Pisos des de 23.000 euros a Palma: el negoci dels habitatges amb ocupes

PalmaA Palma es ven un primer pis de 66 metres quadrats, amb dues habitacions, cuina, un bany i, fins i tot, balcó; “amb tots els serveis a peu de carrer: col·legis, centre mèdic, supermercat i farmàcia”. Té “una excel·lent comunicació per carretera i per línia d'autobús”, segons resa l’anunci d’una immobiliària de Ciutat. Fins aquí, gens extraordinari, si no fos perquè s’ofereix per tan sols 22.805 euros. I perquè està ocupat. No es pot visitar ni sol·licitar una hipoteca al banc. Cal comprar-lo a cegues. 

La publicitat no du a enganys. De la mateixa manera que assenyala que és “ideal per a inversors”, mostra una fotografia de la façana de l’edifici amb una franja impresa que diu ‘habitatge ocupat’. No és una excepció. Els principals portals immobiliaris ofereixen a Palma desenes d'immobles amb aquestes característiques amb preus que es mouen en una forquilla de 30.000 euros a 90.000, principalment a Son Gotleu, encara que també a Son Roca, el Camp Redó, Pere Garau i la Soledat; barris habitats, històricament, per classes treballadores i, en les últimes dècades, per població migrant.

El màrqueting apel·la els inversors perquè el mercat és creixent, en un context que els polítics ja han qualificat d’‘emergència habitacional’ les Balears. La demanda d’habitatge és molt superior a l’oferta. “Hi ha clients que arriben i et diuen: ‘Tinc 50.000 euros, què puc fer?”, revela José Gómez, responsable de la immobiliària que du el seu nom i que té anys d'experiència en la zona. I aquí hi ha immobles com el de 22.805 euros per donar sortida als estalvis. La majoria d’aquests pisos són propietat de fons d'inversió, de societats paral·leles creades per bancs que els varen embargar per impagament d'hipoteques en els anys de la crisi. Fixen els preus sabent que necessiten reformes i els seus estàndards de qualitat són baixos. Cerquen una sortida a actius que no rendeixen. 

Però es pot adquirir un pis ocupat? “Pots comprar el que sigui mentre les càrregues estiguin especificades i tinguis una escriptura pública certificant la propietat. La responsabilitat és del comprador”, certifica l’economista, jurista i exdirector general d’Habitatge del Govern, Eduardo Robsy. L’expert considera que aquestes adquisicions per part d’inversors són “una presa de posicions davant un possible sanejament amb diners públics de la zona i que acaba amb l'expulsió dels veïns una vegada que pugen els preus”.

Gentrificació

El fenomen al qual es refereix Robsy es coneix com a gentrificació. Son Gotleu, no obstant això, és l’estació final, ‘el forat’ que ha crescut per acollir les classes de rendes baixes, ja expel·lides d'altres zones preses per compradors amb més recursos. El 95% dels pisos que ofereix Gómez en el barri està ocupat. Molts habitatges en venda ni tan sols s’anuncien, perquè s’ofereixen de manera preferent a clients registrats en la seva immobiliària. “La gent està normalitzant comprar un pis ocupat, hi està perdent la por”, assevera qui fa mesos que no té en cartera cap habitatge lliure dels que sí que es visiten i es financen amb hipoteca. “Els preus han pujat molt també en zones com Son Gotleu per l’embranzida de la creació del Nou Llevant i se cerquen alternatives d’habitatge”, apunta el president del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de les Balears (API), José Miguel Artieda.

Natalia Bueno, vicepresidenta d’API, constata que els pisos ocupats es venen sobretot a inversors de la zona “sense pressa per la resolució judicial de l’expulsió dels ocupes”. El procés es demora entorn d'un any, només en el millor dels casos. Bueno denuncia que, segons la seva experiència, part dels ocupes disten molt de tractar-se de “persones en situació de vulnerabilitat”. “Existeix tota una màfia i negoci paral·lel entorn dels pisos ocupats”, constatat, per exemple, amb la condemna del clan de los Pelúos, que controlava una xarxa de propietats per lucrar-se llogant-los als més desfavorits a Son Gotleu. “Les màfies els utilitzen per arrendar-los o per al narcotràfic amb plantacions de marihuana. En aquests últims casos, del pis només valen les quatre parets”, afegeix.

