La pandèmia fa créixer la desigualtat, però la política fiscal para el cop
Els ERTO són la mesura que més ha evitat una caiguda generalitzada de les rendes
La pandèmia ha tingut un impacte indubtable sobre la desigualtat tant a Catalunya com en el conjunt d’Espanya. No obstant, a diferència de l’anterior crisi -entre el 2007 i el 2013-, l’impacte de la crisi en les rendes més baixes ha sigut molt més baix, cosa que s’explica per les diferents causes de les dues crisis, per una recuperació més ràpida i per la resposta agressiva de les administracions públiques per pal·liar els efectes econòmics dels confinaments.
La principal mesura -però no l’única- de la desigualtat és l’índex de Gini. Aquest indicador va créixer a Espanya 3,61 punts entre el febrer i el març del 2020, quan va esclatar la pandèmia. Però la redistribució causada per les polítiques de l’estat del benestar -prestacions d’atur, subsidis, sanitat, educació- van reduir la dada fins a un increment de 3,17 punts, segons dades publicades pel Monitor de la Desigualtat de la Universitat Pompeu Fabra i CaixaBank Research.
Ara bé, coincidint amb els confinaments més forts, l’índex es va disparar a l’abril i al març gairebé uns onze punts. L’aprovació dels ERTO i les ajudes van rebaixar la dada fins als 2,62 punts. Això vol dir que tot i quedar-se lluny de neutralitzar-lo, els estímuls sí que van pal·liar notablement l’impacte del tancament de l’economia sobre les rendes més baixes.
De fet, aquesta és una de les principals diferències entre l’actual crisi i l’anterior. Per exemple, en el cas de Catalunya, per cada punt que va retrocedir l’economia en la crisi del 2007 al 2013, la desigualtat va créixer uns 0,3 punts. En canvi, amb la pandèmia, l’increment de l’índex de Gini per cada punt perdut de producte interior brut (PIB) va ser just la meitat, de 0,15 punts.
Cal afegir-hi també que la desigualtat s’ha anat reduint a mesura que l’activitat econòmica s’ha normalitzat, ja que a l’agost d’enguany l’índex de Gini ja era només 1,28 punts superior als nivells del febrer del 2020.
Efecte positiu de la indústria
No obstant això, la crisi derivada del coronavirus ha tingut un impacte més intens sobre els estrats de la societat més vulnerables. El Banc d’Espanya destacava dijous que la pandèmia ha afectat sobretot “famílies vinculades als sectors econòmics més afectats per la crisi sanitària, com el turístic, i les de menys renda”. Malgrat això, les polítiques públiques han evitat una catàstrofe, ja que la desigualtat ha crescut menys que en la passada crisi, tot i que la caiguda de l’activitat durant el primer trimestre del 2020 va ser la més forta des de la Guerra Civil.
Tal com apunta el Banc d’Espanya, les comunitats on el turisme i el comerç tenen més pes són les que més han patit increments de la desigualtat. En el cas català, el turisme representa un 17% aproximadament del PIB, però la desigualtat creixent en aquest sector s’ha vist compensada per la indústria, que ha estat molt menys afectada per les restriccions i que en alguns subsectors ha tingut forts creixements.
A Espanya el 80% de les variacions en la desigualtat estan causades per canvis en l’ocupació. El mercat laboral és el que més es ressent dels xocs econòmics, a un nivell molt superior que la resta d’estats de la Unió Europea, per la qual cosa el principal matalàs antidesigualtat han sigut els ERTO, que han salvaguardat un bocí important de la renda dels treballadors i han evitat increments massius de l’atur, com ha passat en països com els EUA.
