La pandèmia donarà més poder a les grans empreses

En el món més desenvolupat, els governs i els economistes s’escarrassen a calcular el cost que tindran els confinaments relacionats amb el coronavirus. ¿El retrocés de l’economia serà d’una desena part o d’un terç? ¿La davallada durarà tres mesos, sis o més? Ningú no ho pot vaticinar amb precisió. A les sales de juntes de les companyies s’està produint un exercici igual d’inquietant i inexacte: les empreses miren de calcular l’abast de la caiguda dels fluxos de tresoreria i si disposen de prou recursos per sobreviure.

Enmig del caos, almenys una cosa és clara: les companyies més potents són les que estan cridades a guanyar més pes. Així doncs, qui són els peixos grossos? Per fer-nos una idea de la resiliència de les empreses, The Economist ha examinat les més de 800 cotitzades nord-americanes i europees més grans. S’ha calculat la puntuació mitjana en quatre indicadors: el cost d’assegurar el deute contra una suspensió de pagaments, els marges d’explotació, les reserves de caixa i l’apalancament. Hi ha societats de grandària mitjana que obtenen una bona puntuació, però les millors tendeixen a correspondre a empreses més grans en termes de valoració i beneficis. Les 100 més resistents tenen, de mitjana, un valor d’empresa que gairebé duplica el de les 100 més febles i uns beneficis d’explotació mitjans un 17% superiors. Aquest últim mes el seu preu per acció ha tingut un comportament millor -o menys dolent-, amb una caiguda mitjana del 17%, davant d’un 36% corresponent a les més fràgils.

Hi predominen Silicon Valley i les grans farmacèutiques. Les tecnològiques ocupen 48 dels 100 primers llocs. Microsoft (10a), Apple (13a), Facebook (14a) i Alphabet (18a) operen amb reserves de caixa ufanoses. La demanda d’alguns dels seus productes augmenta: per exemple, la del programa informàtic de treball en equip de Microsoft. També hi ha 24 companyies del sector de la sanitat. Moltes tenen efectiu de sobres i un mercat captiu de persones que necessiten medicaments. Gran part de les empreses més petites pertanyen als sectors afligits del transport, el comerç minorista i l’oci (Marks & Spencer o American Airlines, per exemple).

Dins d’un mateix sector també afloren guanyadors i perdedors clars. Entre les tecnològiques, Amazon està contractant 100.000 treballadors als Estats Units per satisfer la demanda del comerç electrònic. Mentrestant, Softbank, un conglomerat japonès que havia apostat fort per start-ups extravagants, s’ha vist obligat a anunciar que desinvertirà 41.000 milions de dòlars per aconseguir liquiditat, cosa que podria implicar la venda de la seva lucrativa participació a Alibaba, la cotitzada més gran de la Xina. En el sector de l’energia, les accions de gegants com ExxonMobil, Royal Dutch Shell i BP han resistit millor que les altres companyies, amb molta diferència. Occidental Petroleum, una empresa agressiva de mida mitjana que ha mirat d’ascendir en la lliga de les grans a base d’adquisicions, ara ha d’afrontar un deute considerable de 40.000 milions de dòlars.

L’Oréal, el gran grup francès de la cosmètica, registra resultats molt millors que Coty, el competidor nord-americà. Fins i tot entre els atribolats fabricants d’avions s’ha obert una escletxa. El 23 de març Airbus, el gegant europeu, va comunicar que disposava de 32.000 milions de dòlars en fons líquids. Els inversors en deute consideren que és una opció menys arriscada que Boeing, que podria sol·licitar un rescat al govern nord-americà.

La resiliència dels peixos grossos s’hauria d’acabar traduint en un avantatge sostingut que els permeti anar guanyant quota de mercat amb el pas del temps. Tindran un cost del capital menor. Els proveïdors els donaran un tracte preferent en comparació amb altres clients més dèbils. Amb uns marges més amplis i reserves de caixa més abundants, es podran permetre invertir més, fins i tot en un moment en què altres empreses retallen en inversió.

Alguns protagonitzaran absorcions, animats per governs que posen la supervivència d’empreses que s’enfonsen (i els llocs de treball associats) per damunt dels problemes relatius a la falta de competència. Amb la caiguda de les valoracions i l’encariment del capital, la capacitat de les start-ups que generen pèrdues que arrabassen beneficis a les grans empreses minvarà durant un cert temps.

La cara B

Però potser no tot anirà com desitgen els peixos grossos. Les veus en favor d’un nou contracte social podrien agafar més força un cop passi el virus i pressionar les grans companyies a oferir productes essencials a preus més baixos i més seguretat als treballadors. Amb el suport a les empreses més febles en forma de rescats i préstecs bonificats, el capitalisme, doncs, podria esdevenir menys darwinià.