Un Parlament Europeu dividit aprova incloure el gas i la nuclear com a energies verdes

MADRIDL'anomenada taxonomia verda fa un pas endavant més. Un Parlament Europeu dividit ha votat a favor d'etiquetar com a energies "verdes" la nuclear i el gas, és a dir, que totes dues tecnologies es considerin necessàries per a la transició verda, com defensava la Comissió Europea. Per tombar aquesta proposta calien 353 vots en contra. Finalment, només han sigut 328. A favor hi han votat 278 diputats, mentre que 33 s'han abstingut.

Ja només el Consell Europeu podria tombar la taxonomia verda però es necessitaria, com a mínim, el vot contrari de 20 dels estats membres que representin almenys el 65% de la població a la Unió Europea. Fa uns dies semblava que hi podia haver un gir de guió, quan dues comissions del Parlament Europeu s'hi van mostrar contràries. En concret, la comissió d'Assumptes Econòmics i la comissió de Medi Ambient. El seu malestar s'afegia al d'activistes ecològics i l'opinió dels experts, però també a l'oposició de diversos països de la UE que rebutjaven considerar energies "verdes" el gas i la nuclear. Tots assenyalaven les emissions del primer recurs i els residus nocius que provoca el segon. "Avui és un mal dia per al clima i la transició energètica. Estem enviant una senyal desastrosa als inversors i a la resta del món. La UE tindrà condicions poc fiables i ecològiques per a les inversions verdes al sector energètic", ha lamentat l'eurodiputat d'En Comú Podem i vicepresident del grup dels Verds, Ernest Urtasun.

Malgrat l'allau de crítiques, la Comissió Europea s'ha mantingut ferma i manté que aquestes dues tecnologies, el gas i la nuclear, també han de formar part de la guia perquè el sector privat canalitzi les seves inversions en la direcció dels objectius climàtics. En concret, la Comissió defensa que són necessàries i "vàlides" com a "pont" per assolir la neutralitat d'emissions, és a dir, la descarbonització de l'economia. En l'informe dut a terme per científics sobre la proposta inicial s'arribava a la conclusió que tant una tecnologia com l'altra "podien contribuir a la mitigació del canvi climàtic".

Aquesta taxonomia o projecte de classificació planteja seguir construint nuclears fins al 2045 i plantes de gas fins al 2030. La proposta també ha aixecat polseguera perquè, més enllà d'un debat tècnic, s'ha vist com una concessió política a França i Alemanya. En el primer dels casos per la forta dependència nuclear del país: el seu president, Emmanuel Macron, ha apostat per incrementar encara més la seva producció d'energia nuclear com a mesura per combatre tant la crisi energètica com la crisi climàtica. I en el cas alemany, si bé el país no veia amb bons ulls el suport a la nuclear (té previst consumar la seva apagada nuclear total el 31 de desembre d'aquest any), sí que reclamava incloure-hi el gas. En tot cas, les aspiracions de tots dos països no només han de fer front a les veus que recelen de la proposta, sinó també a la parada sense precedents de nuclears i a l'amenaça de Rússia (principal exportador d'Alemanya) de tancar l'aixeta del gas en qualsevol moment.