Raquel Sánchez: "La pista sobre el mar té una afectació més agressiva. Hem de buscar la solució més realista"

MadridRaquel Sánchez (Gavà, 1975) rep l'ARA a la seu del ministeri de Transports, en una sala presidida per un gran mapa de la xarxa ferroviària espanyola on es veu clarament la concepció radial de les infraestructures a Espanya.

En què es nota que hi hagi una ministra catalana d’infraestructures? ¿Es pot canviar la concepció radial en què tot passa per Madrid?

— És veritat que el disseny i la planificació de les infraestructures passava per aquesta concepció radial, però això està canviant. No només s’ha de donar serveis a les grans ciutats i no tot ha de passar necessàriament per Madrid.

Un grup d’experts ha sortit a proposar una solució per a l’ampliació de l’aeroport: una pista sobre el mar. Què li sembla aquesta proposta?

— A nosaltres no ens ha arribat cap proposta, tot el que coneixem és el que hem vist als mitjans. Crec que en el que estem tots d’acord és que l’aeroport del Prat requereix una ampliació per convertir-se en un hub intercontinental, i nosaltres hem presentat la proposta que pensem que s’adequa a aquest objectiu final.

La proposta d’Aena afectava l’espai natural de la Ricarda.

— La pista sobre el mar també afecta, i crec que de manera més agressiva, la zona marítima. Hem de buscar la solució més factible, més senzilla i més realista. I qualsevol proposta ha de complir escrupolosament els requisits ambientals de la Comissió Europea.

Però això és factible afectant la Ricarda?

— La CE diu que quan hi ha infraestructures que són necessàries es poden afectar espais però sempre que s’introdueixin compensacions, i això és el que també plantejava Aena. El pla suposava renaturalitzar i fer un espai de protecció més gran del que hi ha ara.

Però com es garanteix que amb aquesta ampliació Barcelona es pugui convertir amb un hub quan Aena ha beneficiat històricament Barajas?

— No ho hem de plantejar mai com una competència entre Barajas i el Prat, i aquest projecte rebat la suposada priorització de Barajas.

Però no creu que existeixi?

— No.

¿No creu que s’hagi prioritzat Barajas per sobre del Prat històricament?

— La desinversió ha afectat el conjunt d’infraestructures de Catalunya. El 2018 ens vam trobar amb 10 anys de desinversió i ara ho intentem revertir.

¿Aquesta desinversió és culpa només dels governs del PP?

— Claríssimament, sí. Tenim dades que són contrastables sobre el que s’invertia amb el PP i el que estem invertint nosaltres. A Rodalies, per exemple, hem executat més de mil milions d’euros.

¿O sigui que està satisfeta amb l’execució pressupostària que hi ha a Catalunya? En els primers sis mesos del 2022 va ser només del 16%.

— Sempre podem millorar, evidentment sempre tenim marge de millora, però el que sí que puc dir és que en el total de l’any hem executat el 40% del pressupost i que hem executat un 30% més que l’any 2021. Això és suficient? No, m’agradaria que fos molt més alta.

Però ¿vostè entén el malestar de la gent amb la baixa execució?

— El que és important a banda de les inversions són les licitacions i adjudicacions que s’estan fent i que garanteixen les execucions futures. L'escenari i la situació de Catalunya d'aquí dos o tres anys seran radicalment diferents dels que tenim ara, perquè estem licitant i adjudicant projectes.

La realitat del dia a dia dels usuaris de Rodalies de Barcelona és un drama.

— El que no podem és corregir en quatre anys la desinversió de deu i menys quan parlem d’infraestructures. No tenim una vareta màgica que solucioni les coses d’un dia per l'altre, però mai s’ha invertit tant a Catalunya en Rodalies com s’està fent ara respecte als darrers anys.

Fa unes setmanes vam publicar a l’ARA xifres demolidores. Entre el gener i l'octubre del 2022 hi ha hagut 475 incidències de més de 90 minuts. ¿Vostè pot garantir que aquestes xifres l’any vinent no es donaran?

— Totes aquestes actuacions garantiran i milloraran la fiabilitat, la seguretat, la puntualitat, la confortabilitat també de l’usuari de Rodalies. En els propers anys ens trobarem amb un canvi a les Rodalies a Catalunya que serà important i la gent ho percebrà.

Com està el traspàs de la gestió de Rodalies?

— Hi estem treballant amb la Generalitat, però necessitem el contracte programa per definir la transferència econòmica, és a dir, quin és el càlcul dels recursos que el govern de l’Estat ha de traspassar al Govern perquè pagui a Renfe, que és l’operador.

Un dels principals esculls és que vostès no volen traspassar les vies de la xarxa estatal.

— És que aquestes no es poden traspassar de cap de les maneres ni a Catalunya ni a ningú, però estem oberts a analitzar aquelles vies que només donen un servei intracomunitari.

Una qüestió de què fa molt de temps que es parla és el soterrament de les vies a l’Hospitalet, pendent des de fa 20 anys. No es pot posar ja una data?

— És que això de les dates és molt arriscat en infraestructures com aquestes i jo intento ser molt cautelosa. Després de 20 anys jo entenc aquesta frustració que tenen perquè massa sovint se’ls ha promès per a un horitzó potser de 3 o 4 anys i mai ha arribat, però jo crec que ara estem en un punt d’inflexió.

¿Vostè ha explicat als seus companys de gabinet que un dels motius que potser hi havia al darrere del creixement de l’independentisme en els últims anys era aquest malestar justament amb les infraestructures?

