Les pensions: tret de sortida d'una tardor de reformes

El nou curs del govern espanyol després de les vacances d'estiu arrenca amb una de les carpetes econòmiques més importants de la legislatura damunt la taula: la de les pensions. Aquest dimarts, el consell de ministres ha aprovat el projecte de llei de les pensions. "Complim amb les recomanacions del pacte de Toledo i garantim el poder adquisitiu dels pensionistes", ha defensat la portaveu del govern, Isabel Rodríguez, en roda de premsa. El ministeri d'Inclusió Social i Seguretat Social i els agents socials –sindicats majoritaris i patronals– van tancar l'acord sobre la primera part de la reforma del sistema a finals de juny i, després que el consell de ministres n'aprovés la tramitació urgent el 6 de juliol, ara ha tornat a donar-hi llum verda com a projecte de llei per traslladar-lo al Congrés de Diputats, on tot apunta que arribarà aquest setembre.

"Una dècada després es recupera el consens en matèria de pensions", ha dit Isabel Rodríguez, ministra portaveu, després de la reunió del govern. El fet és que aquest acord per a la reforma de les pensions tomba la reforma unilateral del govern de Mariano Rajoy del 2013 i s'alinea amb una part de la reforma prevista al Pla de Recuperació presentat a Brussel·les, i que l'executiu de Pedro Sánchez ha de tenir aprovada abans del 31 de desembre del 2021 perquè entri en vigor al 2022.

Gairebé nou milions de pensionistes es veuran afectats pels principals canvis, entre els quals hi ha la revalorització de les pensions: l'IPC dels dotze mesos anteriors serà l’indicador per revaloritzar les pensions cada any i, per tant, es posa punt final a l'índex de revalorització de les pensions (IRP), que limitava la pujada anual a un 0,25% en situació de dèficit. Organitzacions com Funcas han avisat que la mesura es traduirà en una despesa addicional del govern espanyol, que, malgrat que havia calculat una inflació del 0,9% per a aquest 2021, ara ja situa l'IPC en un 1,9%.

La reforma també situa les jubilacions anticipades en el punt de mira, el govern confia en l'aprovació d'incentius per allargar l'edat laboral i es retalla la jubilació anticipada, per bé que l'acord rebaixa les penalitzacions quan el treballador es jubila anticipadament de manera no voluntària. En concret, l’acord regula incentius que poden arribar al 4% a la base reguladora per cada any de demora o un xec que va de 4.786,27 euros per a les pensions més baixes fins als 12.060,12 euros per a les pensions més altes amb més de 44 anys de cotització. A més, també es posa límit a la jubilació forçosa prohibint obligar a jubilar-se els treballadors de menys de 68 anys. Altres punts de l'acord afecten les parelles de fet, becaris i l'atenció a la dependència.

Ara bé, el ministeri que dirigeix José Luis Escrivá (PSOE) ha deixat per a més endavant els punts més calents que han de completar la reforma del sistema de pensions. Com el mecanisme d’equitat intergeneracional, que substituirà el factor de sostenibilitat i que encara s'ha de començar a negociar amb els agents socials, tot i que el termini fixat a l'acord social dona marge només fins al 15 de novembre, la revisió del còmput d’anys de cotització per fixar la pensió o l'aprovació del nou sistema de cotització per als autònoms segons els seus ingressos reals.

Des de l'associació UPTA es pressiona Escrivá perquè la part que afecta els treballadors autònoms entri ja en funcionament l'any 2022. Al seu torn, des de CCOO i la UGT celebren el pas endavant però recorden al govern que "queda una llarga negociació de qüestions molt importants", com per exemple el mecanisme d'equitat intergeneracional que demanen que "tingui una definició adequada i no restrictiva", ha dit el secretari de polítiques públiques i protecció social de CCOO, Carlos Bravo.

El govern espanyol també confia que el traspàs de les denominades "despeses impròpies", més de 22.000 milions d'euros que fins ara ha assumit la Seguretat Social, als comptes públics estatals es tradueixi en un baló d'oxigen per a la caixa del sistema de pensions, de la qual cada cop dependran més pensionistes, segons els pronòstics d'Eurostat.

Carpetes pendents

Tanmateix, aquesta només és una de les carpetes econòmiques que el govern espanyol haurà d'obrir aquesta tardor. Més enllà dels pensionistes, l'executiu té altres temes pendents, com reformes –algunes de compromeses amb Brussel·les– com la laboral; decidir si es prorroguen o no els ERTO i l'estructura d'un sistema d'expedients "permanents", i l'aprovació del salari mínim interprofessional.

Ara hauran de ser els partits els qui diguin hi la seva en la tramitació parlamentària. El PP, Vox i Ciutadans han criticat algunes de les mesures d'Escrivá, però també Esquerra Republicana i el PNB han avisat que la reforma podria ser "millor". Rodríguez ha defensat que el projecte de llei "és susceptible de ser millorat" al Congrés, per bé que ha recordat que té el vistiplau de la Comissió del Pacte de Toledo i dels agents socials.