Qui paga la factura de reduir la jornada laboral a les Illes?

PalmaEl pacte polític entre el PSOE de Pedro Sánchez i Sumar de Yolanda Díaz ja té un important acord en matèria laboral: apujar el salari mínim, una nova regulació de l’acomiadament i una jornada de menys hores: 37,5 setmanals enfront de les 40 tradicionals. Unes mesures que no poden sinó agradar als treballadors, però que en el cas de la reducció horària es troben amb un model productiu, el balear, marcat per una realitat estacional que obligarà a fer grans esforços per encaixar la nova regulació a la realitat. Serà capaç el sistema laboral illenc de generar la mateixa producció amb menys hores?Contractaran més persones els empresaris per cobrir els milions d’hores que es deixaran de fer? Seran capaços els treballadors d’exigir els seus drets? “Les pors hi són, és clar. I,per això, estarem molt vigilants. Però estam molt contents, perquè fa anys que ho reclamam”, explica Ana Landero, secretària general d’UGT a les Balears. 

“Sabem que hi haurà la temptació d’una part de l’empresariat de no completar aquesta reducció horària amb més personal, i això sí que no ho podrem consentir”, sentencia Landero. I és que el mes d’agost d’enguany, les Balears assoliren una xifra de 633.234 persones d’alta a la Seguretat Social. Un rècord històric, que deixava la xifra d’aturats per davall del 5%, situació que els experts anomenen de plena ocupació. Les dades de generació de feina no poden ser més positives, i les Illes demostren any rere any la seva capacitat de crear llocs de treball. Ara bé, “la qualitat d’aquesta ocupació és el repte que tenim com a societat. I en això no destaquen precisament les Illes. Per tant, reduir 2,5 hores a aquells que en fan 40 és una gran passa, i l’hem de celebrar”, diu Maria Àngels Aguiló, secretària d’ensenyament de CCOO.

Llavors, si a les Balears ja es paga menys que a la majoria de les comunitats autònomes, i a sobre ara es fan menys hores, estan els empresaris disposats a assumir aquesta reducció de la força productiva?“Rotundament, no”, respon Jordi Mora, president de la patronal PIMEM. “A les Balears tenim dos problemes greus, i aquesta mesura no en resol cap. D’una banda, una productivitat baixíssima. I fer menys hores evidentment no ens farà més productius, sinó menys. Allò que hem de fer és ajudar les empreses a generar més valor, i llavors ja parlarem de fer menys hores. I segona qüestió: no trobam gent. Si, en el cas improbable que com a empresari et puguis permetre contractar un treballador més per fer les hores que lleves als altres, d’on traurem la gent si fa dos anys que en passam un fum per tenir personal?”, etziba.

Problema estructural

Segons l’economista Pau Montserrat, les Balears tenen un problema estructural, perquè “el cost de la vida està completament disparat i, per tant, els treballadors, si els demanam si volen fer menys hores, lamentablement ens diran que en volen fer més. Però lògicament per un sol motiu:perquè amb 40 hores, una part important del mercat laboral no pot fer front al pagament de les despeses per viure”, explica. L’expert adverteix que aquesta situació es dona especialment a les petites i mitjanes empreses, “que també han vist com els apujaven molt els costos energètics i de matèries primeres i, per tant, tenen difícil assumir costos majors de producció. Quan parlam de baixa productivitat no vol dir que els treballadors facin poca feina, sinó que allò que produïm no té prou valor afegit per poder-ho cobrar més car. Aquest és un dels objectius que hauríem d’afrontar, si no sempre serà molt difícil incrementar les retribucions, i al final és un peix que es mossega la cua:ma d’obra poc qualificada i manca de valor afegit suficient ”, assegura.

