La població balear creix 15 punts més que el nombre d'habitatges disponibles

PalmaLa població balear ha crescut un 46,3% en les darreres dues dècades, entre 2001 i 2023, mentre que el nombre d'habitatges disponibles ho ha fet el 2002 i 2023 un 31,2%, fet que suposa una diferència de 15 punts. Aquesta és una tendència que el Govern espera revertir a mitjà i llarg termini. Així ho han explicat el vicepresident del Govern, Antoni Costa, i la directora general d’Economia i Estadística, Catalina Barceló, durant la presentació del darrer informe de conjuntura econòmica publicat per la Direcció General d’Economia i Estadística.

Igualment dispar és el ritme al qual en els darrers anys han crescut el valor de les transaccions d'habitatges (+59,5% entre 2008 i 2023) i els salaris (+26,8% en el mateix període), cosa que evidencia que el ciutadà mitjà, dedicant un 30% del seu salari a l'habitatge, necessiti gairebé 50 anys de mitjana per pagar un habitatge al mercat lliure.

Antoni Costa ha expressat la seva confiança a poder revertir aquestes tendències almenys a mitjà i llarg termini reduint, d'una banda, les taxes de creixement poblacional i, d'altra banda, incrementant l'oferta d'habitatge disponible per a venda i lloguer.

En matèria de creixement poblacional, la recepta del Govern depèn d'assolir la transformació del model econòmic en un model basat en valor, amb millors salaris que ha vinculat a un augment de la productivitat. En qüestions d'habitatge, Costa ha insistit en les polítiques impulsades per l'Executiu per treure habitatge al mercat. "Tant de bo els darrers anys s'hagués pensat en l'oferta", ha dit.

Per altra banda, Soler ha explicat que s'ha passat de 2,19 habitatges de protecció pública a la dècada dels 90 per cada 1.000 habitants a 1,15 a la dècada dels 2000 fins que a partir del 2015 no s'ha certificat cap VPO. "Totes les polítiques d'habitatge que està fent el Govern balear tenen un únic objectiu: augmentar l'oferta, tant del mercat de compra o del de lloguer. Fa falta que hi hagi pisos per a la gent", ha explicat Costa, qui ha insistit que "la transformació de model econòmic passant de volum a valor està enfocada a reduir les taxes de creixement poblacional a les Illes Balears i augmentar al mateix temps el parc d'habitatges".

L'economia accelera el creixement del tercer trimestre

L'informe també destaca que l’economia de les Illes Balears ha accelerat el creixement el tercer trimestre de 2024 amb una pujada interanual del 3,2%, segons el darrer informe de conjuntura econòmica publicat per la Direcció General d’Economia i Estadística. Mallorca encapçala aquest creixement amb un 3,3%, mentre que Menorca puja un 2,7% i les Pitiüses, un 2,5%.

La resta de sectors també contribueixen al creixement global: el sector primari (1,8%), el sector industrial (1,2%) i la construcció (0,7%). Aquest dinamisme es reflecteix en l’augment de l’ocupació a tots els sectors, i l’assoliment de xifres sense precedents, diu el Govern, amb 509.864 afiliats de mitjana al novembre.

L’afiliació als serveis continua en forta progressió el novembre (+4%, amb més de 400.000 afiliats de mitjana), mentre que la de la construcció arriba, un cop més, al màxim històric en un mes de novembre (+2,2% amb 62.441 afiliats de mitjana el novembre). L’ocupació en la indústria arriba també al nivell més alt de tota la sèrie (+1,8% amb més de 30.000 afiliats de mitjana) i l’afiliació a l’agricultura i la pesca es manté en nivells alts per la pujada en el règim general (+1,2%, amb 3.651 afiliats de mitjana el novembre).

La inflació repunta

Així mateix, la inflació repunta el tercer trimestre de l’any per la influència dels components més volàtils (+2,8%), mentre que la subjacent puja una dècima a les Illes Balears (+2,9%).

Per altra banda, la despesa turística acumulada fins a octubre ha assolit nous rècords (21.695 milions d’euros), amb un increment del 12,1% respecte l'any 2023. De fet, la despesa mitjana per turista i dia fins a l’octubre és de 190 euros, la més alta fins ara. Les pernoctacions i els dies d’estada mitjana fins a l’octubre també augmenten (+3,9% amb 6,3 dies de mitjana). També creixen el nombre de turistes (+4,7%) fins a un total de 18,1 milions fins a l’octubre i les pernoctacions totals (+3,9%). A més, el trànsit de passatgers continua incrementant-se (+4,5%, amb una variació anual via aèria del +5,5% i una caiguda via marítima de l’1%).

Així mateix, la indústria incrementa la producció en el darrer mes i la balança comercial exterior genera un superàvit de 731,2 milions d’euros després d’una pujada del 7,5%.

La construcció es manté dinàmica

Tornant al tema de l'habitatge, la construcció es manté dinàmica i augmenten els projectes visats d’edificació d’habitatges. S’incrementa el nombre d’habitatges lliures iniciats durant el primer semestre (+35%), la compravenda d’habitatges torna a pujar per l’abaratiment de les hipoteques i es registra una lleu moderació de la pujada del preu de l’habitatge lliure en el tercer trimestre (+5,8%).

"La nova construcció s'està recuperant a les Illes Balears i això és una bona notícia", ha assegurat Costa. Segons ha dit, han "canviat la tendència i en pocs anys hi haurà un augment significatiu" en l'oferta d'habitatge i això permetrà que hi hagi "més cases que arribin a les rendes mitjanes i baixes de les nostres illes".