4 eixos, 12 estratègies i 91 projectes: el pla del Govern per transformar les Illes

PalmaEl Govern de les Illes Balears, encapçalat per la presidenta Francina Armengol, ha anunciat avui el Pla d'inversions estratègiques, que estarà dotat de 4.640 milions d'euros, una quantitat que equival al 16% del PIB de les Illes, ha assegurat Armengol. Aquesta gran inversió, segons el Govern, suposarà la creació de fins a 71.000 llocs de feina. De manera més global, s'ha definit que aquestes inversions suposaran un creixement anual del PIB de les Illes d'un 0,7%. La presidenta s'ha adreçat a la ciutadania dient que "avui ha començat el major cicle d'inversions transformadores de la història de les nostres illes", i també ha constatat que és l'inici d'un procés de modernització i diversificació a curt i llarg termini.

El pla estarà subdividit en 12 grans estratègies articulades en 91 projectes, que segons la presidenta "el 2023 estaran avançats i el 2026, executats". Alhora, també s'ha assegurat que aquests 91 projectes només són el principi, ja que "encara se n'esperen més". Amb aquests eixos i l'impacte que pretenen suposar, Armengol ha definit que s'aconseguirà que per cada euro invertit l'impacte sigui d'1,5, perquè la inversió tingui un valor indirecte de 6.900 milions d'euros.

Els eixos d'inversió: la sostenibilitat en primer lloc

Les quatre grans famílies temàtiques on s'invertiran els 4.640 milions d'euros provinents dels fons europeus Next Generation seran la diversificació econòmica, la competitivitat, la cohesió social i la sostenibilitat. Precisament, la que s'ha dotat de més importància és l'última, que acapararà el 50% del total de la inversió. El projecte més important de tots està dins aquest eix de la sostenibilitat, i és el que tractarà "la mobilitat sostenible i descarbonitzada", que estarà dotat de 1.220 milions d'euros. Constarà de diferents projectes, alguns que ja s'havien anunciat, com per exemple el desenvolupament del tramvia de la badia de Palma, l'adquisició de nous trens elèctrics, però també de nous com la connexió de la línia de metro fins al Parc BIT. També es desenvoluparan nous carrils bici i es promourà l'extensió del vehicle elèctric a partir de programes d'incentius, com per exemple ajudes per adquirir aquest tipus de vehicles o també instal·lant nous punts de recàrrega.

Un altre projecte dins aquesta gran estratègia és la Menorca Smart Green Island, que planteja aconseguir l'electrificació del 100% del seu parc de vehicles abans del 2026. Eivissa també està present amb l'intercanviador modal, un projecte que vol minimitzar l'ús del vehicle privat i oferir una opció que faciliti el transport col·lectiu. Igualment, a Formentera, on es preveu impulsar la mobilitat sostenible, un exemple és el sistema públic de bicicletes elèctriques que es vol implantar.

Dins aquest mateix eix es presenta la segona estratègia amb més pressupost de tot el pla; sobre el cicle de l'aigua, amb un pressupost de 685 milions. L'objectiu és millorar l'eficiència dels processos d'abastiment i sanejament d'aigua, disminuir les pèrdues d'aigua a través de les xarxes, cosa que és un problema latent a Mallorca, o també millorar la qualitat dels aqüífers i la resiliència de les zones humides. Els projectes són clars al respecte, millorar la infraestructura de depuració d'aigua i alhora d'abastiment. Un exemple que ja es coneixia és la dessaladora de Palma.

Les energies renovables i el canvi climàtic també tenen un pes important, amb una inversió prevista de 253 milions d'euros. La dependència de les energies no renovables que tenen les Balears és un dels grans deures pendents, essent la comunitat autònoma que en termes percentuals depèn més de les energies brutes. Per això, l'estratègia consta de fins a 11 projectes perquè, segons ha dit el vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Juan Pedro Yllanes, "les Balears siguin 100% sostenibles en matèria energètica".

L'última de les estratègies dins sostenibilitat està dotada de 164 milions d'euros i estarà totalment dirigida a la creació d'hidrogen verd. Com ja s'havia augurat, es reconvertirà la central cimentera de Lloseta en una planta de producció d'hidrogen verd, un projecte, segons Yllanes, "pioner a Europa i el primer de l'Estat". Alhora, també es pretén la reconversió parcial de la central tèrmica del Murterar per produir hidrogen. Igualment, es vol fer al Parc Bit perquè doni energia la UIB i al mateix parc, entre altres projectes similars.

