Del pagament de l'Estat al consell d'administració: les incògnites que s'obren a Telefónica

MADRIDLes darreres hores han canviat el tauler empresarial espanyol. L'entrada de l'Estat al capital de Telefònica 26 anys després de privatitzar-la ha causat un terratrèmol: si bé la SEPI, entitat que depèn del ministeri d'Hisenda, havia comunicat que "explorava" l'operació, l'objectiu d'adquirir fins a un 10% del capital social de la principal firma de telecomunicacions a Espanya ha generat certa sorpresa en l'entorn de l'empresa, constaten diferents fonts consultades per l'ARA. El moviment de dimarts a la tarda del govern espanyol planteja algunes incògnites que s'han de resoldre les setmanes vinents:

Desemborsament milionari

La intenció de la SEPI és culminar el procés de compra del 10% de Telefónica com més aviat millor per "minimitzar" l'impacte sobre el preu de l'acció. El cost de l'operació s'ha calculat segons el preu actual de mercat i per això està valorat en uns 2.000 milions d'euros. Ara bé, si la cotització puja de manera accelerada –aquest dimecres ha pujat un 3,2%–, el desemborsament que haurà d'assumir l'Estat creixerà.

Tot plegat no serà ràpid. La decisió passarà pel consell d'administració de la SEPI i després es fitxarà un assessor financer i un intermediador de borsa per a la compra dels títols. La clau de tot plegat recaurà en el disseny del pla financer. L'organisme que presideix Belén Gualda es mostra prudent i insisteix que no pot aventurar res.

Segons apunten fonts del ministeri d'Hisenda a l'ARA, les possibilitats passen per fer una injecció de capital públic de manera directa, és a dir, via transferència –fonts d'Hisenda afirmen que no afectaria el dèficit de l'Estat–, o bé s'autoritza que la SEPI es pugui endeutar –ja va tancar l'exercici del 2022 amb un deute financer de 3.040 milions d'euros– a través d'instruments financers com ara préstecs bancaris.

Presència al consell d'administració

Amb un 10% del capital de Telefónica, l'Estat passaria a ser el primer accionista. Fonts del mercat estimen que és molt aviat per determinar si això es traduirà en un conseller o dos. Per posar-ne un exemple, el gairebé 6% del capital que tenen CaixaBank (3,5%) i Criteria (2,4%) conjuntament es tradueix en un conseller, que a més ocupa el càrrec de vicepresident de Telefónica: l'actual president de la Fundació La Caixa i Criteria, Isidre Fainé.

Fainé és un dels quinze consellers que té actualment la teleco. S'hi sumen el president José María Álvarez-Pallete i el conseller delegat Ángel Vilá. La majoria són independents (10), però és cert que el nucli dur el formen el directiu català juntament amb José María Abril, conseller del BBVA (accionista amb un 3,5%). Blackrock, un dels altres pesos pesants (4,4% del capital), no hi té cap conseller.

Amb tot, si hi ha noves incorporacions al consell d'administració pot afectar la presència dels independents. També caldrà veure si l'operador de l'Aràbia Saudita STC acaba executant l'adquisició completa d'accions, fins a un 9,9% del capital, i demana també presència al consell.

Un rol per definir

El pes real del govern espanyol al consell d'administració dependrà de quin rol vulgui assumir l'executiu. Ara per ara, l'única cosa que se sap és que es vol donar "estabilitat" a Telefónica perquè assoleixi "els seus objectius estratègics". De fet, cal tenir en compte què l'operació neix com a resposta al moviment de STC.

En tot cas, no passa per alt que assumint un 10% del capital l'Estat tindrà veu i vot sobre qüestions primordials, com ara el pla de la companyia dibuixat per als pròxims tres anys i presentat fa tan sols un mes –s'hi recullen elements com el repartiment de dividends o les inversions futures–. Però també el rol de Telefónica en sectors com la defensa i la seguretat.

Negociació de l'ERO

L'aterratge de l'Estat arribarà en ple expedient de regulació d'ocupació (ERO). Després d'una nova reunió aquest dimecres, la companyia i els representants dels treballadors han acostat posicions: "La probabilitat d'un acord és més alta", apunten fonts de la UGT. En concret, Telefónica ha tornat a reduir l'ERO i ara afectaria 3.559 persones, 400 menys que fa una setmana. Malgrat que des de la UGT no creuen que el paper de l'Estat "afecti" el procés de negociació, sí que opinen que la inversió pública ha "d'eliminar les incerteses existents sobre la possible venda d'actius de Telefónica". CCOO, l'altre gran sindicat a la companyia, de moment no s'hi ha pronunciat.