El negoci que mouen els cavalls a Menorca

MaóUn miler de cavalls surt a la qualcada de les 14 festes amb jaleo que es fan a Menorca entre el massiu i espectacular Sant Joan de Ciutadella (23-24 de juny) i el Sant Nicolau del cim del Toro (14 i 15 de setembre) que, com diu la dita popular, “tanca les festes amb clau”. Una manifestació patrimonial continuada que omple pobles i urbanitzacions de cavalls, caixers, pomada (gin amb llimonada) i visitants atrets per aquest espectacle, un al·licient afegit i ben autòcton de l’estiu menorquí.

Però les festes són també un negoci, i no només per a l’oferta de restauració i allotjament. Antoni Sáez, del forn Sa Plaça del Mercadal, admet que els dos dies de qualcada més que triplica la caixa d’un dia d’agost. El preu dels hotels i de les cases per a lloguer turístic també es multiplica.

El sector hípic de Menorca, tan arrelat en la cultura popular, també en treu profit. Uns pocs centenars de persones que han de sortir com a caixers i cavallers a les festes s’apunten a centres com el de la Creueta del Migjorn Gran o Binisebani de Ciutadella per aprendre a colcar o a moure’s millor amb el cavall entre tanta gentada els dies de jaleo. Només a la Creueta, més de mig centenar de persones s’exerciten a cavall durant tot l’estiu i uns mesos abans de la festa per poder estar preparats. Hi van pagesos o genets amb certa experiència, però, també, caixers fadrins i casats menestrals de Sant Joan o alguns caixers batles de la resta de pobles que acaben de ser nomenats tot i no haver-se posat mai dalt un cavall.

Tóbal Pons, regidor a l’Ajuntament del Mercadal, es va convertir l’any passat, a 25 anys, en el caixer batle més jove de la història del poble. El 17 de juny va prendre possessió i una setmana més tard el batle li delegà la seva representació a la qualcada i, sense tenir cap experiència prèvia, en només 20 dies va aprendre a muntar i va sortir a la qualcada.

Tóbal Camps, propietari de la Creueta, l’ensenyà a colcar en un temps rècord, si bé aconsella als que estiguin en la seva situació que no es precipitin i mirin de preparar-se durant tot l’any. És el que fa, per exemple, el taxista de Fornells, Biel Llull, qui, tot i acumular ja 25 participacions en la qualcada de Sant Antoni, un cop per setmana se’n va a la Creueta amb el seu fill a provar amb el cavall. Llull ja ha estat caixer batle i sobreposat a Fornells, però veu necessari no descuidar la preparació.

El cost de l’aprenentatge

La Creueta ofereix paquets de quasi mil euros que donen dret a fer les classes necessàries i a disposar de cavall els dos dies de festa. Qui ja en sap, però no té cavall propi, el pot llogar per 750 o 800 euros. Però els caixers que tenen càrrec a la junta han de disposar d’un cavall de reserva, per no haver-se de retirar si pateix cap incident el que munten, i això també els encareix el cost final.

“El que sí feim –diu Tóbal Camps– és no esprémer els cavalls. Amb tanta calor com fa als jaleos i el cansament que acumulen els cavalls, miram d’alternar-los perquè només surtin a la meitat de les 14 festes i, si pot ser, no en facin dues de seguides”. Per aquest motiu, centres com el de la Creueta s’encarreguen de transportar els cavalls en grans camions, una vegada acabada la qualcada, “perquè així es puguin dutxar i recuperar als seus estables”. “Els hi donam la qualitat de descans que necessiten”, afirmen.

Però els caixers s’han de preocupar també de guarnir-los per a les festes. Des de comprar una buldrafa per a la sella fins a l’estel del front o engalanar amb flocs i flors les brides i la coa. El cost del conjunt puja fins als 485 euros.

És clar que els genets també s’han de vestir de caixers, i els que surten per primera vegada s’han de comprar la vestimenta típica: guindola, levita, corbatí, guardapits, polaines, sabates i calçons. Adquirir totes les peces fa pujar la factura un altre miler d’euros més. De banda queden els convits que, en funció del seu càrrec, molts d’ells han de pagar les festes que organitzen per tal de compartir la joia del moment i dels preparatius amb amics i familiars.

Un altre centenar de genets sense cap pretensió de sortir a les festes és també client de la Creueta durant tot l’any. L’afició per la doma i el cavall és tan gran a Menorca que Tóbal Camps ja fa prop de 40 anys que es dedica a aquesta feina. Va començar el 1986, quan encara feia de manobre, però el creixement de la demanda l’abocà ràpidament a les quadres. Avui en dia ja no s’entenen les festes sense ell.

Fins a 30.000 euros per un cavall de raça menorquina

Hi ha prop de 4.000 censats i són cada cop més reclamats per aficionats i criadors d’Alemanya i els EUA

Les festes han popularitzat encara més el cavall de raça menorquina fins a convertir-lo en un bé molt preuat per a aficionats i criadors de tot el món. Fa poc s’han arribat a vendre exemplars a 25.000 o 30.000 euros, quan el preu mitjà d’un animal domat i amb bons dots no supera els 15.000.

Tòfol Marquès, president de l’associació de propietaris i criadors, assegura que “hi ha molta demanda, especialment de països com Alemanya i els Estats Units, que tenen Menorca com un dels seus llocs de referència, juntament amb Mallorca o Jerez”. “Acostuma a ser gent d’alt poder adquisitiu, que ja ha vingut o té propietat a l’illa”, afegeix el criador. Els exemplars més demandats són els poltres i cavalls a partir dels quatre anys, “que és l’edat ideal per començar-los a domar”.

La situació actual no té res a veure amb la de fa 12 anys quan, tot just en sortir de la crisi econòmica, “es regalaven poltres per només 300 euros. En temps de necessitat, el cavall esdevingué un bé prescindible i molts se’l llevaren de sobre” per preus molt més baixos que els de mercat.

Les festes, però, no tenen molta incidència sobre la demanda. Si bé el 90% dels cavalls que surten a les colcades són de raça menorquina, el preu de lloguer per als dos dies de festa és molt semblant al de les races lusitana, espanyola o frisona.

“Pagar 800 euros no és cap burrada”, sosté Tòfol Marquès, qui calcula en prop de 2.000 euros el cost que suposa mantenir un cavall ben cuidat durant tot l’any. “Hi ha el menjar, el pinso, la palla i anar-li darrere. I si, a més, es posa malalt i has d’anar al veterinari, ja et pots preparar”.

L’associació té inscrits actualment entre 3.850 i 4.000 cavalls que són de raça menorquina.