El patrimoni agrari que torna al poble
Després de més de quaranta anys d'espera, finalment, els immobles i els béns de les antigues cambres agràries han tornat a les organitzacions illenques actuals
PalmaHan hagut de passar més de quatre dècades d’ençà que va acabar la dictadura franquista perquè, a la fi, el patrimoni de les antigues cambres agràries de les Illes Balears torni a les mans de qui pertoca: les organitzacions agràries. Els béns que s’han repartit entre les sis OPA (Organitzacions Professionals Agràries) de les Illes són un total de set immobles i una quantitat de doblers que suma 628.000 euros, que s’han dividit equitativament i amb consens.
Les organitzacions entre les quals s’han repartit els béns són sis, totes les que hi ha a les Illes. Són Asaja, Unió de Pagesos de Mallorca, Unió de Pagesos de Menorca, la Unió de Petits Agricultors i Ramaders – Associació Intersectorial Agrària (UPA – AIA), l’Associació d’Empresaris d’Explotacions Agràries de Menorca (Agrame) i l’Associació Agrícola i Ramadera de Menorca (Fagme). Pel que fa als immobles, consisteixen en: una planta baixa i un primer pis a la plaça de Santa Eulàlia de Palma, dos pisos petits al carrer Anselm Claver de Palma, un local a Sencelles, un a Montuïri i un a Sant Joan. D’aquesta manera, el repartiment ha quedat de la manera següent: a Asaja, se li ha atribuït un dels immobles de la plaça de Santa Eulàlia i el local de Sencelles. Pel que fa a Unió de Pagesos, l’altre immoble de la plaça de Santa Eulàlia i el local de Sant Joan. A UPA - AIA s’han dedicat els dos petits pisos del carrer Anselm Claver i el local de Montuïri.
A causa que ja no existien immobles per poder ser repartits a Menorca, les entitats de l’illa han rebut una retribució econòmica més important que les de Mallorca. Segons han explicat aquestes entitats, s’han intentat fer “munts equitatius” i “tothom ha quedat satisfet”. Per això, cada associació de Menorca ha rebut al voltant de 100.000 euros; Asaja, uns 115.000 euros, i Unió de Pagesos Mallorca, devers 80.000.
Com es deia, no tot el patrimoni ha arribat a avui dia. El local que hi havia a Llucmajor es va cedir a la cooperativa del poble. Quelcom semblant va passar a Consell, tot i que el local d’aquest poble és usat com el centre social de l’associació de caçadors. Finalment, a Ferreries el local que existia es va cedir a l’Ajuntament i ara és l’edifici de la Policia Local.
Dos segles d’història
Les cambres agràries són unes entitats que varen néixer al segle XIX. Venien a ser associacions d’agricultors i ramaders que anaren creixent i desenvolupant-se durant tot el segle XX. Així i tot, la seva naturalesa anà canviant. En un principi, eren entitats d’associació voluntària, però amb l’arribada de la dictadura franquista es varen convertir en les Hermandades de Labradores y Ganaderos. Amb aquest canvi es varen aglutinar els sindicats agrícoles, les caixes rurals i les cooperatives, entre d’altres, i es varen unificar els serveis que fins aleshores havien donat. Llavors, l’afiliació als anomenats sindicats verticals va tornar obligatòria.
El patrimoni immoble es va anar conformant durant tots aquests anys, però quan va acabar la dictadura i, finalment, va arribar el pluralisme sindical, el que hauria d’haver passat no va passar. A les Illes no hi va haver la distribució d’aquest patrimoni entre les organitzacions agràries, mentre que en altres comunitats autònomes sí que va succeir, com amb el patrimoni dels sindicats obrers. Va començar un procés ambigu, d’indefinició i de normatives que no deixaven clar de qui era la potestat de tornar aquests immobles.
A més a més, el patrimoni que hi havia una vegada acabada la dictadura no ha arribat fins avui dia. Al llarg d’aquests més de 40 anys, hi ha hagut locals que s’han cedit a cooperatives locals o a ajuntaments que els han donat un ús no agrari.
El que sí que ha canviat per bé han estat els doblers. Segons explica el director del Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (Fogaiba), Mateu Morro, que s’ha encarregat de formalitzar el retorn, en algun moment algú va decidir que s’havien d’adquirir accions, i se’n varen comprar d’Iberdrola. Després d’una sèrie d’anys, les accions es varen vendre i es va obtenir una suma total de 628.755,72 euros.
El procés de retorn ha tardat molt i amb això hi coincideixen tant Mateu Morro com els representants de les organitzacions agràries més importants de les Illes, com són Asaja i Unió de Pagesos. Així i tot, es pot resumir la fase final per arribar al repartiment en les darreres legislatures. Segons explica Morro, el 2019 es va modificar la llei agrària amb una disposició addicional que regulava el que s’havia de fer amb aquests béns. Finalment, dins aquesta legislatura, amb la nova Conselleria, s’ha executat.
Asaja i Unió de Pagesos, satisfets
El gerent d’Asaja, Joan Simonet, ha fet una valoració molt positiva del retorn definitiu. Però, així i tot, creu que aquest acord també és un mirall de la bona voluntat que hi ha actualment entre les organitzacions a les Illes. “Sempre ens havíem mirat malament”, reconeix, però ara la situació ha canviat. També ha fet referència que l’acord respon a una voluntat política de la Conselleria que dirigeix Mae de la Concha. Simonet explica que s’ha donat solució a un problema històric i que els béns “generaran unes rendes que podran fer sumar actius per poder desenvolupar amb més força les actuacions de l’organització”. Això s’explica perquè alguns dels immobles, com són els de la plaça de Santa Eulàlia, estan llogats pel Govern, i els beneficis mensuals ara seran, en aquest cas, per a Asaja i Unió de Pagesos.
Per Unió de Pagesos, aquest acord significa “la conclusió d’una reivindicació històrica de fa gairebé 30 anys”, segons ha explicat el seu gerent, Sebastià Ordines. Així mateix, ha volgut fer evident la bona sintonia que hi ha entre les organitzacions agràries avui dia, ja que tenen “més comunicació i més ganes d’entendre’s que mai”. Ordines alhora ha coincidit que els béns i els beneficis que generaran seran molt profitosos per a Unió de Pagesos, fins al punt que ha assegurat que els doblers que han rebut serviran per comprar una seu per a l’organització, ja que fins ara feien ús d’unes instal·lacions de la Conselleria i l’acord està a punt d’acabar. Així i tot, Ordines també ha explicat que aquests beneficis serviran per “augmentar la plantilla a fi de dotar de millors condicions els associats de la Unió de Pagesos”.
