Pollença i Alcúdia sumen el 40% de les autoritzacions de lloguer turístic
Entre agost i final de març ja s’han regulat un total de 10.150 places de les 20.000 disponibles
PalmaPollença i Alcúdia són els municipis de Mallorca amb més places de lloguer turístic legalitzades des del final de la moratòria per sol·licitar llicència, que és de l’agost passat. Ambdós municipis sumen 3.538 de les prop de 9.000 places autoritzades fins al febrer, prop del 40%, segons la informació facilitada per la Conselleria de Turisme a l’ARA Balears. Durant el mes de març ja es va arribar a les 10.150 places autoritzades.
Tot i que la distribució d’aquestes places que s’han incorporat a la planta d’allotjament turístic de Mallorca abasta la totalitat de l’illa, quasi la meitat estan a les comarques més turístiques. Així, de les 8.891 places, el nord en concentra 4.129, un 46% del total. Destaquen les 1.653 d’Alcúdia i les 1.885 de Pollença. Aquesta zona, que també inclou Santa Margalida i Muro, disposa en l’actualitat de prop de 87.000 places d’allotjament, 21.000 de lloguer turístic i 66.000 d’hoteleres.
La segona comarca amb més noves autoritzacions és el Migjorn, amb 1.671, un 19% del total. Destaca el municipi de Santanyí, amb 561 places. El Llevant se situa amb 1.260 llits, un 14%, amb Manacor i Capdepera com a municipis més actius, amb 379 i 279 noves unitats, respectivament.
La serra de Tramuntana, que inclou Calvià, suma 1.051 noves places, un 12%. En aquesta comarca sobresurt molt notablement Sóller, amb 602 places, mentre que a Calvià n’hi ha 214. El Raiguer, amb un 4% del total, suma 394 places. Sa Pobla i Campanet són els municipis amb més demanda de places, 112 i 42, respectivament. Al Pla de Mallorca només s’han autoritzat 201 places, un 2,2% del total, i hi destaquen Petra i Costitx, amb 31 llits a cada municipi. Palma, que té una normativa que impossibilita el lloguer en habitatges plurifamiliars, només ha registrat 185 autoritzacions, un 2%. Amb aquesta nova regulació, les places de lloguer turístic Mallorca sumaven 98.061 a final de febrer. El 26,4% estan ubicades al nord de l’illa, el 21% al Migjorn, el 16,7% al Llevant, el 13% a la serra de Tramuntana, el 10,7% al Raiguer, el 7,8% al Pla de Mallorca i el 4,4% a Palma.
Del total de 10.150 places aprovades a final de març, 695 corresponen a la comercialització d’allotjaments en la modalitat de 60 dies per any. Una llicència d’aquest tipus costa prop de 291 euros per cinc anys. El gruix de la demanda ha estat per a plurifamiliars, ja que sumen 6.681 autoritzacions davant les 2.775 places d’unifamiliars. Els primers paguen 875 euros per plaça i els segons, 3.500 euros.
Places hoteleres
Aquest creixement contrasta amb la menor activitat registrada pel Consorci Borsa d’Allotjament Turístics dins l’apartat d’allotjaments hotelers. El total d’autoritzacions ha estat de 1.740 places. 182 corresponen a petits hotels de turisme d’interior, mentre que 132 places són d’agroturismes.
En l’apartat d’hotels i apartaments turístics s’han autoritzat 1.426 noves places, bona part de les quals corresponen al projecte de l’establiment de luxe que la companyia Zafiro Hotels té previst construir a Camp de Mar (Andratx). El projecte, actualment en marxa, preveu ocupar una superfície de 40.000 metres quadrats a la darrera zona per construir que quedava en aquest nucli. A més, tindrà onze piscines exteriors i cinc restaurants.
Per a la consellera Bel Busquets la regulació ha estat un èxit i ha permès vendre 10.000 de les 20.000 places disponibles a la Borsa d’Allotjaments Turístics en només uns pocs mesos, a més de distribuir per tot el territori una activitat que aporta riquesa.
Per contra, la patronal d’aquest sector, Habtur, es mostra molt més crítica i parla de fracàs. “Quan es va començar amb aquesta regulació, es parlava que hi podria haver 80.000 places per regularitzar, però les condicions per accedir a aquestes places han estat molt desincentivadores i ens trobam que només han sortit al mercat aquestes 10.000 places”, explica la gerent de l’entitat, Maria Gibert.
La patronal considera que aquest sector no va néixer per convertir-se en un negoci, “sinó en una aportació complementària a les rendes de les famílies”, per la qual cosa molts de propietaris tenen dificultats per continuar explotant la seva propietat amb les actuals condicions de compra de places.
També es destaca que el centre de Palma pràcticament ha quedat fora de la regulació, malgrat que es calculava que tenia prop de 40.000 places irregulars, “fet que ha desplaçat la pressió turística cap a barris residencials com el Molinar i Son Espanyolet”.
