Els nutricionistes suspenen la cistella bàsica de 30 € de Carrefour

BarcelonaLa cadena de supermercats francesos Carrefour ha volgut ser de les primeres a fer la seva pròpia proposta de cistella anticrisi, com havia demanat la ministra de Treball, Yolanda Díaz, a les distribuïdores. Una cistella que ha creat polèmica, ja que el seu contingut exclou qualsevol producte fresc, com ara fruita i verdura, i tampoc no conté ous, llet o oli d'oliva, uns aliments bàsics en la dieta mediterrània.

La llista dels 30 productes a 30 euros es mantindrà amb els "preus intactes fins al 23 de gener", segons ha assegurat Carrefour, en un intent de frenar la inflació que ja es nota a la butxaca de les famílies a l'hora de fer la compra setmanal. Els articles escollits per la distribuïdora, que defineix com a "bàsics", són gairebé tots alimentaris, amb alguns productes de neteja.

Entre els aliments que conté, hi ha oli de gira-sol, vinagre de vi blanc, refresc de te a la llimona, un bric de suc de taronja, mandonguilles precuinades, tonyina amb oli de gira-sol, cafè molt, brou de pollastre, flocs de civada, xampinyons laminats, xocolata blanca, cereals, galetes, espirals de pasta tricolor, pèsols en llauna, blat de moro en llauna, melmelada de préssec, pa de motlle, pa d'hamburguesa, pebrots del piquillo, sal marina i farina.

Manca de productes bàsics

Segons ha explicat a l'ARA la presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes, Roser Martí, "hi ha productes que no són imprescindibles i es podrien evitar perquè contenen molt de sucre", assegura, en referència al te amb llimona, el suc, xocolates, galetes o melmelades. A més, "partint de la base d'una dieta mediterrània, no són saludables", critica.

Alhora, segons Martí aquests no són els productes més barats, ja que hi falta una cosa molt important: els llegums. "En aquesta llista no hi ha cap llegum, quan és un dels productes més econòmics i alhora més complet nutricionalment parlant". A més, segons la nutricionista, "l'oli de gira-sol, que està a 2,54 euros, no té sentit, quan també comercialitzen oli d'oliva a 2,59 euros, i sempre s'hauria d'escollir oli d'oliva perquè és més saludable", assegura.

Roser Martí avisa que hi ha productes com les mandonguilles o els pèsols que són enllaunats i precuinats, porten salses, sal i sucre. "S'hauria de canviar les mandonguilles per una altra font de proteïna càrnia, i els pèsols, millor si són congelats, així evitem els sucres afegits i són més barats", explica. Pel que fa als pans, "seria millor que fossin de barra, i no de motlle, perquè també són processats". En general, Martí considera que hi falten "llegums, ous, arròs i làctics naturals, que aportarien bons nutrients i fibra, que en aquesta llista és inexistent, no és saludable".

Els distribuïdors no ho veuen clar

Per la seva banda, el sector de la gran distribució ha assegurat aquest migdia que està fent "grans esforços" per contenir els preus, i ha afirmat que no veu "útil" la cistella de la compra bàsica amb límit de preu plantejada per la ministra de Treball. Alhora, el vicepresident executiu d'Anged, Javier Millán-Astray, ha mostrat preocupació per la imatge que s'està projectant del sector de la distribució comercial, “que no té absolutament res a veure amb la realitat”.

Després de la reunió amb Díaz i el ministre de Consum, Alberto Garzón, Millán-Astray ha afirmat que "no hi ha cap dada" que demostri un comportament anormal per part de la distribució, "tot al contrari", ja que mentre l'increment de preus mitjans de la indústria ha crescut un 12,6% el darrer any, el de la distribució ha crescut al voltant d'un 7%, "fins i tot per sota de l'IPC general", ha recordat.

En aquest sentit, el responsable d'Anged, que engloba companyies com El Corte Inglés o Carrefour, ha traslladat a Díaz que la distribució és un sector "extraordinàriament responsable". Pel que fa a la cistella bàsica, Millán-Astray assegura que "es distorsionaran les relacions de les mateixes empreses de distribució amb els proveïdors mateixos en un sector on hi ha una competència ferotge", i si s'intenta modificar aquest lliure funcionament del mercat, "el que es generen són distorsions i, per tant, ineficiències dels preus".