La patata de sa Pobla sobreviu al covid-19, però el sector serveis li menja terreny
Els cultius poblers representen un 70% de les exportacions que Espanya fa d'aquest tubercle al Regne Unit, però la restauració i el comerç són el principal motor del municipi
Sa PoblaL’any 2021 sa Pobla continua sent el principal exportador agroalimentari de les Balears fora d’Espanya, segons les dades de la Conselleria d’Agricultura i Pesca. Després de la pandèmia, concentra aproximadament el 15% de la producció agrària final de les Illes –un 10% correspon a la patata i l’altre 5%, a la resta de cultius– i té al voltant d’un centenar d’explotacions agràries professionals. Però les exportacions del tubercle pobler –que suposen un 70% de les que viatgen d’Espanya al Regne Unit– no aconsegueixen combatre l’avanç del sector serveis. La restauració, el comerç i el turisme tenen cada vegada més pes dins l’activitat econòmica del municipi.
La patata s’ha anat consolidant com el cultiu més explotat de sa Pobla des de fa gairebé un segle. L’extinta Cooperativa Agrícola Poblera (CAP) en va fer el 1924 la primera exportació a l’estranger a càrrec. “El mercat britànic és el més consolidat, però la patata de sa Pobla viatja per tot Europa menys a França”, explica Joan Mateu, el president del portal Mateu Export –empresa líder de producció de patata a Mallorca situada al municipi pobler. Malgrat les previsions de l’impacte econòmic del Brexit, enguany l’exportació d’aquest tubercle a la Gran Bretanya no ha baixat. “És un país que ens ha tractat com si fóssim a ca nostra i ens ha reconegut l’estatus quasi centenari”, expressa Mateu. Així i tot, assegura que la sortida del país de la Unió Europea els “ha obligat a fer un sobreesforç per la gestió de duanes” i també els “ha col·locat en una línia d’intranquil·litat”.
A més, les mesures pel covid-19 han tingut efecte en la venda a territoris com Suïssa, Alemanya, els Països Baixos i Escandinàvia, on “apliquen unes mesures sanitàries de desinfecció i etiquetatge molt estrictes”, apunta Mateu. En aquest sentit, l’empresari demana que s’apliquin polítiques a favor dels pagesos, “perquè puguin continuar amb la seva subsistència”, i denuncia que les ajudes que va impulsar el Govern en matèria d’agricultura no han arribat al sector de la patata. “Les reunions amb Fernando Fernández [director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural de la Conselleria] han estat positives, però estam pendents de la resolució”, diu el president de l’empresa patatera. “El que clamam és la supervivència del pagès, no són capritxos”, reivindica.
La bona notícia per a les exportacions pobleres és que l’augment de consciència pel producte de proximitat als països importadors no els va perjudicar “en absolut”, assenyala Mateu. “Nosaltres som els primers interessats que es protegeixi el producte local, però l’exportació és un bé necessari”, diu el productor agrícola. A tota l’illa no hi ha suficient consum per a la producció de sa Pobla: Mallorca només és capaç d’absorbir un 10% del total, d’acord amb les dades de Mateu Export. “Som la segona potència d’Espanya en exportació de patata”, concreta el propietari. Això fa que “hi hagi dies que se’n cullin fins a 700 tones entre totes les firmes, mentre que a Mallorca se’n mengen 700 en un mes”, manifesta. Segons Mateu, la patata de Mallorca representa un 70% de la que exporta Espanya al Regne Unit. Això són unes 5.000 tones de patató que surten cada any de l’illa entre març i juny rumb a aquest país, un volum de negoci que mou uns 6 milions d’euros i dona feina a un centenar de productors.
El sector serveis duu el pes
Tot i aquestes xifres, “fa anys que la pagesia no és el principal motor del poble”, declara Joan Pérez, regidor d’Economia i d’Hisenda de l’Ajuntament de sa Pobla. L’economia es va diversificar ja abans de la pandèmia i el sector serveis va prendre el relleu a l’agricultura. En efecte, és el tercer municipi de l’illa més especialitzat en comerç, que hi representa un 21,8% del Producte Interior Brut (PIB). Ara bé, la restauració i els comerços han estat els negocis més afectats per la pandèmia, principalment per la caiguda del turisme. Però els quatre projectes de nous hotels al poble fan mantenir esperances. Si bé amb la desescalada i la reactivació econòmica la situació ha millorat en els darrers mesos, “la diferència entre les xifres de la nova normalitat i les del 2019 és abismal”, diu Pérez.
Sigui com sigui, els que millor s’han recuperat després del confinament han estat els bars i restaurants, assenyala el regidor d’Economia. A més, durant l’estat d’alarma “molta gent es va acostumar a comanar a domicili i és un servei que no només no s’ha aturat, sinó que continua augmentant”, comenta Pérez. En canvi, de les petites botigues de comerç local, únicament se “salven” les d’alimentació, i el projecte de nau de Son March –un punt de venda d’aliments frescos de proximitat situat a la carretera de sortida de sa Pobla a Inca– n’és la prova.
Per molt que la pandèmia hagi duit una onada de conscienciació envers el producte local, aquesta mentalitat “no ha arrelat” a tots els negocis i “les botigues de roba o drogueries continuen en estat crític”, afirma el regidor de sa Pobla. “L’ésser humà oblida molt aviat i, amb la nova normalitat, la petita i mitjana empresa ha tornat a ser la més perjudicada”, opina en el mateix sentit l’edil de Comerç, Pedrona Seguí. El mercat dominical és l’únic que n’ha sortit més fort. “A sa Pobla ha remuntat moltíssim, sorprèn que sobretot la gent jove, que mai havia anat al mercat, s’hagi compromès així”, conclou Seguí.
Pel que fa als efectes del covid-19 en el turisme, els resultats no han estat tan nocius com s’esperava, ni en els sectors que l’envolten, com ara la llanterneria o l’electricitat. De fet, sa Pobla és el municipi de Mallorca sense costa amb més places turístiques aprovades en el pla de zonificació turística del Govern balear, amb un total de 2.532. “L’any 2015 hi havia 500 places turístiques a sa Pobla, el 2020 n’hi havia 1.718 i en ple 2021 són més de 2.500”, especifica el regidor de Turisme, Biel Ferragut. En efecte, l’any passat es varen demanar 145 permisos d’obres en total per a cases vacacionals, mentre que el mes de juny d’enguany ja se n’havien demanat 106. Si aquesta tendència continua, a finals d’any les sol·licituds poden arribar a doblar les de l’exercici anterior.
“Hi ha un sector molt important de gent estrangera que compra cases a sa Pobla perquè, malgrat l’augment de preus, encara són molt assequibles”, diu Ferragut. A més, considera que “quan fan obra, rehabiliten aquests habitatges i és molt positiu, perquè conserven el patrimoni”. Quant al perfil de turistes que compren aquestes cases, l’edil detalla que són sobretot alemanys que “han comprovat que sa Pobla és a 12 minuts de la platja i hi veuen una bona opció fugint dels elevats preus de Pollença i Alcúdia”. “És un turista que, malgrat que també cerqui sol i platja, és de qualitat i té un interès gastronòmic –sobretot– i cultural”, afegeix per la seva banda Pedrona Seguí. Això es plasma en un dimecres de tapes en ple estiu a sa Pobla, quan la plaça està a vessar, durant les festes de Santa Margalida i Sant Jaume, o el mateix diumenge de mercat.
