“Perdem més temps darrere els papers que atenent les persones”

Dossier La burocràcia ens ofega Desplega

1.

Com la burocràcia frena l'economia

2.

La cara i la creu de l’agilitat per arrencar un negoci

3.

“Perdem més temps darrere els papers que atenent les persones”

Palma/BarcelonaAgendes bloquejades durant dies. Factures, carpetes, excels. Taules senceres plenes de papers. Aplicatius informàtics que es pengen. Desesperació. Trucades de telèfon constants als tècnics de l’administració i auditories. I mil dubtes i nervis. Aquesta és l’escena que es repeteix a la majoria d’entitats socials quan s’obre una convocatòria de subvencions pública a la qual volen optar. Aquest panorama es multiplica per les entitats socials que hi ha a les Illes Balears i, alhora, per cada un dels projectes per als quals presenten una subvenció. Però és que, a més a més, un cop feta tota la paperassa, sovint l’ajuda no arriba a temps.

“Per posar en marxa qualsevol servei, has de passar per l’autorització, i les demores en aquest sentit són considerables”, assegura la presidenta del Tercer Sector Social de les Illes Balears, Sonia Castro, que és conscient que “és perquè els requisits són estrictes”, fet que tampoc li “pareix malament”. A les Illes hi ha una norantena d’entitats d’aquest tipus, segons les dades de la plataforma que les aglutina, i això, admet Castro, acaba “embossant” l’administració pública, que “disposa dels recursos humans de què disposa”.

No obstant això, no poden evitar “angoixar-se” quan, com a entitat, “has fet una obra i una inversió i tens gent en llista d’espera que necessita els recursos, però que no hi pot accedir per qüestions burocràtiques”. La presidenta del Tercer Sector insisteix que el problema no és dels treballadors que gestionen aquests tràmits, sinó de “les normes poc flexibles i la maquinària burocràtica”. I aquesta realitat no és endèmica a l’Arxipèlag ni un problema exclusiu de les entitats: “No crec que tinguem gaires diferències respecte de qualsevol ciutadà. El tema de la burocràcia a Espanya s’ha de mirar”, opina.

En el cas dels serveis socials, Castro assenyala que si les entitats, a més, volen optar a treballar per l’administració pública, han de fer una passa més, perquè també “han d’estar acreditades”. Això els permet “posar a disposició de l’administració les places que ha constituït per concertar-les”, exposa. En totes aquestes qüestions, la presidenta del Tercer Sector indica que “hi ha coses que es podrien simplificar” i proposa “posar més èmfasi en la inspecció i el control”. En aquest sentit, Castro posa com a exemple el sistema francès, en què “és més fàcil posar en marxa les entitats, però després són més fortes les sancions”, perquè es confia més en el ciutadà.

Un altre problema és el de les subvencions. “De vegades, et trobes que no tens totes les garanties que t’acabin pagant, encara que hagis fet el servei”. I afegeix: “Hi ha discussions sobre si una despesa és elegible per subvencionar o no i, per molt que tinguis la factura, poden decidir no deduir-ho”. Paradoxalment, allà on troben “rigideses brutals” és a les subvencions de la Unió Europea, la mateixa que fa anuncis que “promouen l’agilitat administrativa” i després “demana requisits absurds”, declara Castro. “Perdem més temps darrere els papers que atenent les persones”, lamenta la presidenta del Tercer Sector.

Bretxa burocràtica

Més enllà de les barreres amb què es topen elles mateixes, les entitats també pateixen les que es troba la ciutadania. La responsable d’assessoria jurídica de Càritas a les Balears, Maria Crespí, destaca els entrebancs que suposa “la bretxa digital i el coneixement del funcionament de l’administració, ja sigui perquè es tracta d’una persona en situació de vulnerabilitat, per l’edat o per la nacionalitat”. “És com una correguda d’obstacles. El que més ens trobam és el fet de no poder acudir-hi presencialment a través de la cita prèvia”, afegeix. Concretament, on més dilacions veuen és en els tràmits d’estrangeria i amb el permís de feina. “A aquesta gent els han de contestar en tres mesos i ara estam en vuit o nou mesos per una sol·licitud d’arrelament”, assegura. Però no és exclusiu d’aquest àmbit: “Un tràmit qualsevol, que es podria fer en un dia, acaba necessitant quatre, cinc o sis vegades més”, afegeix Crespí.

La treballadora posa com a exemple el cas d’un home que va acudir a ells “per gestionar la seva jubilació de manera electrònica i, després de totes les passes, la pàgina es va penjar”. “S’haurien de fer més campanyes d’informació que arribin a la ciutadania i posar més personal per atendre presencialment”, adverteix. La realitat és que entre la població hi ha ciutadans que ni tan sols sap llegir o interpretar la burocràcia. “Molta gent ve per demanar-nos que els llegim una notificació. Tenim persones en situacions molt vulnerables, analfabetes i analfabetes digitalment, o que per qüestions idiomàtiques no entenen les cartes”, argumenta l’assessora jurídica.

A l’altra cara de la moneda es troba la Creu Roja. Fonts de l’entitat afirmen que no tenen “cap problema” amb la burocràcia. Cal tenir en compte que aquesta organització es defineix com a “entitat d’interès públic auxiliadora de l’administració”, és a dir, que actua “allà on els organismes públics no arriben”. “Això no vol dir que no ens presentem a concursos públics per donar serveis”, afegeixen. Així mateix, apunten que fer els tràmits a través d’internet “és la direcció cap a la qual s’ha d’anar”.