Per què la pandèmia de covid ha impactat més a les Balears que a les Canàries

PalmaLes Balears i les Canàries encapçalen el rànquing estatal pel que fa a les conseqüències econòmiques de la pandèmia de covid-19. Però ho fan de manera desigual, perquè l’impacte ha estat més profund a les Illes que a l’arxipèlag canari. L’estructura ocupacional d’ambdues regions n’és un dels factors determinants, segons explica l’article L’impacte del covid-19 en el mercat laboral: efectes de la pobresa i la desigualtat en les regions espanyoles, escrit per un grup d’economistes de les universitats Complutense i d’Oxford. Segons aquest estudi, l’índex de pobresa ha augmentat a les Balears 19,3 punts percentuals –d’un 22,6% a un 41,9%–, mentre que a les Canàries n’ha pujat 14 – d’un 26,3% a un 40,9%.

“Les dues tenen la quota més gran del sector de serveis de l’Estat, al voltant d’un 78%, però la diferència és com es distribueix el 21% restant”, explica Juan César Palomino, un dels autors de l’article, qui destaca la importància de l’agricultura durant la pandèmia com a sector essencial. I segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’agricultura representava l’any 2019 el 0,58% del PIB de les Balears, mentre que en el cas de les Canàries el seu pes arribava a ser gairebé tres vegades més gran, de l’1,52% del PIB. 

Caiguda del PIB

L’economista menorquí i exconseller del Banc d’Espanya Guillem López Casasnovas apel·la a les xifres de caiguda del PIB que va fer públiques aquesta entitat per a l’any 2020 –l’article d’Oxford i la Complutense encara no ha estat avaluat per cap revista científica. Les Canàries varen perdre l’any 2020 un 20% del seu PIB, mentre que la minva a les Balears va ser d’un 27%,“significativament superior”, segons Casasanovas, encara que siguin les dues comunitats autònomes amb un impacte econòmic de la pandèmia més fort.  

“Les Balears han hagut de confinar més i fer tancaments a l’hostaleria més durs que a les Canàries perquè han tingut pitjors dades sanitàries”, assenyala, a més de destacar també el pes més gran que l’agricultura té a l’arxipèlag canari. López Casasnovas també subratlla que les Illes tenen menys funcionaris i subratlla que, a més, les Canàries estan reconegudes com a regió ultraperifèrica per la UE i tenen un règim fiscal especial, a més de no tenir IVA –el govern gestiona l’Impost General Indirecte Canari IGIC– i disposar de més ajudes per al transport de mercaderies. “Nosaltres també tenim una dependència més gran del trànsit de proximitat amb la Península”, afegeix. 

Un altre dels elements que destaca l’economista menorquí és la traçabilitat dels casos de covid-19. “Allà han arribat al 85% dels casos i han fet millor el control de les transmissions”, apunta, mentre que la mitjana a les Balears és del 45,5% –Mallorca és l’illa amb una traçabilitat més elevada, amb un 60%–, segons les dades del Govern. “Ells varen voler ser de seguida una zona segura, i nosaltres hem anat a rebuf de les seves dades”, comenta. D’altra banda, el clima també ha jugat a favor de les Canàries: “Ells tenen calor tot l’any, i molta gent viu a àrees rurals, on es passa molt de temps a l’aire lliure. Les seves interaccions han estat més de bombolla”, diu. “Si ajuntes tot això amb l’estructura productiva, ja tens l’explicació a les diferències”, sentència l’economista.

L’exconseller de Turisme del Govern Celestí Alomar remarca que “la pandèmia ha posat al descobert els problemes estructurals de l’economia de les Balears”, les quals s’hauran de resoldre “amb diversificació”. Alomar coincideix en el diagnòstic que es desprèn de la comparació amb les Canàries en aquest cas: “Les diferències s’interpreten per una presència més gran del sector primari, així com per l’elevat fracàs escolar i la manca de gent amb estudis de nivell a les Balears”. “Ara també cal fer feina amb les activitats que han mantingut aquest 73% del PIB. Hem de crear noves complicitats i aliances”, sentencia.

El teletreball

“Els serveis són un grup molt heterogeni, amb professions que han pogut teletreballar durant els tancaments de la pandèmia i altres que no. Aquí les Balears també en surten més perjudicades i han hagut de tancar més”, afegeix Juan César Palomino. Quant a la capacitat de teletreballar, les Canàries també han afrontat la pandèmia des d’una situació millor, amb “un 42% de treballadors que ho han pogut fer”, mentre que a les Balears aquest percentatge és “el més baix de l’Estat: un 36%”. 

El teletreball es relaciona amb el nivell educatiu de les regions i Palomino recorda que les Balears són la comunitat amb l’abandonament escolar més elevat de l’Estat, segons les dades del Consell General d’Economistes i la Cambra de Comerç d’Espanya: un 24,2% l’any 2019, mentre que a les Canàries va ser d’un 20,8%. D’altra banda, l’investigador aporta una altra dada significativa: les Illes tenen un 32% de graduats en el mercat laboral, un percentatge que a Canàries arriba al 42%.

Les Balears també se situen pitjor que l’arxipèleg canari quant a pèrdua salarial de treballadors pobres –amb ingressos inferiors a 9.009 euros anuals– amb un 24,8%, mentre que a les Canàries és d’un 20,5% –les dades de l’estudi situen la mitjana estatal en un 20,8%. Pel que fa a la desigualtat, a les Illes s’ha incrementat 5,3 punts –de 37,9 a 43,2–, mentre que a l’arxipèlag canari ho ha fet 4,6 punts –de 40 a 44,6–, segons el coeficient de Gini –en què 0 correspon a la igualtat perfecta i 100 a la desigualtat màxima.