Celestí Alomar: “No podem estar sotmesos a la dictadura del turisme”

Dossier El futur del negoci de les vacances Desplega

1.

La revolució pendent del sector turístic

2.

“No podem estar sotmesos a la dictadura del turisme”

3.

La pandèmia silencia l’ampliació de Son Sant Joan, però no l’atura

PalmaCelestí Alomar (Llubí, 1949) rumia el futur del turisme des del mallorquí Col·lectiu Alternatives, abans ho feia des de l’Administració. Ho mira des de les Illes, que històricament anticipen el que passarà al conjunt del sector espanyol, i amb l’experiència d’haver estat director general d’Estratègia Turística de Felipe González i d’haver tingut cartera al Pacte de Progrés que va crear la pionera ecotaxa.  

El sector turístic ha fet els deures durant la crisi?

— Hi ha dos fets molt concrets. El que va fer la pandèmia va ser eliminar el curt termini. L’aturada del turisme va ser absoluta. La perspectiva d’incertesa era tan gran que no hi havia possibilitat de planificació. El curt termini no va existir. Es va transformar en una acció per part de l’Estat de rescatar el sector a través de l’ERTO, d’injectar doblers a empreses o de liquiditat a través de crèdits, i aquesta intervenció encara es manté. És una qüestió que està en constant debat. Es va ser hàbil i contundent, cosa que no havia passat mai en altres crisis. Amb la del 2008 va passar totalment el contrari. En aquest sentit sí que s’han fet els deures, s’ha de reconèixer.

I a llarg termini?

— Els deures estan per fer. El mercat canviarà, i també canviarà la forma de coneixement i la manera de percebre el mercat. Ja no serviran les estadístiques que ens donen les macroxifres, es necessitarà un altre tipus de coneixements del mercat; comportament de persones, per què venen uns i no altres, per què un hotel abaixa preus i un altre no, etc. S’ha d’anar al detall i s’ha d’anar cap a uns indicadors que integrin diferents conceptes ecològics, socials, de mercat, econòmics, etc. A més, hi ha una certa tendència a esperar que tot torni on estava. És un error desproporcionat. El mercat per ell tot sol no té la capacitat per tornar a la situació anterior. Les dues vegades que hi ha hagut una reobertura de l’activitat, s’han mostrat símptomes previsibles, com que viatjaria la gent amb poques càrregues familiars. A les Illes, l’aposta ha estat Magaluf i els viatges d’estudiants, abaixant els preus dels allotjaments turístics. Això demostra que no hem après res. No hem actuat en conseqüència ni perspectiva. Sempre que s’han abaixat preus i estirat aquest turisme, no ha estat possible remuntar. No hem après la lliçó.

Què es podria haver fet?

Falta solidaritat i es necessiten tots els factors per tirar endavant cap a un altre model. No hi ha una perspectiva real perquè encara no es veu necessària la diversificació de l’economia; el sector turístic ha demostrat que és molt dèbil davant les eventualitats que se’ns aniran plantejant d’ara endavant. Encara no es veuen propostes clares i per diversificar hi han de participar tots els actors socials.

Pot canviar el model de sol i platja cap a un turisme de qualitat?

— Estem parlant d’un debat que s’ha abordat de manera equivocada. És perillós parlar de turisme de qualitat perquè pensem en un turisme per a rics, i no és així. És una activitat que té un caràcter social ampli. A les Illes van néixer les vacances per les quals van lluitar els treballadors europeus després de la Segona Guerra Mundial. Per a la recuperació d’Europa vam ser tan importants com el senyor que feia feina a la fàbrica de Volkswagen. Quan parlem de qualitat, parlem de conceptes ambientals, de serveis, culturals o socials. No només és estar a una platja magnífica, sinó que el senyor que serveixi tingui un sou i un ús de vida raonables. Qualitat és un conjunt, i implica un canvi de mentalitat dins la indústria. Per fer-ho s’han de reduir places turístiques.  

— S’ha de complir un procés de transició. Cadascú està anquilosat dins la seva parcel·la. Si algú pensa que, per exemple, a Balears podrem continuar tenint 14 milions de turistes cada any, comet un error garrafal. La gent no voldrà viatjar en avió, sinó en tren. No voldrà anar a segons quin establiment o consumir segons quin plat per la petjada ecològica. Dins el procés de transició és impossible seguir mantenint aquestes xifres i esgotant els recursos amb una massificació constant. El sistema no té capacitat de regeneració, hi ha un estrès de model.

Com s’ha de transformar?

— No podem pensar en una planificació tipus pla quinquennal de la Unió Soviètica. Aquesta planificació implica la lògica dins un espai reduït i és evident que ens sobren places. S’han de transformar les infraestructures obsoletes, cosa que no es fa amb un dia. S’ha de fer amb temps perquè implica fer desaparèixer llocs de feina i alhora generar passarel·les perquè la gent se’n vagi a fer feina a altres sectors.

Quin és el paper què han de jugar les administracions?

— El negoci de transició ha de ser compartit. Hi ha d’haver col·laboració publicoprivada; si no, no podrà existir. El procés és difícil, perquè sempre ha funcionat el sistema d’obrir un hotel i omplir-lo. Hem de demanar ajuda a la Unió Europea perquè ens la deu. Amb els doblers que arribin s’ha de transformar el model d’acord amb la voluntat de la gent el territori. No podem estar sotmesos a la dictadura del turisme.

Com serà el turisme del futur?

— És necessari investigar en indicadors integrals. Si s’hagués de fer un disseny s’hauria de fer amb els valors de la qualitat i de qüestió ambiental. Els viatges, allò de valorar-los per les estrelles de l’hotel quedarà obsolet. En el futur, es valoraran per la petjada ecològica que produiran. A les Balears, hem de fer el cap viu. Perquè depenem del turisme aeri. Haurem de contrarestar aquest fet amb pressió política i haurem de plantejar una alternativa que compensi aquest impacte. La planificació turística de futur canviarà completament.