Com serà la nova normalitat a les oficines?

Boris Johnson, el primer ministre britànic, presentava aquest cap de setmana un full de ruta que marca el principi de la fi del confinament al Regne Unit. Els comerços no essencials començaran a reobrir i les fàbriques tornaran gradualment a l’activitat, sempre mantenint la distància de seguretat.

Per als que treballen davant un escriptori no canviarà gran cosa. A diferència del que va passar amb els bars, restaurants i comerços no essencials, cap decret de l’executiu va obligar a tancar les oficines. En lloc d’això, des de finals de març el govern britànic ha animat els que podien fer-ho de treballar des de casa. Molts directius pronostiquen que la pandèmia comportarà un canvi d’etapa en el teletreball i la demanda d’espai d’oficines.

Segons l’Oficina Nacional d’Estadística britànica, el desembre del 2019 al voltant d’un de cada vint empleats treballava principalment des de casa. Gràcies a la més gran velocitat de les connexions a internet, la xifra va en augment. Chris Grigg, conseller delegat de la immobiliària British Land, assenyala que els aparcaments a prop d’estacions de trens de poblacions dormitori ja solen estar més buits un divendres qualsevol que la resta de la setmana. Will Gosling, de la consultora Deloitte, creu que la pandèmia ha ocasionat “una acceleració d’uns cinc anys” d’una tendència que ja estava en marxa: ha posat de manifest que el teletreball és factible i l’ha fet més acceptable. L’antiga concepció segons la qual si es treballa des de casa es té un dia tranquil ha passat a estar molt menys estesa, comenta Gosling.

Les actituds han evolucionat a una gran velocitat. Un expert en plans de continuïtat de l’activitat d’una companyia de serveis financers afirma que, abans del confinament, quan l’empresa es va plantejar passar a combinar el teletreball amb la feina presencial per espaiar més els empleats a les oficines, “ningú volia que li toqués treballar des de casa”. “Però unes poques setmanes després, quan vam començar a planificar la tornada a l’oficina, tothom es volia quedar a casa”. Després de la crisi, a més de la meitat dels britànics els agradaria treballar des de casa més sovint, i aproximadament un terç declaren que la possibilitat de teletreballar serà un factor que tindran en compte la pròxima vegada que busquin feina.

Cap empresa es mulla prou per desprendre’s de la seva seu encara i, a curt termini, la necessitat d’implantar el distanciament a les oficines en podria impulsar la demanda. Però hi ha directius que pronostiquen canvis radicals que faran les delícies dels directors financers, que entreveuen l’estalvi potencial derivat de desfer-se d’oneroses dependències situades al centre de grans ciutats. Jes Staley, conseller delegat de Barclays, assegura que les seus situades en grans edificis podrien passar a ser “cosa del passat”. A Nicolas Aubert, cap d’operacions al Regne Unit de la consultora WillisTowersWatson, el “sorprendria molt que les grans empreses del sector dels serveis empresarials acabin conservant més del 50% dels seus immobles, i potser serà força menys”.

La pandèmia ha empès les companyies a reflexionar profundament sobre la funció de les oficines i un gran nombre estan arribant a la conclusió que moltes tasques es fan millor des de casa. Lee Elliott, de l’agència immobiliària Knight Frank, estima que “els temps en què la gent trigava 74 minuts de mitjana a anar a la feina al centre de la ciutat per respondre correus electrònics i 74 minuts més a tornar a casa han passat a millor vida”. Gosling és del parer que “el lloc de treball estarà molt més centrat en la col·laboració, en les coses de les quals només es pot obtenir el màxim valor estant junts”. Aquest element serà més important per a alguns sectors que per a uns altres. Charlie Rudd, de Leo Burnett, considera que “al món de la publicitat molta gent es nodreix de la col·laboració i del fet d’estar plegats i, per tant, continuarà necessitant oficines que els donin aquesta possibilitat”.

L’augment del teletreball plantejarà nous reptes als caps. És més complicat controlar els treballadors quan són a casa i, per tant, la confiança adquirirà més importància. Els empleats joves ho tindran més difícil que els més veterans perquè necessiten mentors, volen relacionar-se amb els companys de feina i viuen en condicions pitjors. Però les decisions sobre el futur de les oficines les prendran aquells que, molt probablement, tenen com a alternativa una casa espaiosa i no una habitació de lloguer.