Només un 17,5% dels joves de les Illes estan emancipats
A les Balears, necessiten dotze vegades el que cobra en un any per comprar-se un pis
Palma/BarcelonaLa inflació no ha fet res més que empitjorar les possibilitats dels joves d’emancipar-se, tant a les Balears com a la resta de l’Estat. Si ja era prou difícil tenir diners per llogar o comprar un pis abans dels 30 anys i cobrir les despeses, ara encara ho és més. Durant els sis primers mesos de l’any, la proporció de joves emancipats a les Illes va davallar fins al 17,5%, segons ha publicat el Consell de Joventut d’Espanya (CJE) en el darrer Observatori d’Emancipació. Això s’explica sobretot per l’increment de la renda mitjana dels lloguers, la principal opció entre els joves a l’hora d’emancipar-se. De fet, si aquesta és la via més popular (a diferència del que passava abans de la crisi financera del 2008) és perquè la compra d’un habitatge encara resulta més impossible: a les Balears un jove necessita 12 vegades el que cobra en un any per comprar-se un pis.
La situació, però, no és gaire diferent de la de la resta de l’Estat. Més de la meitat dels joves espanyols (58%) opten pel lloguer. Amb l’augment dels preus, però, els que no comparteixen pis destinen ja fins al 86% del sou net a pagar les quotes mensuals. Per això molts d’ells es veuen abocats a compartir i veuen impossible satisfer el dret a viure sols. I si comparteixen pis la cosa no millora. L’informe destaca que de mitjana el lloguer d’una habitació s’endú el 27% del salari net d’un treballador jove, fregant el límit aconsellat pel Banc d’Espanya (30%). I això fa impossible que puguin estalviar.
En el conjunt de l’Estat, els preus de l’habitatge també han crescut: el lloguer ha augmentat un 4,7% i la compra, un 5,6%. I no només això. L’increment de preus dels darrers mesos també s’ha traduït en un augment de les despeses energètiques de la llar. En els sis primers mesos de l’any, la inflació ha suposat un increment dels costos dels subministraments (aigua, gas, internet i llum, sense tenir en compte l’alimentació) d’un 14,01%, segons l’Observatori d’Emancipació. Si a tot això s’hi suma que actualment el col·lectiu té una capacitat adquisitiva un 22,6% inferior respecte del 2008, l’any de la crisi financera, “amb el pas dels anys ser una persona jove a Espanya s’ha convertit en una maledicció”, diu l’informe. “Emancipar-se és una quimera”, insisteix el Consell.
A tall d’exemple, el salari anual mitjà dels joves a l’Estat se situa en els 12.640 euros. D’aquests, 3.387 euros (anuals) es destinen a pagar el lloguer compartit; i 1.061 euros, a despeses de subministraments com el llum i l’aigua. De fet, la situació laboral (precarietat, temporalitat i atur) és clau per explicar que s’hagi fet crònic aquest gran retard a l’hora d’emancipar-se. El Consell destaca que hi ha indicis que la reforma laboral (en vigor des del gener) ha millorat la situació laboral dels joves, però les dades continuen sent alarmants: un de cada quatre joves treballadors està en risc de pobresa.
A la cua d’Europa
“La situació dels joves és especialment greu. No aconsegueixen salaris dignes ni llocs de feina de qualitat. A la vegada, queden fora de prestacions socials que pal·liarien la seva situació, com l’ingrés mínim vital, que en el cas dels joves no és gaire factible perquè se’ls exigeixen més requisits que a la resta de població”, va dir Andrea González Henry, presidenta del Consell.
El pes de la despesa té un impacte directe sobre els nivells d’emancipació, tant a Espanya com a les Illes. Després de tocar fons durant la crisi del covid, l’any 2021 va tancar amb un lleuger creixement de l’emancipació juvenil, és a dir, de joves d’entre 16 i 29 anys que se’n van de la llar familiar. Però l’augment de preus ha “estancat” la situació els sis primers mesos d’aquest any. En concret, el primer semestre del 2022 el percentatge de joves en el conjunt de l’Estat que viuen fora de la llar familiar es va situar en el 15,9%, tan sols 0,3 punts per sobre dels últims sis mesos del 2021. Es tracta d’un increment molt petit, si es té en compte que en el segon semestre del 2021 s’havia passat d’un 14,9% a un 15,6%. Amb tot, aquesta petita millora continua sent “insuficient”, destaquen fonts del CJE.
Els nivells d’emancipació a Espanya continuen molt per sota dels anteriors a la pandèmia (18,7% a finals del 2019) i, sobretot, molt lluny dels estàndards europeus (32,1%).“La joventut espanyola es troba, amb molta diferència, en una situació considerablement molt pitjor que la mitjana europea”, denuncien des del Consell. A més, en el cas de l’Estat aquesta diferència es registra tant entre els joves de 16 a 24 anys com entre els joves de 25 a 29 anys. En el primer cas, el nivell d’emancipació és del 4,1% a Espanya, mentre que a Europa és del 17,7%. En l’última etapa de la joventut, la diferència també és gran: un 36,7% a Espanya, mentre que Europa gairebé dobla el nivell, 58%.
L’informe és especialment crític amb les polítiques públiques que afavoreixen, o haurien d’afavorir, l’accés a l’habitatge, un dels principals entrebancs a l’hora d’emancipar-se. Des del Consell es reclama l’aprovació de la llei d’habitatge, que preveu –en alguns casos– la regulació dels preus dels lloguers, però fa mesos que està bloquejada i el govern espanyol dona per fet que no s’aprovarà aquest any.