Els govern espanyol presenta un projecte de pressupostos expansius amb una inversió de 239.765 M€

MadridEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el vicepresident segon, Pablo Iglesias, han comparegut aquest dilluns des de la Moncloa per presentar les claus de l'avantprojecte de llei de pressupostos generals de l'Estat. L'acte ha sigut molt breu, de poc més de vint minuts, però ha servit per demostrar l'entesa entre els socis de coalició. El PSOE i Unides Podem van arribar ahir a la nit a un acord in extremis que aquest dimarts ha aprovat el consell de ministres i que la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, ha desgranat en roda de premsa sola, a diferència d'altres ocasions en què sortien la cartera d'Hisenda (Cristóbal Montoro, PP) i Economia (Luís de Guindos, PP) de la mà. Aquesta vegada la cap d'Economia, Nadia Calviño, participava paral·lelament d'un acte.

Iglesias ha dit que "avui inaugurem una nova època econòmica" a Espanya perquè "es deixa enrere l'etapa neoliberal". Una de les principals mesures és que augmenta l'impost de societats, el de patrimoni i l'IRPF a les grans fortunes, tal com demanava Podem. Ara bé, les xifres estan lluny de les que es plantejaven a l'acord de coalició. En concret, recolliran un increment de l'impost de societats a grans grups empresarials limitant al 95% les exempcions per dividends i plusvàlues generades per la seva participació en filials tant internacionals com nacionals. Aquesta mesura afectarà 1.739 empreses, és a dir, un 0,12% del total, i tindrà un impacte de 1.520 milions d'euros. Tanmateix, i per "protegir les pimes", les empreses amb una facturació inferior a 40 milions podran seguir aplicant una exempció del 100%.

Els futurs pressupostos generals de l'Estat també incrementen un punt l'impost de patrimoni en aquells de més de 10 milions (del 2,5% al 3,5%) per "garantir que els tenen més aportin més", 3 punts l'IRPF a les rendes de capital de més de 200.000 euros, així com 2 punts l'IRPF per a les rendes de treball de més de 300.000 euros; aquestes dues últimes mesures afectaran 36.194 contribuents (un 0,17% del total) i tindran un impacte de 491 milions d'euros. A més a més, el govern espanyol regularà una tributació mínima del 15% a les socimis, un tipus d'empresa que utilitza els grans fons per estalviar impostos. També elevaran el llindar per a obtenir desgravacions en els plans de pensions privats de 8.000 a 10.000 euros, una mesura de la qual esperen obtenir 580 milions d'euros fins al 2022. Amb tot, les modificacions fiscals no toquen un volum de població elevat, de fet, mínim i la ministra d'Economia, Nadia Calviño, parlava aquest dimarts "d'ajustaments".

Més fiscalitat

"La fiscalitat ha de ser un element de canvi", ha defensat la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, en roda de premsa després del consell de ministres. En aquest sentit, el govern espanyol ha detallat altres figures impositives noves com l'augment de l'IVA del 10% al 21% per a les begudes ensucrades (amb un impacte de 400 milions d'euros), l'impost sobre els residus, amb un impacte de 861 milions d'euros, o l'aproximació de la tributació del dièsel a la gasolina en el marc de la nova "fiscalitat verda" (amb l'excepció de la tributació del gasoil per motius professionals o bonificat), amb un impacte de 500 milions. A aquestes mesures fiscals s'hi suma la lluita contra el frau fiscal –anunciada fa dues setmanes–, amb un impacte de 828 milions d'euros. El total d'ingressos no financers de l'Estat que recullen els pressupostos generals de l'Estat del 2021 puja a 155.294 milions d'euros, un increment del 28,8%.

Amb el conjunt de canvis fiscals, l'Estat preveu ingressar entre els anys 2021 i 2022 fins a 9.170 milions d'euros, que a més de les figures presentades avui inclou les taxes Google i Tobin.

Despesa pública

La ministra Montero ha insistit en la idea d'uns "pressupostos més expansius que contribueixin al creixement públic". D'aquesta manera, Montero ha detallat una despesa no financera de 194.456 milions d'euros, una xifra inferior al sostre de despesa aprovat (196.000 milions) que ha justificat per "ajustos a la baixa" derivats dels ingressos. Les transferències de l'Estat –que inclouen les partides transferides a les comunitats autònomes i a la Seguretat Social– augmentaran fins als 140.685 milions d'euros (tenint en compte els fons europeus).

