El nombre d'habitatges buits a les Balears ha augmentat un 23,9% en deu anys

PalmaMentre els preus del lloguer i de la compravenda d'habitatges continuen pujant i l'accés a una llar cada vegada és més difícil, el nombre d'habitatges buits no deixa de créixer. Així les coses, la manca d'oferta fa encara més complicat que es pugui trobar una solució al greu problema de l'habitatge a les Illes, mentre que el Govern prepara el decret que inclourà incentius fiscals per als propietaris de cases que les posin en el mercat de lloguer. Segons les darreres dades de l'INE, entre 2011 i 2021 es va incrementar un 23,9% el nombre d'immobles que estan buits a les Balears.

Segons l'informe Situació de l'habitatge buit a Espanya de la societat de tasació Tinsa, a les Illes hi havia 105.434 immobles sense habitar el 2021, mentre que deu anys enrere n'eren 85.062. Si anam fins a 2001, l'increment en vint anys del nombre de cases buides ha estat d'un 32%, molt lluny de la mitjana estatal, del 24%.

Un dels elements clau per entendre aquest increment tan significatiu dels habitatges buits durant la darrera dècada és la situació que es viu als pobles de costa de les Balears, on el 32,3% no estan ocupats. Sigui perquè són utilitzats com a segona residència pels illencs, propietat d'estrangers o destinats a altres opcions, la realitat és que una tercera part dels habitatges dels municipis de la costa de les Balears estan buits.

La situació a altres capitals de l'Estat és completament diferent. Segons les dades de l'estudi de Tinsa, el nombre d'habitatges buits s'ha reduït un 40% en els darrers vint anys, xifra que mostra com l'èxode del camp a les ciutats viscut els darrers anys ha canviat la realitat de les grans urbs. De fet, Palma és la segona capital de l'Estat amb menys pisos buits (15,8%) només per darrere de Biscaia (9,8%) i molt lluny de la mitjana estatal, que supera el 20%.

Més habitatges buits i menys compravenda

La compravenda d'habitatges ha caigut quasi un 10% a les Balears en comparació amb l'any passat. Cal remarcar, però, que la situació del mercat immobiliari de les Illes no és diferent de la resta de l'Estat. De fet, el descens de transaccions és inferior a la mitjana estatal, que és del 10,53%.

Així, segons les darreres dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística, el juliol es varen fer 1.248 transaccions a l'Arxipèlag. De les operacions de compravenda registrades al juliol a les Balears, 1.232 es van fer sobre habitatges lliures i 16 sobre immobles de protecció oficial. A més, d'aquestes vendes, només 232 corresponen a habitatges de nova construcció, mentre que la resta són immobles de segona mà.