A més d’inversors, els pisos ocupats acaben en mans de veïns del barri que, entre estalvis i préstecs personals, aconsegueixen comprar un habitatge en una ciutat amb un preu mitjà de gairebé 3.900 euros el metre quadrat, segons el darrer informe del portal immobiliari Idealista. Bueno ha prioritzat operacions per als ciutadans del barri enfront d’un entorn especulatiu. “Sent la satisfacció que puguin accedir a un habitatge”, confessa. Els uns o els altres han d’afrontar com entrar a viure en el pis comprat. Els que necessiten un sostre i no poden permetre’s la demora d’un procés judicial, exploten una segona via: negociar amb els ocupes.

Fer la mudança als ocupes

Mourad –mecànic naval, casat, amb tres fills i resident de Son Gotleu– va comprar un pis embargat, ocupat i “destrossat”, de tres habitacions “en una finca tranquil·la”. Després de posar fi a la plaga de paneroles, canviar portes, canonades i el sòl, i legalitzar els subministraments de llum i aigua, continua reformant-ho. Per poder entrar a ca seva va oferir doblers als ocupes. Encara que no revela quant va desemborsar, fonts consultades asseguren que la quantitat estandarditzada és de 5.000 euros. “Eren cinc persones. Vàrem arribar a un acord i els vaig donar uns dies perquè poguessin recollir les coses i partissin", confessa. Bueno coneix casos en els quals el comprador, fins i tot, s’ha fet càrrec de la mudança dels ocupes com a part del tracte.

Els pisos ocupats procedeixen d'una època en la qual, davant la situació inèdita i desmesurada de desallotjaments pel crac immobiliari, “no s’actuava amb diligència” per protegir l’habitatge. Avui, l’execució del desnonament du aparellada la instal·lació d'una alarma connectada a la policia i una porta antiocupa, que únicament es pot obrir des de dins “o des de fora amb una radial”. I el barri que coneix aquest agent immobiliari és on conviuen comunitats de propietaris de “gent treballadora, que cuida els seus habitatges i els llocs comuns” amb carrers “sense llei” on “s’encenen fogueres al capvespre, es guarden galls de baralla en els comptadors de l’aigua, veus radials a plena llum del dia i s’escolta: ‘negociarem’”.

Pisos per a treballadors

El mercat de les oportunitats s’ha obert també per a empreses disposades a comprar pisos ocupats, que reserven per als seus treballadors. “Cerquen un avantatge competitiu respecte d’altres companyies i no es limita a empreses petites o mitjanes. Davant la dificultat de trobar un habitatge, saben que és un incentiu per a l’empleat. A les empreses els compensa”, confirma Gómez, sobre la dificultat de cobrir llocs pels preus de l’habitatge. “Les companyies més grans ofereixen pisos complets de lloguer a personal qualificat i, unes altres arrenden per oferir-los per habitacions”, confirma Robsy sobre una pràctica comuna a Eivissa i Formentera, dues illes amb un territori més petit i on s’ha accentuat l’emergència habitacional. “Això prova que no són fenòmens localitzats sinó idèntics en diferents moments de desenvolupament. Segons la teoria, el mercat lliure és eficient quant a l’assignació de recursos. S'aconsegueix el màxim resultat, la venda d'habitatges al preu més gros. Però el mercat lliure no acabarà amb el problema. Una solució liberal està destinada al fracàs”, adverteix sobre una situació sense perspectives de millora. 

La població de les Balears creixerà un 25% en els pròxims quinze anys, segons revela un estudi de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En aquest context, “qualsevol inversió en habitatge és rendible per definició“. Ara ja, fins i tot les ocupades.