Pau A. Montserrat: “Hem d’aconseguir que el model turístic deixi també riquesa a la ciutadania”
Economista, professor i membre del Consell Econòmic i Social del Govern
PalmaLes Illes varen tancar el tercer trimestre de 2024 amb una pujada interanual del 3,2 %, un augment de l’ocupació a tots els sectors i unes bones perspectives per al 2025 amb el turisme –això mai canvia– com a motor. Però, com a element transversal, l’economia enfronta diversos desafiaments. L’economista Pau A. Montserrat en destaca intentar trobar solucions a la massificació del territori, als efectes del lloguer turístic i, sobretot, a la manca (i els preus desbocats) de l’habitatge.
La creació d’un parc d’habitatge
Trobar una solució a la manca d’habitatge és per al professor d’Economia Financera a la UIB el principal repte econòmic a les Balears. “Hem de ser capaços com a societat civil, tant des de la part pública com des de la privada, d’enfrontar un problema que és estructural a totes les ciutats”, demana. La solució seria “construir cap a dalt, sense consumir molt de territori i rehabilitar per tenir més habitatges de lloguer fins a gestionar-ne un parc important”. Segons l’expert, “s’ha de donar seguretat jurídica” als propietaris que volen llogar els seus pisos i cases. “Totes les mesures per no desnonar que, en teoria volen ajudar, generen inseguretat jurídica” i exerceixen un efecte dissuasiu. Les perspectives de superar el repte no són bones. “Hem de donar solucions a col·lectius que no poden comprar ni llogar i tampoc ho podran fer el 2025. El problema de l’habitatge augmentarà i és probable que els preus pugin entre un 5 i un 10%. Les mesures no funcionaran en un any i, per desgràcia, no canviarà res”, sentencia.
Una notícia positiva és el control de la inflació i la baixada de l’Euríbor amb la previsió d’acabar l’any al 2%. “Les quotes de les hipoteques baixaran i serà més econòmic endeutar-se a tipus variable i fix”, assenyala. La part negativa? “Que a les Balears continuarà sent millor comprar que llogar”.
La regulació del lloguer turístic
L’expert de Futur Legal assenyala com un dels desafiaments econòmics la regulació del lloguer turístic, “una eina extraordinària per redistribuir renda entre els ciutadans”. Però, fins ara, ha quedat en una “oportunitat perduda” per “manca de supervisió”. “Hauríem d’haver estat pioners perquè el lloguer turístic és una molt bona idea, ben regulada. És un error creure que és dolent. S’ha de generalitzar el bo, qui ho fa bé”, opina davant una proposta que té l’oposició dels empresaris. “Els hotelers no volen competència i continuen controlant els polítics. Per tant, no existeix un missatge públic que digui que el lloguer turístic és positiu i s’ha creat un estat d’opinió negatiu per evitar controlar-lo”. Montserrat demana una aposta –amb un suport legal i d’aplicació de sancions– per un sistema que “augmentaria la despesa turística”. Mentrestant, “es lloga en negre, aquests doblers no cotitzen i no existeix molt control”
Riquesa per als ciutadans
El repte aquí no és posar fi al problema de la massificació, sinó “veure com lidiar-ne amb els efectes negatius”, perquè Montserrat no creu possible un nou rumb. “El model econòmic no es canvia perquè vulguem, té a veure amb inversions privades i públiques. El motor de l’economia balear i espanyola continuarà sent el turisme, però hem d’aconseguir que no només deixi riquesa als empresaris sinó també a la ciutadania”, explica. L’expert no creu en “objectius maximalistes” i alerta que “el problema no s’acaba amb mesures molt dràstiques”. “Ens podríem carregar el turisme i, per tant, el nostre mode de vida. Sense turistes no hi ha ingressos”, afegeix. Per apuntalar la seva idea, assenyala directament l’economia europea i els estudis que qualifiquen Espanya i Grècia de les noves Alemanyes. “Som un motor, el turístic, perquè el motor de veres ha gripat”, el de la indústria que representen els alemanys, sense perspectives de millora. “Per això no està del tot clar si creixerem o no per damunt de 2024. Si Alemanya ven menys, el turista potencial té menys ingressos i, per tant, és possible que ens arribin menys doblers”, explica.
Monserrat considera que el Pacte per la sostenibilitat que l'Executiu de Prohens ha posat en marxa per implantar mesures contra la massificació és “una pantomima”. “Si el Govern detecta un problema, no espera que la gent surti al carrer a manifestar-se. És una manera de dir que estan fent alguna cosa, però quin és el pressupost assignat?”, demana. “El mètode no funciona. El Govern ja té el Consell Econòmic i Social, que és on s'hauria d'haver fet el debat obrint-nos a altres membres no representats. A més, tenim una metodologia establerta per arribar a consensos”, assegura qui també és conseller d'aquest òrgan. “En lloc d’això han posat al capdavant Impulsa, que és una fundació patronal hotelera. El Govern ha volgut tenir controlat el debat, però neix coix per la manca de metodologia i de pressupost. No hi ha voluntat de canviar res”, assegura.
El repte seria apostar per un turisme “més segmentat, gastronòmic o etnològic i de col·lectius que interessen més, però els hotelers de tota la vida no aniran contra el seu compte de resultats”. “No anam a un nou model perquè ningú dels que manen el volen canviar”, conclou l’expert.