Maite Rico fa feina al matí a una botiga turística, vuit mesos a l’any, i ho combina així com pot amb la neteja de xalets de lloguer vacacional. No acaba de tenir clar si la jornada de 37,5 hores la beneficiarà. “Faig feina sis dies a la setmana a l’estiu, jornada xapada i els diumenges faig hores a una empresa de neteja. No atur cap dia de treballar i, si no fos així, no podria criar els meus dos fills. Després, a l’hivern, tot s’atura i he de viure del que hagi estalviat i de les prestacions. La vida està impossible a les Illes. No crec que el propietari del negoci em deixi fer menys hores i agafi algú. Jo no em puc permetre que m’abaixin el sou”, lamenta. 

Els sindicats saben que l’aplicació d’aquesta nova norma no serà fàcil i que “caldrà estar molt vigilants”, perquè no dubten que “en alguns casos hi haurà temptacions d’incomplir o de forçar fórmules. Però aquí l’única fórmula és contractar més persones”, afirma Maria Àngels Aguiló, de CCOO. 

L’estacionalitat és un dels principals arguments empresarials per oposar-se a una reducció horària, perquè precisament a les Balears es concentra el gruix de la producció durant poc més de mig any, “i, per tant, és important que se’ns proposin fórmules que s’adaptin a la nostra realitat i no que encara ho compliquin més”, diu Jordi Mora, de PIMEM. “L’estacionalitat no és una excusa, perquè ja existeixen sistemes d’organització i regulació, l’únic que ha de fer l’empresari és planificar-se i assumir que la qualitat de l’ocupació també millorarà el seu producte. Hem de recordar que les Illes tenim el trist honor de liderar la classificació estatal de sinistralitat laboral, amb 14 finats el 2022, i milers d’accidents. Ho podem fer millor i la reducció del nombre d’hores és un bon instrument per millorar la qualitat”, conclou Ana Landero, d’UGT.

Per a la professora de dret de la Universitat de les Illes Balears Maria del Mar Crespí, la reducció del nombre d’hores de 40 a 37,5 és una fórmula “que assimila models d’altres països europeus, i que també trobam més a prop, perquè hi ha convenis que ja incorporen aquest nombre d’hores, per tant, està comprovat que és aplicable”, afirma. Pel que fa a la concentració del volum de feina a l’estiu, aquesta especialista en dret assegura que “hi ha un reglament d’hostaleria d’àmbit estatal que permet fer una excepció organitzativa a les empreses turístiques, i que, precisament, permet acumular, per exemple, els descansos al final de la temporada. Tot es pot regular i adaptar en funció de cada realitat”, assegura Crespí.

Més càrrega de feina

Un dels temors de les organitzacions sindicals és que els empresaris cerquin fórmules per repartir la feina augmentant la càrrega i, així, poder complir ‘formalment’ les 37,5 hores. “Hi ha la negociació col·lectiva, hi ha moltes eines per trobar maneres d’aplicar les normatives. Som conscients que ens tocarà estar-hi damunt des del primer minut”, afirma Ana Landero. Però, segons Pau Monserrat, hi haurà una gran diferència entre les empreses més grosses i les pimes. “Els hotels, per exemple, no tindran més remei que complir la llei. Hi ha prou mecanismes de control intern a través de la representació laboral per assegurar que es fan les coses bé. Però no ens enganyem, la petita i mitjana empresa, sovint amb molt pocs treballadors, no ho tindrà fàcil. Si pares atenció al públic, l’has de mantenir, i contractar més gent amb la càrrega impositiva que duen els assalariats és una motxilla feixuga per a una petita empresa”, explica Pau Montserrat.

La patronal de les petites i mitjanes empreses és una de les organitzacions que s’ha mostrat més preocupada per aquesta iniciativa del nou govern central, ja que considera que després de la pandèmia i del desbocament de la inflació, assumir més costos salarials serà molt difícil. “El govern espanyol vol el millor d’Europa, però per arribar a aquest règim horari cal haver fet, entre tots, els deures de ser més competitius”, insisteix Jordi Mora, president de l’entitat. No hi ha dubte que les 37,5 hores són una reclamació sindical històrica que permet més qualitat de vida. Ara bé, en el cas de les Illes, amb una part molt important dels treballadors fent hores extres perquè no arriben a final de mes, l’equació és una mica més complicada.