De La Payesa a Agama, la llet que ningú no paga
La creixent competència de les marques blanques, les retallades de les empreses transformadores i l’encariment de les matèries primeres a causa de la insularitat ofeguen els ramaders de Menorca, que confien la seva supervivència a les cooperatives i al REB
MaóVuit llocs de Ciutadella i Ferreries han estat a punt de tancar la parada amb l’arribada de l’any nou. La Payesa, l’emblemàtica marca menorquina de formatges, amb 80 anys d’història, els comunicà sols amb un mes d’antelació que reorientava el seu negoci i els deixaria de comprar la llet. Només la intervenció d’urgència del Govern i de les dues grans cooperatives de l’illa els ha salvat, gairebé contra rellotge. Finançada l’operació des del Consolat, Sa Cooperativa del Camp ha accedit a comprar-los els tres milions de litres de llet que produeixen a l’any i convertir-los en maquila de brossat per a Queseria Menorquina. Però només durant sis mesos. Una solució temporal que tampoc no resol definitivament el problema.
Mercadona s’havia plantat davant La Payesa. No volia aplicar al preu final l’increment que la indústria formatgera havia satisfet als ramaders. Després de la pandèmia i la guerra d’Ucraïna, les empreses del sector havien augmentat gairebé un 46% el preu de la llet als pagesos menorquins i, en la cadena de producció, no trobaven clients disposats a repercutir-ho sobre el consumidor. Tampoc Lidl, que comprava a Sa Canova peces de marca blanca elaborades a partir de la llet produïda per una desena d’explotacions de Menorca.
El resultat, també anunciat a final d’any, és que Sa Canova ha baixat de cop sis cèntims el preu del litre de llet, dels 46 cèntims que pagava als ramaders als 40 establerts a partir d’aquest trimestre. Mesos enrere ja l’havia abaixat dos cèntims més, de 48 a 46, i s’havia desfet de la meitat dels llocs que l’abastien.
Els de La Payesa i Sa Canova són els dos episodis finals d’una espiral iniciada per Coinga, la principal cooperativa de l’illa, que tancà la planta d’Alaior on fabricava els envasos de Menorca Llet en no poder guanyar-se la quota de mercat necessària amb una competència cada vegada més nombrosa. Ni tan sols a Menorca, i amb el Grup Capsa (Asturiana) com a soci, una marca de llet pròpia es podia obrir pas als supermercats davant Pascual, Ato o la immensa varietat de marques blanques.
“Col·locàvem tots els nostres excedents, però, tot i així, no fèiem prou llet perquè el projecte fos rendible”, es lamenta Jaume Moll, ramader associat a Coinga. “Sempre hi havia als aparadors altres marques a preus més baixos i les vendes se’n ressentien”. Així que es va desfer l’acord amb Capsa, i Coinga s’hagué de resituar. Després d’abaixar el preu del litre de llet de 50 cèntims a 48, fa ja gairebé un any que s’esforça a mantenir-lo.
Menorca té encara 106 explotacions ramaderes actives i, tot i que el cens de vaques reproductores s’ha reduït a una tercera part en 20 anys (ha passat de 18.683 caps a 6.248), cada any es produeixen entre 45 i 50 milions de litres de llet. “Però és ben trist que no tinguem una llet pròpia”, afirma el ramader.
El Govern sosté Agama
La marca mallorquina per excel·lència, Agama, està ara en mans del grup Damm, però tampoc aquest fet ha jugat a favor dels pocs productors de Mallorca, concentrats quasi tots a la zona de Campos. També en aquest cas la competència de les marques blanques va obligar la cervesera a abaixar un cèntim i mig el preu de la llet (fins als 56 cèntims), ja que sols aconseguia vendre la meitat dels vuit milions de litres que es produïen a l’any.
I això que el Govern, com va fer en el seu dia amb Queseria Menorquina, havia donat més d’un milió a Agama perquè invertís a remodelar la seva planta de producció. “Tractant-se d’un problema de comercialització i promoció, aquestes pèrdues no les ha d’assumir el ramader”, ho justificà el conseller Joan Simonet, qui ara subvenciona la compra de llet a Sa Cooperativa del Camp de Menorca per tr ansformar la que produeixen les finques que subministraven a La Payesa.
