La pregunta que ningú sap respondre: quants fixos discontinus hi ha realment?

BarcelonaFa dos anys, des que l'última reforma laboral està completament en vigor, que la incògnita es manté sense resposta. Quants fixos discontinus hi ha realment a Espanya? I, d'aquests, quants estan treballant i quants estan inactius esperant la pròxima trucada d'una empresa per reincorporar-se? La pregunta se l'han fet acadèmics, sindicats, grups d'interès i també partits polítics, alguns dels quals han utilitzat el misteri al voltant de la xifra real com a dard contra la vicepresidenta espanyola i ministra de Treball, Yolanda Díaz. Ella va ser l'artífex d'una nova norma que tenia la missió d'acabar amb el problema endèmic de la temporalitat al mercat de treball de l'Estat. La reforma laboral ha aconseguit que els contractes amb data de caducitat hagin passat de representar el 26,2% del total en el tercer trimestre del 2021 als mínims històrics del 15,7% en l'última publicació de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre d'enguany.

Al darrere d'aquesta davallada, però, hi ha un altre efecte: la substitució dels contractes temporals pels fixos discontinus, un tipus de relació laboral pensada per a feines intermitents i en les quals durant alguns períodes el treballador està inactiu, sense cotitzar a la Seguretat Social.

Calcular fins a quin punt s'ha multiplicat aquesta modalitat contractual no és gens fàcil i l'embolic té molt a veure amb l'estadística. Un estudi del think tank d'investigacions econòmiques Fedea n'ha intentat treure l'entrellat. El document, elaborat pels acadèmics Florentino Felgueroso i Marcel Jansen, recull les microdades d'afiliació a la Seguretat Social a través de la Mostra Continua de Vides Laborals del 2022 –les últimes disponibles– per determinar que entre l'abril –quan va entrar en vigor la reforma laboral amb caràcter general– i el desembre d'aquell any es va passar d'uns 650.000 a 1,42 milions de treballadors fixos discontinus a Espanya. Aquests treballadors estaven repartits de manera gairebé igual entre actius (731.000) i inactius (753.000). En aquell mateix moment l'EPA mostrava 601.100 ocupats fixos discontinus, sense comptar els que no estaven treballant en aquell moment, una xifra que dista de les de Fedea.

L'informe de l'ens també observa que el número de fixos discontinus pluriempleats s'havia multiplicat per 4,3 des del gener fins a finals del 2022, i havia arribat a les 337.000 persones, de manera que un de cada quatre empleats amb un d'aquests contractes ja combinava diverses feines.

Felgueroso remarca a l'ARA que la intenció de l'estudi era evidenciar les divergències entre fonts d'informació pel que fa al fenomen dels fixos discontinus i per què aquestes no coincideixen entre elles. L'expert recorda que l'EPA només dona detalls sobre el tipus de contracte de la feina principal de l'enquesta i, per tant, pot ometre la realitat d'una persona que té un fix discontinu com a ocupació secundària. A més, el sondeig extreu informació sobre tots els membres de la llar, encara que només respongui una persona a la trucada de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i, per exemple, un pare pot ignorar si el contracte del seu fill és fix discontinu o temporal.

De la mateixa manera, Felgueroso apunta que les dades mensuals d'afiliació a la Seguretat Social compten un fix discontinu actiu tantes vegades com altes laborals acumula i es refereixen només al règim general, deixant fora els règims especials agraris i de les treballadores de la llar. En el cas de l'atur registrat –alguns acadèmics avisen que aquest indicador és útil per mesurar efectes puntuals, però no tendències– el que es registren són només els fixos discontinus inactius que s'apunten com a demandants de feina, sense comptar els que no tenen cap incentiu per acudir al SEPE.

Malgrat la boira que envolta el tema, es pot arribar a algunes conclusions. "Observem que moltes relacions laborals es van trencar abans d'acabar l'any", indica Felgueroso. En efecte, en el període estudiat hi va haver 505.000 persones que es van donar de baixa, cosa que suposa un 22,4% del total de casos d'aquesta modalitat contractual. Alhora explica que el perfil del fix discontinu també s'ha rejovenit d'ençà de la reforma laboral i que la proporció que representa la franja de persones d'entre 16 i 24 anys s'ha multiplicat per tres, fins al 22%. En aquest col·lectiu hi ha una taxa d'inactivitat més alta i també s'acaben més contractes per baixa voluntària de l'empleat, que pot ser un estudiant que combina feina i estudis. El que preocupa Felgueroso és si els treballadors que van veure com els seus contractes temporals passaven a ser de fixos discontinus han guanyat amb aquest canvi. "Si no hi ha crides [el terme per referir-se al moment en què l'empresa torna a trucar a l'empleat quan el necessita] o duren molt poc, això no haurà solucionat gaire cosa, perquè aleshores poc importa tenir un contracte indefinit", diu.

Xifres sota sospita

Però, per determinar si els fixos discontinus no eviten més precarietat, l'acadèmic reclama que els investigadors necessiten més dades i més transparents. Després de mesos de peticions, al març Yolanda Díaz va explicar al Senat que en el quart trimestre del 2023 hi havia uns 53.000 fixos discontinus inactius respecte als 625.000 que sí que estaven treballant. Felgueroso desconfia d'aquesta xifra i insisteix que sembla que el ministeri intenti menystenir aquest fenomen. "Al darrere d'aquest ball de xifres hi ha persones i, si són persones molt vulnerables, encara que siguin poques, és una necessitat adreçar-ho", afegeix. Al document els investigadors també han introduït propostes que, en la seva opinió, farien més fàcil la vida dels fixos discontinus, com una remuneració mínima per als períodes d'inactivitat o un bonus malus, que consistiria a augmentar les cotitzacions per a les empreses en què la rotació fos més alta i premiar amb una baixada les empreses en què sigui més reduïda.