El negoci de vendre gelats i formatges menorquins que no ho són

MaóLa deslocalització de les grans empreses ha reduït el pes de la indústria a Menorca i ha agreujat la dependència del monocultiu turístic, però el reclam comercial de l’illa no ha fet més que créixer. La Menorquina acaba de treure al mercat dos nous gelats, un fet de formatge Mahón-Menorca amb Denominació d’Origen, i l’altre, de gin amb llimonada, que pretén convertir-se en un dels més demandats de l’estiu, abans i després de les festes amb cavalls. La marca espanyola líder en l’elaboració i comercialització de gelats, ara en mans del grup Lacrem (Farggi), reivindica l’origen menorquí, i no només en els productes. La cartelleria torna a fer aparèixer el mapa de l’illa i el punt d’Alaior, on el 1940 hi hagué la primera fàbrica i promociona en els anuncis publicitaris el “plaer a la menorquina” que suposen les postres.

És, al cap i a la fi, una estratègia de mercat que també manté la multinacional Kraft que, 32 anys després de comprar la marca El Caserío a l’antiga fàbrica de formatge d’Industrial Quesera Menorquina al polígon de Maó, encara comercialitza les famoses porcions amb la imatge de la casa de lloc característica. Poc importa a ambdues empreses que els gelats de La Menorquina avui dia es facin a Palau-solità i Plegamans i Santa Perpètua de la Mogoda (Barcelona), i que les porcions de formatge fos d’El Caserío s’elaborin a la fàbrica que Kraft té a la localitat de Namur, a Bèlgica. Ni el canvi de mans ni el pas del temps n’han esborrat l’origen menorquí, al contrari.

L’illa ‘cau bé’

“Menorca cau bé a tothom. Té una imatge boníssima, i la potenciam”, expliquen des de La Menorquina. “Lluïm amb orgull el fet de ser menorquins i dur Menorca al nom. L’exportam i hi aportam qualitat”. Des que el nou equip directiu se n’ha fet càrrec, La Menorquina s’ha tornat a fer present del tot a l’illa, mitjançant patrocinis del Club Marítim Mahón o l’Hestia Menorca, o fent campanyes específiques amb motiu de les festes, sobretot per Sant Joan. També s’han recercat les receptes originals de mestre Fernando Sintes, el creador de la primera fàbrica a Alaior, per tal de “reincorporar-les” als productes. “Sempre que es pot, amb matèria primera de Menorca”, com ara la nata de vaca.

I, per extensió al conjunt de les Balears, des de La Menorquina destaquen que també s’han fet els primers gelats amb ingredients de la resta d’Illes. El tradicional Bombón almendrado ara es fa amb ametlla mallorquina i un nou gelat de caramel du sal marina d’Eivissa. A més, s’ha recuperat el 57, que conserva el nom comercial de l’any de la seva creació i que és “tot un emblema per al mercat local”, fins al punt que la venda es limita gairebé de manera exclusiva a Menorca. La pastisseria Can Sintes d’Alaior en distribueix una versió pròpia, també a partir de la recepta original.

El gelat de pomada (gin amb llimonada) també s’ha creat inicialment per al mercat illenc, juntament amb la ginebra menorquina GLOP, però la bona resposta comercial ja recomana estendre’l a la Península. Des de La Menorquina pensen que pot substituir el gintònic, per menys de la meitat de preu. Iván Leal, CEO de la companyia, diu que així “es cobreix la demanda històrica que s’havia de reinterpretar”, la tradicional beguda espirituosa de l’illa, però “de manera innovadora i creativa, amb l’objectiu de ressaltar els elements més diferencials que la fan única”.

Una delegació comercial

L’antiga fàbrica d’Alaior és actualment una delegació comercial amb una trentena de treballadors, “però no una més”, “tenim molt presents els nostres orígens”, insisteixen. Recorda que l’empresa gelatera més important d’Espanya és una realitat gràcies a l’afortunat dècim de loteria que va tocar a l’empresari Fernando Sintes i que li permeté posar els estaments d’aquest projecte. De fet, la companyia avança que vol crear un museu sobre la seva història al mateix lloc on va néixer la marca. A Menorca hi van néixer també bona part de les postres que ara es vendran als Estats Units de la mà del reconegut xef José Andrés. N’és el cas de la taronja o la llimona gelada, que es comercialitzaran a través de la distribuïdora Gourmet Food International, amb seu a Atlanta.

La nova orientació que La Menorquina ha donat al seu negoci li ha permès incrementar la facturació un 84% des d’abans de la pandèmia, en passar dels 57 milions d’euros del 2019 als 105 milions comptabilitzats l’any passat. També ha creat més de 250 llocs de feina de llavors ençà. Si la mitjana mensual d’empleats el 2019 era de 482, enguany ja disposa, fins a aquest mes de maig, de 750 treballadors de mitjana. L’exportació suposa un terç de les seves vendes anuals, al voltant de 35 milions d’euros. De fet, actualment exporta a més de 40 països de tot el món, des d’Austràlia a Àsia, Europa i Amèrica.

Les xifres de negoci de la multinacional nord-americana Kraft Heinz són encara més grans. La propietària actual de la marca El Caserío i responsable de fer els famosos formatgets guanyà l’any passat 2.661 milions d’euros. Els fabrica a Bèlgica, com també les tradicionals rodanxes, i els podem trobar a les grans superfícies d’alimentació, sense que el consumidor vegi cap diferència respecte de quan aquestes peces de formatge fos en porcions encara s’elaboraven a Maó.

Quan el 1992 Kraft comprà l’antiga planta d’El Caserío, aquesta s’abastia del formatge que li venien 300 finques de Menorca. Avui dia, però, no són més que una desena els llocs menorquins que produeixen per a l’actual Quesería Menorquina, l’empresa que ha sobreviscut al posterior pas de Rumasa i els Ruiz Mateos per Menorca i que deixaren la fàbrica a un pam de la desaparició. Quesería ja no té l’enorme pes que arribà a assolir a Menorca la indústria agroalimentària del formatge creada el 1931 per Pedro Montañés. Bàsicament produeix quallada, però també fa encara per a Kraft formatge ratllat que la multinacional etiqueta amb la marca d’El Caserío.

El president del consell d’administració de Quesería Menorquina, Paco Tutzó, comenta amb orgull que “El Caserío ha estat la marca més important que ha donat Menorca” i es mostra satisfet d’haver pogut continuar amb la fàbrica tot i les sacsejades del mercat. Ara ja fa 13 anys que es va refundar i encara dona feina a més de 160 persones.