Iago Negueruela: ”No necessitam més places, sinó un turisme regeneratiu”

PalmaSostenibilitat i circularitat són conceptes clau de la llei turística que el Govern, amb Iago Negueruela com a conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, va tirar endavant el maig del 2022. El canvi climàtic és una realitat que cada vegada impacta més a les Balears. I el turisme, principal motor econòmic de les Illes, s’hi ha d’adaptar, tant pel que fa a la quantitat de visitants com per la qualitat de l’oferta.

No és una paradoxa parlar de turisme i de sostenibilitat?

— No. Les previsions econòmiques per als propers anys indiquen que el turisme ha de ser més sostenible i que hi ha d’haver una aturada de les places. També s’han d’introduir mecanismes per reduir-les.

A més de la reducció de places, quins altres elements són cabdals per poder parlar de turisme sostenible?

— El nostre turisme ha de tenir un impacte més regeneratiu. Que tot el sector, i no només els hotels, faci servir energies renovables i dugui a terme un tractament de l’aigua seran dos dels grans temes dels propers anys. I també hem de tenir present la política energètica. En aquest sentit, la part pública ha de compassar el que faci la part privada. Tots anam en aquesta direcció i calen més esforços.

Com s’aplica el concepte de circularitat en el cas del turisme? 

— Hem d’anar cap a un residu zero i els materials que es fan servir a qualsevol de les nostres indústries s’han de poder reutilitzar i reciclar molt més. També hem de treballar els temes d’aigua i energia i, després, tot allò relacionat amb els aliments que consumim. Aquests serien els quatre aspectes fonamentals en parlar d’economia circular. Hem prohibit les calderes de gasoil, perquè bona part de les emissions de CO2 en provenien. Cap territori europeu ho ha fet amb una direcció tan clara.

Més enllà de la legislació, quin paper té l’administració per implementar la circularitat?

— La part pública hi juga un paper imprescindible. Medi Ambient està marcant una agenda pel que fa a l’aigua, amb inversions en aquesta matèria. Vicepresidència ha incrementat les intervencions i subvencions en energia. I tenim els fons europeus per tal de subvencionar empreses privades en aquestes àrees.

Qui té més deures pendents: el sector públic o el privat?

— Hem de fer una política que abasti tot el territori i que vagi en la mateixa direcció. Feim esforços en aquest sentit i tots hem d’accelerar. La part positiva és que estam d’acord que hem de posar més recursos. Per tant, no és qüestió de qui va més de pressa, sinó que avancem de manera conjunta l’administració i les empreses privades.

El producte local és cabdal en aquest canvi de paradigma. Quines mesures poden incrementar-ne la presència?

— Hi ha dos aspectes. D’una part, aplicam polítiques de protecció, amb percentatges de consum de producte local, que llancen un missatge clar. D’altra banda, es duen a terme polítiques de protecció del territori, perquè sigui per fer producte primari. A més, és molt difícil aconseguir una oferta turística de qualitat sense el producte local. Molta gent no ve tan sols de vacances, sinó que també vol una experiència i poder tastar el producte de les Illes. De fet, crec que és la primera vegada que una llei turística fa referència al producte local. També és la primera vegada que, en una fira tan important com Fitur, el Govern dedica un acte al sector i el producte primari.

Feim esforços, però les emissions dels creuers i els avions són un greu problema a les Illes. Com es combina això amb l’aposta per la sostenibilitat?

— És la primera vegada que les Balears estableixen un acord amb el sector perquè arribin tres grans creuers al dia al port de Palma. Aquest acord s’ha de complir enguany i el 2024 sense excepcions. A més, hi ha una iniciativa per electrificar el port i que els vaixells es connectin quan hi arribin i no hagin de tenir els motors encesos. Són passes que s’han de fer. És cert que ens agradaria ser més ràpids, però també cal temps per fer les inversions.

En el cas dels avions, preocupa que la reforma de l’aeroport de Palma impliqui més vols?

— Aena ja ha dit clarament que no i que es tracta de millores que s’han de fer als aeroports. Respecte de la indústria aeronàutica, ja comença a haver-hi projectes importants. Espanya en va presentar un sobre la possibilitat que l’hidrogen verd es faci servir de combustible. El sector aeronàutic ha de contribuir a la reducció d’emissions i ja es fa amb els nous avions, però la nostra economia depèn en bona part del trànsit aeri. 

