La preocupació pels tipus d'interès es debilita (a poc a poc) entre les empreses

MADRIDEl 2024 ha arrencat amb una "lleugera" caiguda de la preocupació de les empreses respecte a l'enduriment de la política monetària i, per tant, respecte a les decisions del Banc Central Europeu (BCE) pel que fa als tipus d'interès. Així ho constata el Banc d'Espanya en una nova Enquesta a les empreses espanyoles sobre l'evolució de la seva activitat (EBAE) corresponent al primer trimestre d'aquest any publicada aquest dilluns. Des que el BCE va decidir tocar els tipus d'interès l'estiu del 2022 amb l'objectiu de frenar la inflació –tot i que alhora provoqués un refredament de l'economia–, la política monetària s'ha convertit en tot un maldecap per a les empreses, sobretot per a aquelles endeutades o que necessitaven finançament (amb la pujada dels tipus, el diner s'encareix). Per això, els recents i modestos senyals de descens dels tipus per part de l'organisme que presideix Christine Lagarde sembla que no estan passant desapercebuts entre les companyies.

Del total d'empreses enquestades pel Banc d'Espanya, un 19% continuen apuntant a un "impacte negatiu" de la política monetària fruit dels problemes per accedir al finançament. Es tracta, però, d'un percentatge menor al registrat els últims tres mesos del 2023 (22% de les empreses enquestades), quan el nombre d'empreses preocupades per aquest element continuava creixent. Aquesta petita caiguda coincideix amb un període en què tot i que els tipus d'interès continuen alts, porten congelats des del setembre de l'any passat, quan es va aprovar la pujada al 4,5%. Des d'aleshores, el BCE els ha mantingut congelats en aquesta quota. A més, en l'última reunió d'aquest mes de març ja ha obert la porta a una primera baixada el juny d'aquest any.

Tanmateix, continua sent una política monetària molt dura, i no només perquè així ho han assenyalat els països del sud d'Europa, que des de fa mesos estan pressionant perquè l'organisme supervisor comenci a fer marxa enrere, sinó perquè les mateixes empreses en deixen constància a l'enquesta del Banc d'Espanya: abans del cicle de pujades dels tipus per part del BCE, és a dir, abans de l'estiu del 2022, només un 10% de les companyies enquestades a l'EBAE apuntaven estar preocupades per la política monetària. A més, encara ara un 36% de les empreses enquestades confirmen que han vist incrementar les despeses financeres, sobretot en el cas de la construcció, el sector agrícola i el transport. Per tot plegat, si una cosa no en surt ben parada és la inversió (si pugen els tipus, costa més endeutar-se). En aquest cas, els resultats de l'enquesta continuen sent negatius: només un 15% de les empreses preguntades van incrementar la seva inversió els tres primers mesos del 2024, 5 punts percentuals menys que en l'últim període del 2023.

Si bé la pujada de tipus ajuda a atacar la inflació, en el cas del creixement econòmic l'impacte és contrari: el seu sentit és contraure la demanda i refredar el consum perquè els preus baixin. Els resultats, però, d'aquesta decisió no són immediats. Com ha apuntat el Banc d'Espanya en altres ocasions, hi ha una primera etapa en què els increments es transmeten a les condicions financeres (en la majoria dels casos, de forma ràpida). I després hi ha una segona etapa en què l'enduriment de la política monetària arriba a "l'economia real" i aquí la velocitat és més lenta: menys despesa, descens de la riquesa i caiguda de les exportacions. Amb tot, Lagarde ja ha advertit per activa i per passiva que l'objectiu del BCE és situar la inflació al 2%, i per això els tipus es mantindran "a nivells prou restrictius el temps que sigui necessari".

Crisi al mar Roig

Per primer cop en una EBAE, el Banc d'Espanya ha preguntat per la tensió que s'està vivint al mar Roig a conseqüència de la guerra a Gaza i que està afectant directament el transport marítim de mercaderies. Tot i que a Espanya l'impacte de la crisi és menor en comparació amb altres països, un 25% de les companyies enquestades declaren que es veuen "negativament" afectades per la pertorbació, sobretot per l'increment del cost del transport, tot i que també assenyalen un retard en les entregues de les mercaderies.