MadridDesprés d'haver dilapidat la seva pròpia reforma de les pensions per aprovar els pressupostos amb el PNB i ara que ja no és al govern espanyol, el Partit Popular accepta que les pensions tornin a vincular-se amb l'evolució dels preus. Com a mínim aquest és l'acord assolit aquest dimarts a la reunió del Pacte de Toledo, la comissió del Congrés que aborda la reforma del sistema de les pensions. La mateixa presidenta de la comissió i membre del Partit Popular, Celia Villalobos, ha dit que havia sigut el PP qui havia renunciat a la reforma del 2013 que va deslligar-les de l'IPC. De fet, el mateix exministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, havia manifestat que recuperar l'IPC com a índex era "antiquat". Però el PP claudica i accepta que, com a mínim, les pensions més baixes sempre avancin amb l'IPC. En temps de crisi, els partits de la dreta demanen que les més altes hagin de fer un "esforç".
Aquest és l'únic acord de moment. Els partits s'havien reunit aquest matí amb un primer esborrany per tancar el primer punt de les 21 recomanacions que s'han d'aprovar, però ni la claudicació del PP per tornar a l'IPC ha permès que s'aprovés el redactat. Per què? Perquè ara la polèmica s'ha traslladat en l'adaptació de les pensions al cicle econòmic. Els partits de l'ala dreta, PP, Ciutadans, PDECat i PNB, accepten tornar a l'IPC com a base, però volen que el mateix document que ha d'elevar el Pacte de Toledo al Congrés prevegi alternatives per poder "modular" la revalorització en funció del cicle econòmic.
És a dir, que la por a una nova recessió econòmica i la consciència de les dificultats que els comptes públics poden tenir per abordar la factura creixent de les pensions empeny alguns partits a demanar que, durant una crisi, no totes les pensions pugin amb l'IPC. La proposta que hi havia aquest dimarts sobre la taula ho redactava de la següent manera: "Vista l'experiència de la crisi econòmica, la comissió considera que dins el marc del diàleg social el mecanisme incorpori altres variables com el PIB o els salaris i les cotitzacions per adaptar la pensió al cicle econòmic". A més, preveuen que les pensions puguin augmentar per sobre de l'IPC en moments de bonança i, això sí, mantenir el poder adquisitiu de les pensions més baixes. Per tant, només les pensions més reduïdes són les que sempre creixerien amb els preus.
PSOE, Podem i ERC en contra de "confrontar" pensionistes
Per què no s'ha aprovat aquest punt tampoc aquest dilluns? D'una banda perquè Podem vol deixar en mans de cada govern la gestió de les pensions en temps de bonança o en temps de crisi i advoca perquè es redacti simplement la vinculació essencial de les pensions a l'IPC. La portaveu d'aquest partit al Pacte de Toledo, Aina Vidal, creu que això provocaria que els pensionistes acabin "barallant-se" entre ells quan hi ha crisi perquè alguns perdrien poder adquisitiu, mentre que d'altres no. Per la seva banda, la portaveu dels socialistes, Mercè Perea, ha destacat que la posició del PP ha sigut "col·laboradora", però està d'acord en aquest posicionament amb Podem: "No volem confrontar pensionistes", ha afirmat a la sortida de la reunió. Per això, els partits s'emplacen a tornar-se a trobar dimarts vinent també davant l'ultimàtum de la presidenta de la comissió (PP) d'acordar definitivament aquest punt.
PP, Ciutadans, PDECat i PNB demanen més "esforç" a les pensions més elevades
En canvi, altres partits volen que en temps de crisi siguin les pensions més elevades les que facin un "esforç" (en paraules del diputat del PDECat, Carles Campuzano) i no vegin augmentar les seves pensions amb els preus. Malgrat reconèixer que les posicions estan "molt pròximes", Campuzano aposta perquè les pensions més baixes sempre estiguin vinculades amb l'IPC i que les més altes després d'haver suportat aquest esforç puguin ser compensades d'alguna manera en temps de bonança econòmica. En un flanc similar es mou el PP. El seu portaveu al Pacte de Toledo, José María Barrios, ha insistit que "cal contemplar què passa en períodes de crisi, que pugui ser flexible". Per això aposten per introduir altres factors com els salaris o el PIB o fins i tot les cotitzacions.
El portaveu de Ciutadans, Sergio del Campo, que se sentia còmode amb el redactat que no s'ha aprovat, ho ha resumit de la següent manera: "Quan les coses van bé, tots amb IPC, i quan van malament, una altra cosa".
Què queda per resoldre?
Les propostes del Pacte de Toledo són volgudament ambigües perquè després es converteixen en un projecte de llei amb què qualsevol govern ha de poder governar. Per això queden molts elements a concretar i s'hi poden afegir molts matisos. Cada govern espanyol decidirà els punts següents:
- Què vol dir 'temps de crisi' i 'temps de bonança': s'haurà de delimitar quins paràmetres fixen quan comença una recessió econòmica o de bonança, per exemple a partir del creixement anual del PIB o de les cotitzacions.
- Quines són les pensions altes i les baixes: tots els partits han coincidit en el fet les pensions més baixes són més que les mínimes, però no han fixat un paràmetre. Tampoc han fixat quines són les més altes i, per tant, les que s'haurien d'esforçar en temps de recessió.
- Quins paràmetres es tenen en compte en temps de crisi: estudien incloure-hi la negociació entre sindicats, el PIB o els salaris. També com es compensa després els pensionistes que no han mantingut el poder adquisitiu en temps de crisi.