Les Balears, la segona comunitat per la coa
Els preus, però, van a la baixa a tot l’Estat. Segons el Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA), dependent del Ministeri, el preu de la llet que es paga als ramaders ha baixat sis cèntims al llarg de 2023. Una baixada que ha estat menor a les Balears, però que continua deixant les Illes com la segona comunitat autònoma on es paga menys per la llet. Només a Galícia el preu és menor, 49 cèntims el litre, pels 50 de les Balears i 52 de la mitjana espanyola. A autonomies com Catalunya, el preu mitjà frega els 57 cèntims per litre.
Amb aquest parany, la reducció practicada a Menorca per Sa Canova ha fet reaccionar el Govern, qui, en boca del seu director general, Fernando Fernández, ja ha avisat que “no tolerarà baixades brusques ni injustificades”, sobretot si estan per davall del preu de cost.
L’informe SOS Frisona!, que l’associació ramadera donà a conèixer fa dos anys, calculava que el cost de producció d’un litre de llet a les Illes és de 70 cèntims. Tot i que un estudi de la Conselleria d’Agricultura el rebaixa a 62 cèntims, continua estant, a causa de la doble insularitat, uns 15 cèntims per damunt del cost que recau sobre un pagès de la Península. És una dada especialment sagnant si es té en compte que, sobretot a Menorca, s’arriben a cobrar sols 40 cèntims per cada litre de llet.
“És insostenible”, conclou el president de la Frisona, Jaume Moll. “El cost del cereal i les farines per alimentar les vaques ha baixat de 50 cèntims el quilo a 42, i això ens dona vida”. Però, “tot i així, el preu del quilo de pinso és encara set cèntims més car que a la Península, i el dels farratges, entre 10 i 15 cèntims més alt”.
Els costos de la insularitat encareixen les matèries primeres als ramaders illencs, fins al punt que “ni tan sols una eventual pujada de nou del preu de la llet compensaria de cap manera tant de sobrecost”. Les ajudes Provilac del Govern a les explotacions ramaderes són considerades insuficients.
Moll té clar que, per a ell, “no hi ha realment un problema d’indústria, sinó d’insularitat. I no hi ha altra solució que el Règim Especial de les Balears (REB), que, de tant parlar-ne, esperam que algun dia es posi en marxa”. Quan ho faci, diu, “hauria d’abocar 12 o 13 milions de cop” sobre el sector. O, directament, els 38 milions de sobrecost que va calcular l’exconsellera Mae de la Concha que han de suportar els ramaders illencs a causa de la insularitat i que la futura Política Agrària Comunitària (PAC) encara no ha compensat.
Concentració de finques
Mentrestant, els pagesos intenten reduir costos com poden. I Jaume Moll n’és un exemple. L’amo de Son Bou Vell ha agafat també les finques veïnes de Son Bou Nou i Son Domingo, a Ciutadella, però sense incrementar els 140 caps de boví que ja tenia. Amb ells produeixen entre 700.000 i 900.000 litres de llet a l’any. “Però sense esprémer ni sobreexplotar les vaques, perquè em durin més anys, i minimitzant les despeses a l’explotació”, diu.
És l’única manera ara mateix de sobreviure, a l’espera que apostes com les posades en marxa per les dues cooperatives de Menorca, de les quals és soci, donin resultat.
El problema, més enllà de la indústria, “és el doble discurs incoherent de l’Administració. Per una banda, el Govern treu una llei que prohibeix a les indústries pagar el preu de la llet per davall del seu cost de producció i, per una altra, demana a les grans superfícies que abarateixin la senalla de la compra als consumidors. I, està clar, com que no es fa una pujada lineal, sempre ho acabam pagant els mateixos”.
Potser la solució, apunta, “seria obrir nous mercats i no dependre tant del consumidor d’aquí i de Mallorca, però la competència de fora és ferotge. Als supermercats veus llets a preus tan baixos… No sé com s’ho fan, però segur que no viuen a cap illa”.