Com reben les iniciatives de les Balears els mercats emissors i els touroperadors?

— Alemanya és un dels països que més les valora, perquè té un plantejament important d’energies netes, amb excepcions a causa de la guerra a Ucraïna. A Itàlia han sorprès, perquè estan molt pitjor que nosaltres en aquest sentit. També hi ha molt bona acollida en el mercat nòrdic. Allò que hem de promocionar sobretot és que volem anar en la direcció de la sostenibilitat, i no tant les platges, que ja són molt conegudes i tenen una promoció privada enorme. I tot això no tan sols ho deim, sinó que feim normatives per obligar, per fer plans de circularitat, per substituir calderes. Hem estat els primers de la indústria turística a anar en aquest sentit, i el nostre sector ha fet una passa rellevant perquè veu que s’ha de posicionar.

Els empresaris ho veuen clar?

— Sí, i s’ha fet molta feina en aquest sentit. Si millores la qualitat de l’oferta, has d’anar en aquesta direcció, perquè hi ha clients que reclamen aquesta mena d’actuacions. 

Anam per davant de destinacions competidores?

— Som líders a la Mediterrània, perquè tenim una normativa que va més enllà de la llei turística. Hem aprovat la Llei de canvi climàtic; la de residus, que va prohibir el plàstic d’un sol ús; i decrets com el de la posidònia. En aquest sentit, hem d’estar orgullosos perquè hem fet normes molt més avançades que la resta d’Europa. Aquesta legislatura, Vicepresidència ha posat en marxa un organisme públic d’energia. Hem fet molts avançaments, que són reconeguts. Una altra cosa és que s’hagi de millorar. 

Pel que fa a la moratòria de places, hi ha hagut incomprensió per diverses bandes. La dreta creu que es podria créixer de manera sostenible i els ecologistes reclamen més ambició. Quin és el punt d’equilibri?

— El Govern ha bloquejat les places perquè els consells insulars diguin com han de ser les coses. Crec que s’ha de fer una reducció de les borses de places i eliminar-ne. El PP va dir que aquesta normativa faria que l’economia no creixés, però hem tingut un any de rècord i ja estam per damunt del 2019. L’economia no necessita més places. En tenim 600.000 i les feim servir al 100% en moments puntuals de l’any. Hem de tenir més activitat, però no durant tres mesos, sinó la resta de l’any. De fet, moltes de les reformes que han fet els hotels per pujar de categoria han anat lligades amb reducció de places. És factible? Sí. En molts casos, quan millores la qualitat, dones més serveis i fas les habitacions més grosses, has de reduir places. Això pot augmentar la rendibilitat? Sí. El debat està superat. 

La nova normativa és recent i vós heu dit que hem de pitjar l’accelerador. Com es pot fer?

— S’han de fer les derivades de la llei. Els consells han de dir què volen fer amb les places i s’han de posar en marxa els mecanismes de reducció a través de l’intercanvi de 2x1, quan es puguin fer hotels o reformes. La línia que s’ha iniciat és la que s’ha de seguir els propers anys. Hem de donar una oportunitat per desenvolupar els canvis que ja hem introduït, i alguns aspectes tenen anys de transició, com la substitució de calderes. Una vegada fas una norma consensuada, has de respectar el temps que has pactat amb el sector.

Com us imaginau el turisme del futur?

— Hi ha un aspecte de desestacionalització per l’augment de la temperatura, però no en detriment de l’estiu, que té molt bones dades. Garantir que tens espai de sol i platja com nosaltres ara mateix és una aposta segura. El turisme creix a escala mundial, perquè la millora de les condicions econòmiques de molts països fa que la gent vulgui viatjar. S’han incorporat turistes procedents d’Àsia i d’Amèrica. Tots volem viatjar i conèixer món i això no canviarà els propers anys. Ara, no sabem com serà la intensitat dels estius. Per això hem de plantejar mesures més contundents en matèria de canvi climàtic. El sector també ho veu.

Ens hem oblidat que el turisme de masses va ser una conquesta de la classe mitjana?

—  Quan s’analitza qui ve de països com Alemanya, una gran part del turisme que arriba a les nostres illes és de pura classe treballadora, que vol tenir un espai on descansar a l’estiu. Això és una conquesta molt important de la gent treballadora, de la socialdemocràcia en la segona part del segle XX. Nosaltres també volem que la nostra gent pugui conèixer altres parts del món. Tothom és turista.