PalmaA les portes del segon estiu marcat per la pandèmia, l’ARA Balears parla amb diversos testimonis sobre els seus plans per a aquest estiu, siguin a l’estranger o bé més a prop de casa.
Miguel Ros: “A l’agost farem el primer viatge amb la meva filla. Serà emocionant”
Miquel Ros (Palma, 1985) és arquitecte i aquest estiu té previst viatjar a Letònia amb la seva família. Hi solen anar cada any perquè la seva dona és natural de Riga –la capital del país–, però enguany serà més especial que els anteriors. “A l’agost farem el primer viatge amb la meva filla. Serà emocionant, perquè és el primer que feim amb ella. L’objectiu de les nostres vacances és que pugui conèixer tota la seva família de Letònia. Serà emocionant i divertit”, reconeix Ros.
A causa de la pandèmia, Ros i la seva dona fa dos anys que no surten de Mallorca i ara tenen moltes ganes de viatjar. Fins i tot, Ros assegura que, “si poguéssim partir demà”, ho farien. Fins ara, viatjar a aquest país ha estat fàcil. “Les connexions solen ser bones, n’hi ha unes dues de setmanals, i en devers tres hores i mitja s’arriba a la destinació”, comenta. Tot i que la manera de viatjar ha canviat amb la pandèmia, Ros no passa pena: “No crec que canviï gaire; pot ser que tot s’endarrereixi una mica més, però no pens en això”, diu.
El que més li agrada de Letònia és la naturalesa, les platges verges i la temperatura de l’estiu. Cada any, ell i la seva parella agafaven el cotxe i anaven de ruta pel país. “M’encanta la cervesa, la gastronomia i les saunes. És un país espectacular i conèixer-lo amb una persona nativa fa que l’experiència sigui millor”, comenta. Ros explica una de les darreres vivències a Letònia: “Vàrem passar uns dies en un lloc preciós, de cases de fusta devora un riu, sense electricitat. Les vacances d’enguany seran diferents de les anteriors, estarem en una casa de la família de la meva dona que està entre la platja i el bosc”, relata.
Alicia H. Varela: “Viatjar fora d’Europa és complicat”
Alicia H. Varela (Palma, 1984) es defineix com una gran viatgera i sempre que pot agafa un avió. Cada any surt de Mallorca unes quantes vegades, però durant el 2020 només va fer una escapada: a Itàlia. Fa mig any que cada mes agafava un vol a Milà per veure la seva parella, que per feina l’havien destinat allà. “La manera de viatjar ha canviat. Per arribar a Itàlia tardava moltíssim. Normalment, abans del covid-19, en unes hores et plantaves a la destinació i hi havia vols directes. Ara està pràcticament tot el dia i sol fer escala a Barcelona”, diu. Fa anys que ella i la seva parella tenen un viatge pendent: el Japó, i possiblement serà aquesta tardor quan hi vagin, tot i que no serà fins a l’agost quan reservin els bitllets d’avió: “Passam pena que el país tanqui fronteres i perdem els diners invertits. Viatjar fora d’Europa és complicat i ens fa por quedar penjats, perquè l’escenari és molt canviant, sobretot a l’Àsia”, comenta. En aquest sentit, Varela explica que ara per ara “no es pot viatjar al Japó”, però confia que una vegada acabin els Jocs Olímpics permetin que els turistes entrin al país.Varela confia que amb la vacunació la situació canviarà i serà més fàcil accedir a un país estranger: “La setmana que ve ens vacunam. Esper que amb el certificat de vacunació sigui més fàcil sortir a l’estranger”, explica. Varela creu que enguany la millor temporada per viatjar serà la tardor, moment que ella i la seva parella tenen previst anar de vacances al Japó. Per ara, amb vista a la temporada d’estiu, la intenció de Varela és quedar a Mallorca i, a tot estirar, farà alguna escapada a les illes veïnes. “M’agraden els estius aquí. Vivim en un paradís i ho hem d’aprofitar”, confessa.
Alejandro Vidal: “He triat Mèxic perquè és un país que em cridava l’atenció”
Alejandro Vidal (Palma, 1983) és mestre de professió i també un amant de viatjar i de veure món. Considera que ara ja és molt més bon moment per agafar un avió, tot i que ja ho havia provat abans, en temps de restriccions més severes. Aquest pic la seva destinació serà l’Amèrica Central. “He triat Mèxic perquè és un país que em cridava l’atenció”, explica el palmesà. A més, destaca que mai hi ha estat. Remarca una quantitat d’elements que per ell són importants a l’hora d’escollir una destinació turística: “És econòmic i sempre m’agrada fer viatges llargs”, apunta. Ara bé, l’element més important per ell té a veure amb un altre punt: “Sobretot, han de ser llocs on pugui practicar l’esport que més m’agrada, el surf”. Per ell, les grans ciutats de turisme de masses queden descartades, és més de poblets petits de costa, en aquest cas Puerto Escondido, per la qualitat de les seves onades. Alejandro hi veu moltes coses positives, sobretot en temps de covid-19, ja que argumenta que en pobles petits avui dia “normalment hi ha una densitat de població baixa i el tema del covid està més controlat”. La destinació té molt a veure amb la pandèmia. De fet, Alejandro explica que es va decidir pel país centreamericà perquè mai ha tancat fronteres. Amb motiu d’això, explica que per les vacances de Setmana Santa tenia planejat un viatge al Marroc, a Dagla, per practicar-hi kitesurf. Per motius de tancament de fronteres ja no va poder ni viatjar. Però el més greu va ser que uns companys seus que havien partit abans varen tenir problemes per tornar cap a casa perquè el Marroc va decidir tancar fronteres per nivells d’incidència elevats.
Marc Fiol: “Aquí el covid-19 és com si no existís, ningú pren mesures”
Marc Fiol (Lloret de Vistalegre, 1991) és enginyer industrial especialitzat en electrònica automàtica i té 30 anys. Fa més d’un any, en plena pandèmia, li va sorgir l’oportunitat d’anar a fer feina a l’illa de Zanzíbar, al país africà de Tanzània. Després d’haver començat aquest periple, tot i la llunyania, Marc ha tornat diverses vegades a Mallorca. Normalment, coincidint amb les festivitats balears o segons li ha permès el seu ofici. Aquest estiu planeja tornar uns quants dies per veure la família, els amics i també per arreglar “paperassa”, explica. Avui dia, per ell ja és més fàcil anar i venir, però reconeix que fins fa poc era molt més complicat: “Durant uns mesos, per entrar a Espanya des de Zanzíbar havies de presentar una PCR negativa i, així i tot, havies de fer una quarantena obligatòria de catorze dies.” Ara, la situació ja és molt més senzilla i només cal que presenti una prova PCR negativa en arribar a l’aeroport de Palma. Així i tot, quan se li pregunta com es viu la situació de pandèmia mundial a Zanzíbar, Marc és clar i directe: “Aquí el covid-19 és com si no existís. Ningú en parla, ningú pren mesures, ningú du mascareta i sembla que ningú se’n mor”, explica el lloretà. És com viure en una realitat paral·lela a la que es viu a Europa i al món en general. El recorregut per viatjar des de Nungwi, ciutat on està establert a Zanzíbar, fins a Palma no és fàcil, ni prop fer-hi. Primer de tot, una hora i mitja de cotxe fins a l’aeroport de la ciutat que porta el mateix nom que l’illa. Després, vol fins a Doha de 6 hores, i 8 hores més fins a Barcelona, per acabar amb els 30 minuts de rigor per arribar a Mallorca. Amb escales, un total de 20 hores que valdran la pena.