Jaume Bauzà: "L’important és repartir i, si un lloc està saturat, intentar que la gent vagi a un altre"

PalmaMalgrat que assegura que és moment de posar límits, Jaume Bauzà (Montuïri, 1972) també deixa clar que els canvis no seran ràpids. El conseller de Turisme, Cultura i Esports confia en els experts per trobar un camí de consens, perquè aquesta temporada no hi ha cap mesura en marxa per pal·liar els efectes de la saturació.

Encara no fa un any que sou conseller de Turisme, Cultura i Esports. Imaginàveu un inici de temporada tan mogut com a aquest?

— La veritat és que no. Però m’ha sorprès que tant el sector hoteler com el dels habitatges turístics són molt conscients que estam en un punt de límit quant a places. Enguany no he notat pressió perquè hi hagi més creixement per part dels sectors que hi estan implicats. Tothom està en una posició de veure com aturam.

Deis que calen xifres i no sensacions. 17,8 milions de turistes en 2023 (gairebé 15 turistes per habitant). I enguany es poden superar els 20 milions (més de 16,5 turistes per habitant). Els consells també han estudiat quines són les zones més saturades, igual que entitats com el CES i Impulsa. No són dades útils per perfilar un diagnòstic?

— Hi ha informació elaborada pel CES i per Impulsa, i també de l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB). Una feina és posar aquesta informació en comú i tenir dades per fer un diagnòstic i una planificació entre tots els que formen part de la Mesa del pacte social i polític. La xifra dels 17,8 milions de turistes és veritat. Però no sabem encara si arribarem als 20 milions enguany. Venim de vuit anys amb un creixement de 115.000 places, gairebé el 25% del total. Si afegim l’oferta il·legal i que les infraestructures no han augmentat en el mateix percentatge, és normal que en alguna situació ens trobem un poc estrets.

La reunió de la Mesa va acabar sense gaire concreció. Qui integrarà el comitè d’experts? Hi ha calendari de reunions? I data per enllestir l’informe?

— Puc dir que es fa feina interna per part de qui va ser nomenat coordinador, Antoni Riera. En poques dates ja s’albirarà quin serà el format, el qual inclús desconec, perquè és un tema més del coordinador i creim profundament que ell serà capaç de fer aquesta feina.

Quin missatge dona a la societat que la majoria dels participants de la Mesa siguin entitats proturisme?

— No crec que siguin entitats proturisme. Aquells que, a simple vista, serien els que pressionen més per un creixement, són conscients que hem arribat a un límit. Un voldrà tres o quatre creuers i l’altre, un. El tema és l’equilibri. Les mesures de contenció les podríem fer des del Govern, però entitats com Palma XXI, que són més sensibles a aquesta problemàtica, hi han de participar i ho podran fer a través de la Mesa.

S’ha d’esperar el dictamen dels experts i la temporada ja està en marxa. S’aplicaran enguany mesures concretes per pal·liar la saturació o no serà factible?

— Aquesta temporada s’estan monitorant platges: es Trenc, ses Salines d’Eivissa i Cala En Turqueta a Menorca. Es fa feina per intentar saber on tenim els turistes i posar eines de gestió a l’abast del Govern. Però fa un any que hi som, i les solucions no són d’un dia per l’altre.

Esperàveu una manifestació tan massiva com la del 25 de maig? No hi varen faltar consignes contra el turisme i el seu paper en la manca d’habitatge.

— 10.000 persones, que és la xifra que ha sortit a premsa, és un nombre respectable. Hi ha una connexió entre turisme i manca d’habitatge, sobretot en el cas del turisme il·legal. Hem de veure si entre tots aconseguim que el preu de l’habitatge baixi, que sempre ha estat complicat. Estic convençut que les manifestacions i les mesures de pressió han de ser civilitzades. No ens hem de fer mal.

La plataforma Menys Turisme, Més Vida prepara una altra gran manifestació en contra de la massificació turística. Us preocupa?

— El que em preocupa de veritat és que siguem capaços de donar resposta, mitjançant la Mesa del pacte polític i social, a les inquietuds de la gent des de diferents àmbits, l’empresarial i el més sensibilitzat amb qüestions ambientals. Entre tots hem de definir un objectiu. El que volem dins d’un territori fràgil i limitat és que la convivència sigui millor per a tots, turistes i, sobretot, residents, més enllà que s’estigui muntant una manifestació o se n’hagi fet una altra. No ens ha de despistar de l’objectiu el fet que es muntin manifestacions.

