Una nova llei turística que vol interrompre el creixement

PalmaLa nova llei turística de les Illes Balears ja és una realitat. El secretisme i les actituds més que sigil·loses, acompanyades d’alguns rumors, finalment han desembocat en una normativa que sobretot s’ha centrat en el tractament de les places turístiques, la salut laboral, alguns punts de medi ambient i l’economia circular. Després de tot, és una realitat que ha vist la llum en forma de decret llei, un element que ha causat rebombori. Així i tot, en aquesta ocasió el Govern s’ha esforçat a justificar-ho de diferents maneres, fins i tot dins el mateix decret.

Les places turístiques

Just començar la presentació de la llei, la presidenta Francina Armengol ja va fer referència que el tema de les places és un debat públic que és present a les Illes des de fa anys, és a dir, “l’equilibri entre el turisme i la capacitat del territori per suportar la pressió”, explicava, i, de fet, el gran titular d’aquesta llei va per aquest camí. En el mateix sentit s’expressava el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, que defensava la llei com una eina per tal de fer prevaler la “qualitat” enfront de la “quantitat” del sector. Per això, ha assegurat que és el moment “d’aturar de créixer”.

En concret, el decret suspèn temporalment la possibilitat d’adquirir places turístiques –el nombre de llits fixos en els establiments– durant els pròxims quatre anys. Alhora, tampoc es poden intercanviar places entre particulars. És a dir, que durant aquest termini, si es dona una plaça de baixa, aquesta no sortirà en el mercat. Aquest punt pot ser el màxim exponent del decreixement que conté aquesta llei.

En total, aquesta moratòria suposa la congelació de 18.718 places. Pel que fa a Mallorca, la borsa en tenia 8.486 per adjudicar, 3.600 de les quals són de lloguer vacacional i les més de 4.800 hoteleres. A més, segons marcava el darrer PIAT vigent de Mallorca, el 2024 s’havien de treure 10.000 places més, que amb la nova moratòria també quedarien congelades i en posició d’extingir-se. Per a les altres illes, a Eivissa suposa la congelació de 7.000 i a Formentera, de 3.232. El cas de Menorca és diferent i singular, ja que no té borsa de places. Ara bé, cal tenir en compte que, al llarg d’aquests quatre anys, els consells insulars poden revisar els plans d’intervenció en àmbits turístics (PIAT) –o, en el cas de Menorca, on no n’hi ha, el pla territorial insular (PTI)– i decidir si aquestes places es recuperen de nou o s’extingeixen definitivament. 

La reacció per part del sector ha estat ràpida i, en segons quins casos, totalment contrària a la llei. És el cas de l’Associació d’Habitatges i Lloguers Turístics de Mallorca (Habtur), que l’ha considerada “un despropòsit i una falta de respecte”. Segons un comunicat emès per l’entitat, la normativa “suposarà un nou cop per a un sector ja molt castigat”. A més a més, han denunciat que el Govern els ha “enganat”, ja que, segons expliquen, l’Executiu els va convocar dient que “no hi haurà modificacions substancials per al sector”. Finalment, han sentenciat que “no pot ser que sempre pagui el petit en detriment del gran i, sobretot, que es faci per fer contents els socis de govern”. 

Per la seva banda, la Federació Empresarial d’Hotelers de Mallorca (FEHM), per contra, s’ha mostrat contenta i ha reconegut que aquest decret “recull iniciatives que ja s’estaven posant en marxa dins el sector hoteler, tant socials com econòmiques i mediambientals”.

Un altre punt rellevant dins la llei és la modificació del conegut com a Decret 8/2020, de mesures urgents i extraordinàries per l’impuls de l’activitat econòmica a causa de la pandèmia. Aquest inclou la possibilitat d’ampliar fins a un 15% els establiments turístics a canvi que aquests mateixos redueixin un 5% el nombre de places de les quals disposin. Ara, el nou decret també especifica que els consells insulars podran dictaminar si és un 15% o és una xifra inferior. Alhora, aquest article conté certes mesures, com per exemple que, amb l’ampliació dels establiments turístics, no es podrà incrementar el consum d’aigua potable ni tampoc el d’energia no renovable.

