Fiscalitat

El nou impost de plusvàlues tindrà dos mètodes de pagament

El consell de ministres d'aquest dilluns ha aprovat el nou tribut després de la sentència del Tribunal Constitucional

La plusvàlua es paga en el moment de vendre un pis i un terreny urbà.
08/11/2021
3 min

Després d'un treball a marxes forçades, el ministeri d'Hisenda ha dissenyat un nou impost de plusvàlues (tècnicament, impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana), imprescindible per als ingressos dels ajuntaments, que aquest dilluns ha aprovat el consell de ministres. El càlcul de l'impost vigent fins ara va caure fa poc més d'una setmana, quan el Tribunal Constitucional el va tombar i va posar en alerta els ens locals espanyols, on en conjunt aporta uns 4.000 milions d’euros de recaptació. De fet, només a la ciutat de Barcelona es preveuen uns ingressos de gairebé 181 milions d'euros per aquest tribut.

Ara, la nova eina tributària (la plusvàlua es paga en el moment de vendre un pis i un terreny urbà) donarà als ciutadans que hagin de pagar dues opcions perquè escullin la que més els beneficia, tal com va avançar el diari El País i confirmen fonts del ministeri d'Hisenda a l'ARA. D'una banda, podran triar el valor cadastral amb nous coeficients que l'acostaran a la realitat del mercat immobiliari. Aquesta opció determinarà que la base imposable de l'impost serà el resultat de multiplicar el valor cadastral del sòl en el moment en què el ciutadà tingui l'obligació de pagar el tribut per uns coeficients que aprovin els ajuntaments en funció dels anys que han passat des que es va comprar l'immoble. Aquests coeficients, però, no podran excedir uns indicadors establerts pel ministeri. Per exemple, si han passat cinc anys des que es té l'immoble en propietat el coeficient serà de 0,17, i si n'han passat 20, de 0,45. Aquests coeficients s'actualitzaran anualment en funció de l'evolució del mercat immobiliari.

La segona opció de pagament es regirà per la diferència entre el preu de compra i el de venda. "La norma millora la determinació de la base imposable del tribut perquè reflecteixi en tot moment la realitat del mercat immobiliari i garanteixi que els contribuents que no obtinguin guanys per la venda d'un immoble estiguin exempts de pagar l'impost", asseguren fonts del ministeri a l'ARA. De fet, la decisió del Tribunal Constitucional del passat 26 d'octubre se centrava en la base imposable i establia que s'havia de fixar segons el benefici obtingut amb la venda.

A més a més, els ajuntaments tindran competències per rebaixar fins a un 15% el valor cadastral del sòl, cosa que "contribuirà a fer que l'impost reflecteixi la realitat immobiliària concreta de cada zona o municipi", asseguren des del ministeri d'Hisenda.

El real decret llei que ha aprovat el consell de ministres no sotmetrà a tributació aquelles situacions en què no existeixi un increment del valor dels terrenys, és a dir, en cas que no s'hagi obtingut un guany. Però sí que quedaran gravades les plusvàlues que s'hagin generat en menys d'un any, és a dir, les que es produeixin entre l'adquisició i la transmissió, ja que "poden tenir un caràcter més especulatiu", apunten des del ministeri, on reconeixen que hi ha ajuntaments que ja ho estan aplicant. Amb tot, els ajuntaments tindran sis mesos per adaptar la seva legislació al nou marc normatiu, que entrarà en vigor un dia després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

Buit legal

La sentència del TC "expulsava de l'ordenament jurídic" l'antic tribut i per tant deixava sense efecte la recaptació. És a dir, si un ciutadà ha venut el seu pis entre el 26 d'octubre i fins que entri en vigor la nova llei queda està exempt de pagar l'impost. Ara bé, la sentència encara no s'ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat i per tant això aixeca "dubtes jurídics" sobre la seva afectivitat, és a dir, sobre si realment els ajuntaments poden o no exigir l'impost, asseguren experts fiscals a l'ARA. En tot cas, si algun consistori ha continuat aplicant el càlcul antic en les operacions d'aquests últims dies s'obre la porta a què els ciutadans puguin reclamar-ho.

3 articles suspesos

El passat 26 d'octubre, el Tribunal Constitucional va suspendre tres articles de l'impost. Va declarar inconstitucionals, i per tant nuls, els apartats 1, 2 i 4 de l'article 107 de la llei reguladora de les hisendes locals, perquè "estableix un mètode objectiu de determinació de la base imposable de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana que determina que sempre hagi existit augment en el valor dels terrenys durant el període de la imposició”, amb independència que realment s'hagi produït i de la seva quantitat real. Aquesta, a més, era la segona sentència del Con

Per prevenir el caos als ajuntaments, la decisió declarava la "intangibilitat" de les situacions fermes existents abans de la data de l'aprovació de la resolució, cosa que significa que no es podran modificar. És a dir, no donava peu a la retroactivitat. "La norma retorna certesa als ajuntaments i als contribuents i evita les distorsions al mercat immobiliari que es podrien haver derivat del buit legal", defensen des d'Hisenda.

stats