Motius per reivindicar el Primer de Maig
Des que tinc ús de raó he acudit sempre a les manifestacions convocades amb motiu del Primer de Maig
Des que tinc ús de raó he acudit sempre a les manifestacions convocades amb motiu del Primer de Maig. És la festa del treball en la seva màxima dimensió, a la qual acudeixen treballadors i treballadores de totes les activitats i comparteixen una jornada festiva i reivindicativa a la vegada. Avui dia cal continuar assistint-hi, perquè sempre hi ha motius per sortir al carrer a reclamar els drets que han estat arrabassats per causes diverses (llegeixi’s la mal anomenada crisi econòmica) i després no han retornat a la classe treballadora.
És el que ha succeït -i continua succeint- amb la Reforma Laboral aprovada el 2012 pel govern de Mariano Rajoy, la qual, amb el pretext d’haver d’aplicar inexcusables retallades sota una òptica liberal, ha aconseguit el seu principal objectiu: la devaluació salarial dels treballadors i treballadores que, al mateix temps, ha repercutit en els col·lectius més vulnerables de la societat (joves, majors de 45 anys, dones, parats de llarga durada, pensionistes...), que són els qui han pagat el major preu de la crisi econòmica.
Indicadors econòmics
Les dades macroeconòmiques, el comportament del mercat laboral, els índexs de confiança, la creació de noves empreses... la gran majoria dels indicadors econòmics apunten a una recuperació que supera en moltes ocasions el període de precrisi de principis de la dècada actual. És molt trist, no obstant això, que una economia com l’espanyola no plantegi d’una manera més rigorosa el repartiment de la riquesa entre tots els agents que formen el mercat laboral.
A les Balears s’ha iniciat a través del diàleg social, però queda camí per recórrer.
De nou, es torna a fer necessari aixecar la veu per recordar al govern que lidera Mariano Rajoy que les seves mesures han estat una mala fórmula contra la precarietat, ja que aquesta precarietat s’ha incrementat i ha fet augmentar l’escletxa salarial entre homes i dones, i ha desequilibrat el pes dels sindicats en la negociació col·lectiva perquè dona major prioritat als convenis d’empresa enfront dels sectorials.
És cert que en aquestes Illes el valor del diàleg social s’ha mantingut, i tant en comerç com en hostaleria s’han aconseguit acords importants en matèria salarial que beneficiaran molts de professionals, però encara queden molts treballadors i treballadores que es troben en un grau de desprotecció important que permet l’actual norma laboral.
Tornam a reclamar, per això, la derogació de la Reforma Laboral i la redacció d’un nou Estatut dels Treballadors que es basi en el diàleg social, que reprengui la senda del consens enfront de la imposició i que centri la relació laboral en el treballador i en els seus representants, a fi que la negociació sindical recuperi la seva força i permeti una negociació més justa, amb un balanç en l’equilibri entre les parts.
Per tot això, perquè n’hi ha motius, continuarem sortint al carrer per reclamar major qualitat en l’ocupació i una distribució de la riquesa justa.
