Les persones amb una discapacitat del 45% podran accedir a la jubilació anticipada amb només cinc anys cotitzats

El govern espanyol reforça els incentius per allargar l'edat de jubilació

Treballadors de l'empresa de residus Femarec, en una imatge d'aquesta setmana.
16/05/2023
3 min

MADRIDL'any 2021 hi havia a Espanya 1,2 milions de persones amb una discapacitat superior al 33% en edat de treballar (entre els 16 i els 64 anys), de les quals només 668.200 eren actives (tenien feina o en buscaven), mentre que en termes d'ocupació la xifra ja baixava fins a les 518.100 persones, segons les últimes dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Entitats com la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (Dincat) fa temps que demanen millores tant pel que fa a la inserció laboral com la protecció social a través de prestacions. Aquest dimarts, el consell de ministres ha aprovat una mesura que va en la segona direcció. Dincat la celebra, però consiera que encara "queda camí per fer".

En concret, el govern espanyol ha donat el vistiplau a flexibilitzar les condicions en què els treballadors amb una discapacitat igual o superior al 45% podran accedir a la jubilació anticipada. A partir d'ara, passa de 15 a 5 anys el període de temps obligat de cotització per poder demanar la jubilació anticipada. Una mesura que, a banda de ser una reivindicació de les organitzacions socials, compleix una de les últimes recomanacions del Pacte de Toledo. "És molt positiu i necessari", apunta el director de Dincat, Víctor Galmés, a l'ARA, i reconeix que es tracta d'un col·lectiu que accedeix molt poc a una prestació com la de la jubilació. "Tarden a entrar al mercat laboral, cotitzen molt poc i al final els queda una pensió molt baixa", afegeix.

"És un compromís amb totes aquestes persones", ha defensat el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escirvá, en roda de premsa després del consell de ministres. L'objectiu de fons és facilitar la jubilació anticipada a persones que tenen dificultats per allargar la vida laboral a l'edat ordinària per poder-se jubilar.

El que també permet el reial decret aprovat –que haurà de passar pel Congrés de Diputats– és "sumar" patologies discapacitants. Si una persona pot acreditar un conjunt de patologies que arriben a una discapacitat igual o superior al 45%, també es podrà acollir a la modificació. També es facilitarà que es pugui acreditar la patologia a través d'un informe mèdic. Fins ara calia una certificació de l'Imserso o l'òrgan competent de les comunitats autònomes.

El ministeri calcula que es podrà arribar a "duplicar el nombre de persones" en aquesta situació que demanen la jubilació anticipada i confia que durant els pròxims deu anys se'n beneficiaran 6.000 persones. "Són poques persones perquè es tracta d'un nivell de discapacitat molt alt i en molts casos s'accedeix a una pensió, com ara la d'invalidesa", apunta l'economista Montserrat Guillen.

De fet, la taxa d'activitat de les persones amb discapacitat en edat de treballar disminueix a mesura que creix el nivell de discapacitat. Així, entre aquelles persones amb una discapacitat entre un 33% i un 44%, la taxa d'activitat va ser del 54%, mentre que a partir d'una discapacitat d'un 75% cau fins al 12%. Pel que fa al tipus de discapacitat, el col·lectiu més castigat és el que pateix una discapacitat intel·lectual.

Allargar la vida laboral

L'altra gran mesura que ha detallat el ministre Escrivá reforça una política ja desplegada en el marc de la primera part de la reforma de les pensions: incentivar l'allargament de la vida laboral.

Per aconseguir l'equilibri pressupostari de la Seguretat Social, és a dir, que la despesa pública en pensions no superi amb escreix els ingressos, el govern espanyol fa temps que busca fórmules perquè els treballadors vegin atractiu allargar la vida laboral. Una mesura ja aprovada implica penalitzar les jubilacions anticipades. En canvi, aquest dimarts s'han reforçat els incentius per a aquells treballadors que volen continuar treballant més enllà de l'edat legal de jubilació.

Fins ara ja estava previst un complement econòmic si s'allargava l'edat de jubilació més enllà de l'ordinària. D'una banda, per cada any treballat de més s'aplicava un increment addicional d'un 4% sobre la pensió. També es podia optar a un pagament únic d'aquesta quantitat addicional un cop jubilada la persona o, fins i tot, a una opció mixta: rebre una part del pagament i, alhora, un augment de la pensió. El decret aprovat aquest dimarts regula aquesta última opció.

En concret, aquells que optin per la fórmula mixta i ajornin l'edat de jubilació entre 2 i 10 anys rebran un cop es jubilin un increment d'un 2% de la pensió (per cada any treballat de més) i un pagament únic equivalent a la meitat del que els correspondria si optessin per aquesta fórmula. Si ajornen l'edat de jubilació 11 anys o més, l'incentiu serà d'un pagament únic aplicat a 5 anys del període allargat i un increment de la pensió d'un 2% per cada any addicional.

Segons dades facilitades per Escrivá, actualment l'edat de jubilació mitjana a Espanya se situa en 64,8 anys. L'últim any, i després de la posada en marxa de nous incentius, la jubilació prorrogada ha crescut i durant els primers mesos del 2023 el 7,8% de les altes de jubilació ja són allargades.

stats