Banca
Economia07/05/2023

Nous maldecaps al paradís de la banca

La gran banca dispara guanys amb la pujada de tipus mentre empreses i ciutadans ja contenen la demanda de crèdit

BarcelonaEn els últims anys, la banca ha viscut obsessionada amb dues batalles que s’han encadenat: la de la supervivència, primer, quan la seva imprudència amb el totxo va amenaçar amb provocar una fallida mastodòntica de totes les grans entitats espanyoles, i la de la rendibilitat, després, ofegada pel canvi al sector, els tipus negatius i una economia que no agafava força. 

En els últims mesos, però, el sector ha fet un tomb i es mou en un món completament diferent. Les pujades de tipus decretades pel Banc Central Europeu i el fet que totes les entitats espanyoles aprofitessin la pandèmia per portar a terme els últims grans acomiadaments ha deixat la banca en una situació que feia anys que no vivia. Aquesta última setmana s’han conegut les xifres de guanys dels grans bancs espanyols, que els han elevat fins a 5.477 milions d’euros, un 7% més que un any enrere i malgrat que enguany han pagat l'impost a la banca. Les bones noves, però, venen acompanyades d’algunes dades curioses que expliquen com és el nou entorn bancari i quines noves preocupacions ha d’afrontar.

Cargando
No hay anuncios

Marge d'interessos disparat

Quan la banca va presentar els resultats del 2022, amb guanys conjunts de més de 20.000 milions en el que és el segon millor resultat de la història, es va afanyar a assegurar que encara no es notava l’efecte de l’abrupta pujada de tipus que ha castigat els hipotecats espanyols. Si a inicis del 2022 els tipus estaven a prop del -0,5%, ara mateix freguen el 3,9%. En una hipoteca mitjana, la pujada en any i mig és de 440 euros al mes o 5.280 a l’any. La versió de la banca és que com que els préstecs s’actualitzen un o dos cops a l’any, encara no notaven l’impacte. 

Cargando
No hay anuncios

Però ara ja no ho poden dir: cada mes, a prop de 200.000 hipoteques s’actualitzen i els bancs se n’estan beneficiant mentre les famílies pateixen l’impacte. En aquests primers tres mesos de l’any, el marge d’interessos, que recull els ingressos procedents dels crèdits, s’ha disparat: arriba als 10.185 milions al Santander (un 15% més), als 5.642 en el cas del BBVA (un 43% més), a CaixaBank als 2.163 milions (un 48% més) i al Sabadell als 1.100 (un 28% més). Al sector hi ha unanimitat que aquest any es batrà el rècord de guanys, que van ser els 22.500 milions del 2007, just abans de l’esclat de la Gran Recessió. 

La morositat treu el cap

L’any 2008 la societat espanyola es va acostumar a consultar una dada que sempre havia ignorat per calcular com era de gran l’abisme on havia caigut. Era la dada de morositat, del percentatge de crèdits que la banca no recuperarà. Això impactava de tres maneres en els bancs: reduïa els seus ingressos, els obligava a dotar la pèrdua i, en tercer lloc, augmentava el seu balanç amb un nou actiu (en un moment en què ningú en volia). 

Cargando
No hay anuncios

La morositat, a les famílies, tenia una cara encara pitjor: com que sovint anava vinculada a préstecs hipotecaris, era l’avantsala del desnonament, realitat que va ser molt freqüent en els primers anys de la Gran Recessió i fins que la pressió social va obligar la banca a adoptar protocols alternatius. El cert és que el desembre del 2012, la morositat va assolir a Espanya el seu rècord històric, del 13,6% (un de cada set crèdits que es donaven a Espanya acabava en impagat) i la xifra va anar declinant fins a arribar l’any passat a situar-se poc per sobre del 3%. Una de les novetats actuals del nou moment que viu la banca és que la morositat, de manera tímida, ha tornat a pujar: només al BBVA ha caigut (del 3,4% al 3,3% des del 31 de desembre); a CaixaBank es manté en el 2,7%; al Santander ha pujat del 3,08 al 3,26%, i al Sabadell, del 3,41% al 3,52%.

Ens fa por demanar crèdits

La conseqüència de l’encariment del crèdit decretat pel BCE –en una mesura que empitjora la morositat, colla les famílies i millora els ingressos dels bancs– és justament refredar l’economia i frenar consum i inversions. L’objectiu últim del supervisor és rebaixar la inflació, cosa que no ha aconseguit encara, però sí que ha pogut reduir la petició de crèdit. Segons dades del Banc d’Espanya d’aquesta setmana, en el primer trimestre d’aquest any la demanda de crèdits per part de famílies i empreses s’ha ensorrat fins a prop del 40%. El mateix BCE ha apuntat que els crèdits que sí que es demanen s’estan trobant amb l’enduriment de condicions més abrupte des de fa anys.