Els membres del Govern no aturen de repetir que la situació actual és fruit de vuit anys de Pacte. No creis que les causes es remunten més enllà i que el seu partit també hi ha contribuït?

— Si ens remuntam a l’inici de la democràcia, el PP ha passat per diferents administracions. Però també és cert que venim de vuit anys d’un creixement de 115.000 places, amb una moratòria que es va aprovar el darrer dia i no el primer, perquè es podria haver aprovat el primer. Des del Govern ens queixam del missatge en certa manera hipòcrita que impulsen les plataformes de les manifestacions antiturístiques. Vaig estar a la presa de possessió de Rosario Sánchez com a secretària d’Estat de Turisme i també hi havia membres de Palma XXI. No els vaig veure amb cap camiseta ni pancarta. Més enllà d’això, hi ha els darrers vuit anys, les places turístiques autoritzades i la nul·la voluntat de combatre el turisme il·legal. Això no s’havia agafat amb ganes per voler-ho eliminar.

Vàreu dir que “s’ha de donar una volta” a la promoció a fires. Com la pensau donar, aquesta volta? Quins canvis plantejau?

— Des del moment que hem arribat, ja hem donat una volta a les fires, en el sentit que la promoció s’ha d’enfocar bàsicament fora de temporada i en aquell producte que no és sol i platja: cultural, patrimonial, gastronòmic i esportiu. Aquesta és la línia que vàrem iniciar i la que hem de continuar. Hem de ser a les fires, perquè una terra com la nostra ha de ser a les fires turístiques, però amb un caire de més patrimoni, més cultura, més esport, i també amb els temes de sostenibilitat i circularitat.

Un dels mantres del sector és la necessitat d’atreure turisme d’alt poder adquisitiu. Però les entitats ecologistes assenyalen que té molts més costos mediambientals. Ho veis necessari?

— El turisme ha de ser de qualitat, basat en la convivència entre tots. No hem de fer cas del nombre de turistes que venen i sí que ho hem de fer de l’acceptació que han tingut els turistes dins de la societat de les Illes. Hem de defugir del turisme d’alt poder adquisitiu, que desplaça el de classe mitjana. Sobretot aquest té cabuda aquí, més enllà que creixem en qualitat. Les classes mitjanes han de poder venir a gaudir de les seves vacances. Hi ha de poder venir tothom.

Volen fer servir eines tecnològiques per redirigir fluxos turístics. Això no implica saturar les poques zones que encara no ho estan?

— Som de Montuïri, i ja m’agradaria que qualcú que va al Caló del Moro vingués a Montuïri [riu]. Defugint d’aquesta broma, les eines s’han de posar a l’abast per identificar on són els turistes i que el turista i el resident, quan volen anar al Caló del Moro, al Trenc, ses Salines o Cala en Turqueta, sàpiguen quina afluència hi ha i puguin anar a un altre lloc si està saturat. L’important és repartir i, si un lloc està saturat, hem d’intentar que la gent vagi a un altre.

Els mallorquins hem d’assumir que no hem de voler anar a les platges de ca nostra en juliol i agost?

— Si volem anar al Trenc i al Caló del Moro, hem de poder anar-hi. No ens hem de resignar. Com a habitants d’aquesta terra, hi hem d’anar. Només faltaria.

Ha canviat el nom al Decret de turisme d’excessos pel de turisme responsable perquè no afavoria la imatge de la destinació. No creis que, més enllà del nom, el que perjudica la destinació són les imatges diàries de gateres, balconning, baralles, etc.?

— La terminologia és molt important i el fet de canviar el nom també ho és. Però, més enllà d’això, hem d’anar a les mesures efectives, com posar quatre milions d’euros per a cadascun dels municipis amb àrees zonificades en el decret, perquè els destinin, no a promoció, sinó a seguretat, inspecció i conscienciar els turistes. S’ha inclòs una prohibició de consum d’alcohol al carrer per un tema de salut pública. No feim cap passa enrere, sinó que milloram el decret. La finalitat és una: que un determinat dia no n’hi hagi [turisme d’excessos] i que hi imperin les conductes cíviques. Aquestes dinàmiques tampoc no es canvien d’un dia per l’altre.

Continuaran amb les limitacions actuals de creuers?

— Escoltarem la Mesa pel pacte polític i social d’aquestes Illes.