El poble on pots comprar un pis de 96 metres per 11.900 euros

MADRID“Jo vaig comprar la casa per 100.000 euros l’any 2005. Ara, al costat de la meva se’n ven una per 23.000. Si ho sé, m’espero”, contesta mig rient la Yolanda, una veïna d’Alcaudete de la Jara (Toledo, Castella la Manxa), quan li pregunten pel preu de l’habitatge en aquest municipi manxec de poc més de 1.600 habitants. Alcaudete s’ha fet famós fa poc per ser el lloc d'Espanya on comprar una casa surt més tirat de preu, segons Idealista.

És dijous i aquesta veïna està esperant un dels pocs autobusos que passen pel municipi per poder anar a Talavera de la Reina, la ciutat més propera. Amb la pandèmia, es van aturar els trajectes del transport públic i dos anys després tot just s’estan recuperant. “Jo no tinc cotxe i sense l’autobús depenc sempre del meu home”, explica la Yolanda. De fet, si no s’agafa el bus de les quatre de la tarda, s’ha de fer nit al poble. Aquesta veïna recorda que fa anys Alcaudete era un municipi on l’habitatge també estava car. "Dins de com era tot de car, aquí era econòmic”, matisa. 

Com moltes altres persones, la Yolanda es va llançar a comprar en plena febre immobiliària espanyola, quan el totxo es reforçava trimestre rere trimestre. Eren els primers anys dels 2000 i de mitjana es construïen a Espanya unes 600.000 cases cada exercici, i es va arribar al rècord de 762.540 l’any 2006. En paral·lel, mentre això passava, el preu també s’enfilava pels núvols: fins als 2.100 euros el metre quadrat al conjunt de l’Estat.

Aquelles xifres desorbitades, però, van quedar enrere, com a mínim, en pobles com aquest. Enguany Idealista ha col·locat aquest municipi de tradició agrícola com el poble que té el metre quadrat més econòmic de tot Espanya. “¿Vols descobrir els pobles més econòmics per comprar una casa?” o “¿És possible un pis de 100 metres quadrats per menys de 40.000 euros?" són algunes de les preguntes que els mitjans de comunicació llançaven aquest estiu, quan el portal immobiliari va fer públic el rànquing. Alcaudete de la Jara era la primera resposta.

329 euros el metre quadrat

L’informe, publicat el mes de juny, assenyala que els propietaris demanen de mitjana 329 euros el metre quadrat. El preu mitjà del metre quadrat a Espanya se situava el mateix mes als 1.876 euros, segons Idealista. Una xifra, però, que el servei de Registradors d’Espanya situa en 1.957 euros el metre quadrat, segons les últimes dades publicades. “En comparació amb altres llocs, el cost de vida també és més econòmic”, assenyala la Yolanda, que assegura que últimament ha notat l’arribada de més gent, sobretot arran de la pandèmia. “Són persones que van a treballar a Talavera, però viuen aquí, on els diners no marxen tan ràpid”, apunta. 

Per al professor d’economia i empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), José García Montalvo, això és clau per entendre el perquè del preu de municipis com Alcaudete de la Jara. “No es tracta tant de la demografia del lloc; Barcelona té gairebé els mateixos habitants que als 90 i els preus s’han disparat. El que influeix és l’activitat econòmica, els salaris o la demanda”, apunta Montalvo, que recorda que “a vegades no és tan important el preu de l’habitatge, sinó el que guanya una persona. Potser un d'aquests pisos és caríssim per a una persona que cobra molt poquet”. De fet, Alcaudete no és una anomalia en una comunitat com Castella-la Manxa, la segona després d'Extremadura amb el preu per metre quadrat més econòmic de tot Espanya. "Aquesta comunitat ha tingut uns preus de l'habitatge més barats perquè l'economia de la zona dona per al que dona: conreu de secà, de poca rendibilitat... A la gent no li quedaven unes rendes per tenir unes cases enormes", apunta Montalvo.

Es nota que és dia laborable. Al poble hi regna el silenci i hi ha poc moviment. Més enllà d’alguns veïns d’edat avançada, la cartera, el capellà o els treballadors de la neteja, és possible passejar completament sol pels amples carrers que connecten entre ells fins que al cap d’uns 30 minuts un torna a ser al punt d’inici. La gran majoria de cases del poble són d’una sola planta i amb sostres baixos. I és cert que en algunes, no la majoria, hi penja el clàssic cartell negre amb lletres llampants: “EN VENDA”. 