Entre les partides pressupostàries el govern espanyol ha explicat que s'incrementaran un 40% els recursos a la dependència (fins als 600 milions d'euros), una mesura que esperen que beneficiï 1,1 milions de persones. També ha avançat l'augment de 200 milions d'euros en la despesa destinada a l'educació de 0 a 3 anys i 300 milions d'euros més per igualar els permisos de paternitat, així com una partida de 200 milions per a la contractació pública de cuidadors per a famílies amb infants menors de 14 anys. "L'Estat ha d'assumir la responsabilitat en el sistema de cures", ha apuntat Iglesias. De fet, Podem també ha arrancat un augment del 5% de l'IPREM, un índex que marca bona part dels subsidis i les ajudes.

El líder del partit lila també ha desgranat algunes de les claus que, fins aquest dilluns a la nit, van negociar amb el PSOE al voltant de la regulació del lloguer i el blindatge de l'ingrés mínim vital. El govern espanyol modifica aquest últim i obre la porta a sol·licitar-lo tenint en compte els ingressos del curs corrent i no del curs anterior. També redueix de tres a dos anys la vida com a joves independitzats als menors de 30 anys que vulguin tenir accés a aquesta ajuda, i permetrà dos titulars en un mateix domicili. Amb total, es dota l'ingrés mínim vital de 3.000 milions d'euros.

El topall al preu de l'habitatge també ha estat comentat pel líder d'Unides Podem: "Hem d'accelerar la intervenció del mercat de l'habitatge per regular els preus del lloguer", ha defensat Iglesias, que tot seguit ha anunciat la presentació (en els pròxims quatre mesos) d'una llei al Congrés que limiti o rebaixi el lloguer en les zones tensionades.

"Després del cop de la pandèmia, ens podríem replegar en l'austeritat o tirar endavant amb energia, i hem optat per això segon", ha afegit Sánchez. Per fer-ho, ha confirmat que es preveu un augment del 10% de la despesa social: 239.765 milions d'euros més, la xifra més alta de la història, perquè incorpora 9.000 milions dels fons europeus. El consell de ministres aprovarà aquest dimarts l'esborrany de pressupostos, que Sánchez ha qualificat de "progressistes". Ara serà l'hora de començar una difícil negociació pressupostària. Iglesias ja ha avançat que vol que sigui amb el bloc de la investidura.

Uns pressupostos "inajornables"

La ministra d'Hisenda ha detallat l'increment de pressupost per a diferents partides respecte als anteriors comptes del PP, aprovats el 2018 just abans de la moció de censura contra Mariano Rajoy.

• Sanitat: 7.330 M€, un 75,3% més.
• Educació: un 70,2% més. Una partida de 2.090 milions per a beques i 1.500 milions per a formació professional en quatre anys. En total el ministeri s'endú 5.465 milions d'euros.
• Infraestructures: 11.500 M€, es duplica la despesa.
• Habitatge: 2.250 M€ per promoure el lloguer, la construcció i la rehabilitació d'habitatges.
• Indústria i Energia: 5.700 milions d'euros més.
• Ciència i Innovació: incrementa un 60% el pressupost, més de 3.232 M€
• Cultura i Esports: un 25,6% més, fins als 894 milions d'euros.
• Polítiques de desocupació: 4.191 milions d'euros.
• Sou dels funcionaris i pensionistes: augmentarà un 0,9%. En concret, la despesa de personal públic augmentarà un 4,2%.

Acabar amb el dúmping fiscal

Montero també ha avançat la creació d'un consell d'experts per reformar el sistema fiscal espanyol. Ha dit que el govern té la intenció d'"harmonitzar" la pressió fiscal de totes les comunitats autònomes per evitar que competeixin entre elles i que hi hagi dúmping fiscal. La ministra ha recordat que no ho poden aconseguir a través dels comptes generals, però ha dit que el govern espanyol treballarà amb partits i institucions assolir-ho. Una de les fórmules plantejades és a través de l'impost de patrimoni, que ara el mantindran com a indefinit i que volen "harmonitzar-lo".

Amb tot, Montero presentarà aquest dimecres a la tarda els pressupostos generals de l'Estat al Congrés. "Si portem els pressupostos és perquè entenem que té suport suficient per veure la llum", ha insistit Montero en roda de premsa. L'objectiu del govern es sotmetre els comptes públics a primera votació el pròxim 12 de novembre, segons el calendari de tramitació oficial.