Ous de gallina: grans diferències de preu per qualitat similar

BarcelonaEls ous de gallina són un dels aliments elementals de la dieta actual. Als supermercats se'n poden trobar de diverses mides, marques i preus, però, segons un estudi recent de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la qualitat varia poc i acostuma a ser alta, tant pel que fa als ecològics com als que no ho són.

La conclusió de l'OCU és que hi ha diferències importants de preu entre els diferents tipus d'ous, però que no s'acaben de correspondre a la qualitat del producte. "Hem comprovat que les diferències de preu per tipus de cria de gallina són notables", diu l'organisme de defensa dels consumidors, que afegeix que "en qualitat no s'han apreciat diferències". "El nivell és alt en tots els casos", conclou l'estudi, que ha analitzat ous de 30 marques en establiments de diverses cadenes de supermercats de tot l'Estat.

Els productors han de diferenciar a l'etiqueta entre els ous de gallines de pagès i els de gallines criades a terra. Les primeres estan criades amb accés a l'aire lliure, mentre que les segones sempre es mouen dintre del recinte tancat d'una granja. En cap dels dos casos, però, els animals creixen en gàbies. Pel que fa als ous ecològics, les gallines també han de poder accedir a l'aire lliure i córrer per terra, però a més tampoc reben tractaments addicionals –com ara antibiòtics o altres medicaments– ni viuen en recintes amb llum artificial.

D'acord amb les dades recopilades per l'OCU, els ous de gallina criades a terra són "els més homogenis i els més econòmics", amb preus de 20 cèntims per unitat. Més cars són els de gallina criada a l'aire lliure, que es mouen entre els 19 (en el cas dels ous de marca blanca) i els 34 cèntims per ou, amb una mitjana de 27 cèntims. Finalment, els ous més cars són els ecològics, amb un preu molt més elevat: 42 cèntims per unitat de mitjana, amb oscil·lacions entre els 38 i els 57 cèntims.

La mida dels ous també ha d'aparèixer als envasos. Els de mida gran (L) són els que pesen entre 63 i 73 grams, mentre que els mitjans (M) pesen entre 63 i 53 grams. Els petits (S) pesen menys de 53 grams i els extragrans (XL), més de 73 grams. Sempre que s'indiqui a l'etiquetatge, es poden combinar diverses mides d'ou en una mateixa capsa. L'OCU constata que els productors i distribuïdors compleixen els requisits de pes amb regularitat, però "en alguns casos es troben al límit inferior del pes de la seva categoria", per la qual cosa si passen molts dies podria arribar a pesar menys del que indica l'etiqueta a causa de la minva habitual provocada per la pèrdua d'aigua a través de la closca.

Sense caducitat

A diferència del que es pugui pensar, els ous no tenen data de caducitat. Ara bé, per les mencionades minves, sí que tenen una data de consum preferent, que sempre és de 28 dies després de la posta, segons la Federació Avícola Catalana (FAC), la patronal del sector. Aquesta data ha d'aparèixer a l'envàs, però, segons ha constatat l'OCU, la majoria de les marques també la inclouen impresa a la closca, cosa que facilita al consumidor saber quan ha de menjar l'ou sense necessitat de guardar-ne la capsa. Malgrat això, la mateixa FAC recomana igualment mantenir-los amb l'envàs per evitar que tinguin contacte amb altres aliments o líquids.

A més, els envasos també han de portar obligatòriament una etiqueta en la qual es recomana mantenir els ous dintre de la nevera per tal d'assegurar que es guarden en un lloc sec, fresc i amb una temperatura constant: "Els canvis de temperatura que es produeixen a la llar podrien provocar condensacions d’humitat a la superfície de l’ou, que facilitaria l’entrada de gèrmens a través de la closca, que és porosa", indica la FAC.

Justament la closca és l'element més vistós. A Catalunya la majoria d'ous són rossos perquè són més apreciats pels consumidors, mentre que en altres països són més habituals els blancs. No obstant això, la FAC aclareix que "no hi ha diferències nutricionals entre els dos tipus d’ou" i que el color de la closca depèn únicament del plomatge de les gallines que els ponen: gallines blanques en el cas dels ous blancs i marrons en el cas dels rossos.