El xalet en venda més car, a 300.000 euros

Des del consistori del municipi rebaten la idea que sigui el municipi més econòmic d’Espanya. De fet, creuen que els preus estan més o menys igual que a la resta de pobles de l’entorn i que en tot cas han crescut perquè hi ha escassetat d’habitatge per l’alta demanda dels últims mesos, també de gent que busca segones residències. Fonts d’Idealista argumenten que les dades surten de l’oferta d’habitatge d’Alcaudete de la Jara anunciada al portal el passat mes de juny i no descarten que “ara hagi canviat”. En tot cas, fent una cerca ràpida per Idealista aquesta darrera setmana, a Alcaudete de la Jara hi ha anunciades 58 cases i pisos. La més econòmica per 11.900 euros (96 metres quadrats) i la més cara per 300.000 euros (un xalet de 384 metres quadrats). La gran majoria, 38 dels anuncis, no superen els 50.000 euros, mentre que només sis anuncis estan per sobre dels 100.000 euros. 

“Les cases més barates no les vol ningú”, comenta la Carmen (nom fictici) que prefereix mantenir l’anonimat perquè “en un poble tothom es coneix”, comenta. Aquesta veïna explica que moltes de les cases que es venen a aquest preu després necessiten una “reforma completa”. “Són tan velles, que un se les vol treure de sobre. No són cases per viure-hi”, assegura, tot afirmant que els compradors solen tenir pocs recursos i “s’acaben fent ells mateixos la reforma”.

En molts casos, es tracta d’habitatges que conformen el nucli antic del municipi, una zona en què segons dades del cadastre la majoria de cases es van construir durant la primera dècada del 1900. Veïns de tota la vida del municipi es van fer grans i, en alguns casos, al darrere no hi ha hagut ningú que es quedés a viure a la casa: com va passar en altres zones rurals, les generacions més joves van marxar a la ciutat.

Entre els anys 80 i finals dels 90, Alcaudete de la Jara va perdre població i no la va començar a recuperar fins gairebé entrats els 2000, coincidint amb el boom immobiliari. Com en molts d’altres nuclis de l’Espanya rural, el sector de la construcció va prendre el relleu de l’agricultura. El cert és que el paisatge que envolta el nucli destaca pels plans i infinits camps grocs, així com per rengleres llargues d’oliveres plantades. L’oli era el producte estrella, fins que va arribar el ciment. “La gent va passar de l'agricultura a la construcció. Van començar a construir com bojos als afores del poble. Però no construïen casetes, construïen xalets de més d’una planta enormes i tots els paletes deien contents: «Quan se’ns acabi això, tindrem feina amb les reformes»", recorda aquesta veïna.

Preus només a l'abast dels treballadors de la construcció

Tornant a les dades del cadastre, durant la dècada dels 90 es va construir el 23% del total de la superfície construïda al poble. Es va fer, sobretot, als afores. Entre el 2000 i el 2010, un altre 17%. “Se’ls en va anar de les mans, fins que tot va petar. Moltes cases es van quedar a mig fer, poques es van ocupar i algunes de les que estan buides s’han acabat destrossant”, assegura la Carmen. A la conversa s’hi afegeix la Glòria, una altra veïna, que afegeix que va ser aleshores quan els preus van baixar en picat: “Hi havia xalets que es venien a 150.000 euros”. Només cal allunyar-se del nucli antic per deixar enrere les cases baixes d’una planta i començar a creuar-se amb habitatges XXL i molt més moderns. 

Per a Montalvo, aquest paisatge és una de les “petjades més evidents" d’aquells anys d’abundància: “Normalment, són conjunts [de cases] apariats, urbanitzacions... De cop, es va pensar que els pobles podien multiplicar per dos la seva població multiplicant per dos els habitatges. Fins que es va desplomar tot. A més, les cases eren caríssimes en comparació amb el que guanyava la gent que no es dedicava a la construcció. Els que treballaven a la construcció, on es guanyaven bé la vida, sí que s’ho podien permetre”, explica el professor en una conversa amb l’ARA. De fet, és cert que Alcaudete va recuperar població durant aquells anys, però després en va perdre de nou.

Per a aquestes dues veïnes hi ha un altre element que explicaria els preus actuals del municipi i que té a veure, precisament, amb els xalets: la pressió de les agències immobiliàries que fan d'intermediàries a l'hora de vendre. “Teafean la casa. Et diuen que si la poses a 70.000 euros no te la comprarà ningú, que no la vendràs mai i et veus obligat a rebaixar-la. Aleshores, quan un veí la rebaixa, l’altre s'hi veu obligat perquè si no, no la vendrà. És un efecte dominó”, afirma la Carmen. Un veí que precisament té en venda un xalet que es va fer durant el boom assegura que li ha passat: “El motiu és que agències com Tecnocasa volen vendre ràpid. Ells s’emporten un tant per cent sí o sí, independentment del preu”, sosté. Aquest diari s’ha posat en contacte amb aquesta agència, que ho rebutja: “No ens interessa vendre ràpid, sinó bé. La mitjana per vendre una casa són 90 dies”, asseguren fonts de la immobiliària.

"Al poble hi ha dues residències on treballa molta de la gent que viu aquí. L'altra, va a Talavera", assegura una de les veïnes. És l'hora de dinar i el poble continua buit, menys als dos bars de la carretera, que acullen, sobretot, transportistes de pas.