Cohesió social

És el segon eix amb més pressupost, arribant al 19% del total. Està subdividit en tres estratègies. La primera estarà dotada de 440 milions d'euros i estarà dirigida a la resiliència del sistema sanitari. També és una estratègia amb moltes accions supeditades, fins a nou, però que sobretot en destaca la construcció o rehabilitació de quatre hospitals i parc sanitari. Començant per l'Hospital de Son Dureta, passant per l'Hospital Verge del Toro, de Maó, l'Hospital del sector sociosanitari de Llevant i acabant amb el nou Parc Sanitari Bons Aires, una reforma integral ja anunciada de l'actual Hospital Psiquiàtric de Palma.

Dins d'aquest eix també s'hi troba l'estratègia d'educació i formació per a noves competències i polítiques d'ocupació. 285 milions d'euros que estaran dirigits a nou línies d'actuació molt sonada, com la creació de nous centres de formació professional, la construcció de nous centres d'Educació Primària, Secundària i ensenyament superior, la construcció d'un nou edifici de Ciències de la Salut i una nova residència d'estudiants per a la UIB o l'ampliació de la seva seu de Menorca, entre molts d'altres.

L'última estratègia dins aquest eix estarà dirigida a la digitalització del teixit productiu. Estarà dotada de 162 milions d'euros. En aquest cas, seran actuacions molt enfocades al teixit empresarial, sobretot les pime, el sector que més enrere es troba en aquest camp. A part d'aquesta digitalització, també es preveu l'articulació d'una plataforma de comerç electrònic col·laborativa en línia de productes del petit comerç, entre d'altres.

Competitivitat

La principal estratègia en l'eix de competitivitat és la que escau al model turístic i de circularitat. Estarà dotat de 460 milions d'euros i té com a finalitat, segons el Govern, la reducció de la dependència del turisme, però també potenciar el valor afegit que genera el sector. Esperen incentivar l'economia circular, element fonamental de la transició econòmica. Per fer-ho, les línies d'actuació pretenen modernitzar i reconvertir les zones turístiques més madures, com la Platja de Palma, Magaluf o Cala Millor. Alhora, també s'impulsaran centres de Formació Professional.

La segona estratègia dins la competitivitat és la que té a veure amb l'habitatge i la regeneració urbana. S'hi destinen 158 milions d'euros. Serà molt important per a la regeneració integral de barris, sobretot els que presenten més degradació, la construcció d'habitatges sostenibles de protecció pública i, també, la rehabilitació d'edificis públics, sobretot la relacionada amb l'eficiència energètica.

L'última de les tres estratègies d'aquest bloc està dotada de 139 milions de pressupost i està enfocada a la recerca i la innovació en l'àmbit biomèdic i biotecnològic. Es pretenen crear nous centres de recerca que enforteixin la recerca en salut, com un centre tecnològic d'intel·ligència artificial i un institut de computació i visualització d'imatges aplicades a la salut. A més, també es dotaran de noves infraestructures per a l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC).

Diversificació econòmica

L'últim eix d'inversió consta d'un 15% del pressupost total i dues grans estratègies. La primera, que comprèn el tercer pressupost més alt de tots, és la que s'enfoca en el creixement intel·ligent i en ecosistemes d'innovació, amb 492 milions d'euros. L'objectiu és invertir més en recerca, innovació i emprenedoria, que segons l'Executiu illenc es consideren cabdals per respondre a la crisi de la pandèmia. Es fa comptes impulsar el Districte d'Innovació Llevant, un hub audiovisual de les Illes Balears, per desenvolupar la indústria de continguts audiovisuals i digitals, crear un nou parc industrial 4.0 a Inca o també crear un Centre BIT a Eivissa, entre molts altres projectes.

Finalment, l'última estratègia estarà enfocada a l'economia blava per la Mediterrània, amb un pressupost de 182 milions d'euros. "A les Illes no hi haurà economia verda sense economia blava", ha dit el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir. Així, es pretén invertir en la conservació del medi marí i impulsar un desenvolupament sostenible. Una de les principals actuacions són la descarbonització de la connexió marítima Eivissa-Formentera o l'impuls del Pol Marí, és a dir, la creació d'un pol d'excel·lència en ciències i tecnologies marines.