— Bé, sí, jo he dit que s’ha d’invertir a Catalunya perquè no podem consentir aquest tracte injust dels darrers 10 anys, però no per lluitar contra l’independentisme, sinó per evitar el deteriorament de les infraestructures. És veritat que això ha nodrit el relat del victimisme, però jo amb això soc molt contundent: prou ja de victimisme, i més ara quan s’està invertint i el que volem és que Catalunya sigui un motor d’Espanya.

Per ser un motor es necessiten infraestructures com el Corredor Mediterrani.

— Quan nosaltres vam arribar al govern d’Espanya només s’estava treballant en un tram del corredor, a la variant de Vandellòs. Ara s’està actuant en tots els trams que passen per Catalunya. Des del 2018 hem invertit 640 milions d’euros. I, insisteixo, aquestes obres, que són obres complexes, generen incidències i generen molèsties, però s’estan fent. Ens hem posat una fita i és que el 2026 tindrem la connexió entre Almeria i la frontera francesa.

Parlem ara d’una altra estructura una mica més petita, que és la B-40, que també s’ha inclòs en aquest pacte pressupostari. És una victòria del PSC?

— És una victòria de la política i és posar en valor el consens al qual s’havia arribat amb el territori. Afortunadament, es recupera ara aquest projecte que la Generalitat havia guardat en un calaix fa uns mesos. És un projecte molt necessari que suposa unir els dos principals motors econòmics industrials de Catalunya com són el Baix Llobregat i el Vallès Occidental.

I quan es farà?

— Ens vam donar de temps aquest primer trimestre per formalitzar i signar el conveni. La nostra voluntat és fer un encàrrec de gestió, és a dir, fer la transferència dels recursos econòmics i que, si ho poden fer més ràpid, sigui la Generalitat la que liciti, evidentment amb una comissió de seguiment.

Parlem d’habitatge. On estan encallats en la llei que ha de regular els lloguers?

— Espero que puguem tancar les properes setmanes el text definitiu que està en tramitació al Congrés. S’han incorporat més de 400 esmenes, i ara estem ja amb els darrers serrells.

¿En aquests últims serrells es toca el que és un petit propietari? Fins ara era algú que podia tenir fins a 10 habitatges.

— Això es manté, un gran tenidor és aquella persona que té més de 10 habitatges, però sí que s’introdueix una modificació perquè la comunitat autònoma pugui fixar que en una àrea tensionada un gran tenidor sigui una persona amb més de cinc habitatges. Però encara no està tancat.

Es refereix al fet que un gran tenidor no ho sigui a partir de 10, sinó de 5.

— Això ho haurà de justificar la comunitat autònoma; per tant, aquest és el marge de la negociació i de buscar l’equilibri. També crec que hem de buscar que aquesta llei no tingui un efecte indesitjable, que és la retracció, la retirada de pisos de lloguer del mercat, i això ho aconseguim gràcies a la introducció dels incentius fiscals per a una persona que no és un gran tenidor però a qui al final li pot sortir a compte llogar el pis.

Simplificant, sembla com si vostès defensin més als propietaris i Unides Podem als joves que volen accedir a un habitatge.

— No només està vostè simplificant sinó que no és així, no és correcte en absolut. Estem prenent mesures que són igual d’importants i revolucionàries, si se’m permet. El problema d’accés a l’habitatge no només el pal·liarem amb una regulació d’una contenció dels preus del lloguer, ho farem amb la construcció d’un parc públic d’habitatge. I ho estem fent gràcies al pla estatal d’habitatge que destina per als propers anys 1.700 milions d’euros. Hem posat en marxa també un pla per construir 100.000 habitatges de lloguer assequible.

Però això sí que és a llarg termini...

— Parlem també del bo jove que vam aprovar de 250 euros al mes i que es manté per a l’any 2023, i que es pot complementar amb les ajudes que venen del pla estatal d’habitatge. Un jove pot passar de pagar 600 euros al mes a pagar 150 euros al mes, aplicant i sumant les dues ajudes.

Quan Catalunya va fer una llei d’habitatge justament per abordar aquesta qüestió el TC li va tombar.

— Però el TC ho va tombar per qüestions competencials; perquè l’arrendament és matèria estatal i, per tant, la llei s’ha de complir. Nosaltres volem que aquesta llei sigui una llei sòlida, robusta jurídicament i tècnicament, perquè ens la recorreran, això ja ho sabem, i això vol dir també respectar les competències de cadascú.

Com s’ha viscut des del consell de ministres la derogació de la sedició?

— Ha estat una decisió valenta. Mai hem amagat que la voluntat era reformar el Codi Penal per adaptar-lo a la societat actual, als estàndards europeus, i a partir d’aquí també dir que el que era delicte el 2017 continua sent delicte ara i, per tant, tots aquells que tenen responsabilitats pendents davant de la justícia espanyola el que volem també, evidentment, és que donin comptes i rendeixin comptes.

¿Li sembla normal que els jutges com per exemple el senyor Llarena o el senyor Marchena aprofitin les interlocutòries per criticar i opinar sobre les reformes legals?

— Penso que ni la política ni el govern s’han d’immiscir en el poder judicial i de la mateixa manera passa a l’inrevés; els jutges han d’impartir justícia i no han d’interferir en les tasques de l’executiu ni en les del legislatiu. S’ha de garantir la separació de poders pròpia d’un estat de dret i democràtic i jo crec que precisament declaracions d’aquest tipus no hi contribueixen.

¿Per a vostès un dels objectius de la reforma és facilitar l’extradició de Puigdemont?

— No, no. La nostra vocació és la de modernitzar el Codi Penal, i a partir d’aquí és evident que això pot tenir un efecte sobre l’extradició de Puigdemont perquè no hi havia un tipus, no hi havia una base legal que permetés als jutges acordar l’extradició. Ara els jutges europeus han de valorar aquesta normativa i a partir d’aquí decidir.