Moltes de les crítiques cap al Govern –sobretot de l’oposició– s’han fet més al voltant de la manera d’executar-lo en la fórmula de decret llei, que no pel que fa a la lletra. El Partit Popular ha catalogat el modus operandi del Govern de “vergonyós”, ja que diuen que el decret només està reservat per a mesures urgents. El Pi no s’hi ha fet enfora i ha qualificat d’“insult a la població” que s’aprovi amb aquest mètode. 

Quant al contingut, el PP la veu “amb bons ulls”. Així ho ha assegurat el seu portaveu al Parlament, Antoni Costa, que ha afirmat que estan “a favor de la circularitat, la sostenibilitat i la limitació de places”. Però, alhora, ha considerat “perillós” el decreixement. Per la seva banda, la diputada d’El Pi, Lina Pons, ho ha valorat de manera contrària i ha dit que aposten pel decreixement i la reducció de places, “però a través del canvi d’ús dels establiments obsolets”. Ciutadans ha rebutjat totalment la mesura.

Cal dir que el motiu d’aprovar-ho per decret pot estar justificat per no haver volgut crear un efecte crida en el sector. Si el Govern hagués volgut fer la tramitació des del principi com un projecte de llei, possiblement la publicitat prèvia hauria provocat una allau de sol·licituds per comprar les places disponibles. La presidenta Armengol ha aclarit durant la presentació que quan es convalidi el decret en el Parlament es farà en forma de projecte de llei, “perquè pugui ser millorat i modificat”, però també per tractar temes que han quedat sense tocar dins el text.

Així i tot, el mateix Govern ha volgut justificar els motius del decret dins el seu mateix text. Sobretot, ho ha enfocat a la necessitat de ser àgils a l’hora d’executar les actuacions i els processos administratius relacionats amb el sector turístic que es deriven dels fons europeus, quelcom essencial, segons el seu parer. De fet, Armengol també va anunciar que el Govern comptarà amb 60 milions d’euros procedents dels fons europeus en ajudes directes per “ajudar el sector en la seva transformació”, cinc milions més del que es va dir en la presentació de la llei a Madrid.Un fet que ha agradat a la FEHM, que també s’ha mostrat a favor de l’aposta per l’economia circular. La llei ja preveu una sèrie llarga de mesures per dur a terme relacionades amb l’energia, l’aigua, els materials i residus, i els aliments. 

La mateixa actitud han mostrat els sindicats, tant UGT com CCOO, que han valorat positivament els punts que toquen la seguretat laboral dels treballadors, com la coneguda mesura de canviar els 300.000 llits que hi ha a la planta hotelera de les Illes perquè siguin elevables.

El règim sancionador

La nova llei també inclou un règim per sancionar infraccions diverses. En correlació amb el tema dels llits, s’establirà una multa de 500 euros per cada llit no elevable que no s’hagi canviat després del termini que s’ha imposat per fer-ho. Així i tot, s’ha estipulat un calendari per regular aquest canvi de llits, que serà més exigent per als hotels de més estrelles –amb menor temps per fer-ho– i més dúctil amb els de menor qualificació, que s’estendrà fins al màxim del termini, que són sis anys.

A més, hi haurà multes de fins a 1.000 euros per no indicar de manera diferenciada a la carta o el menú de l’establiment els productes que són d’origen balear. També s’ha especificat que serà obligatori tenir un pla de circularitat correctament documentat i acreditat, i que si no es té, la multa ascendirà als 100.000 euros. 

Per altra banda, en trets més generals, les infraccions lleus aniran des de l’advertència fins als 4.000 euros. Les molt greus passaran a ser d’entre 4.001 euros a 40.000, i les molt greus, d’entre 40.001 euros fins als 400.000.

Un tema important que ha quedat sense tractar en profunditat és el del ‘tot inclòs’. En el decret només s’estipula que els autodispensadors d’alcohol d’alguns hotels queden prohibits. Realment és una mesura que ja s’estava aplicant als hotels de les zones d’excessos, però ara s’estendrà a la planta hotelera al complet de les Illes. Tot apunta que serà un punt que es debatrà al Parlament i que segurament es veuran esmenes en aquest sentit, com ha explicat el diputat de MÉS per Mallorca, Joan Mas Collet, qui ha reconegut que volen introduir “elements de millora” dins el text, fent referència al ‘tot inclòs’.