Les Illes necessitarien un 20% més d'habitatges per cobrir la demanda del lloguer

PalmaLes Balears protagonitzen una fita històrica en el mercat immobiliari estatal, i ho fan amb xifres descoratjadores per a l'accés a l'habitatge. L'Arxipèlag esdevé la primera comunitat autònoma del territori espanyol on comprar i llogar és tan car com en el punt àlgid de la bombolla immobiliària, des del 2007. L'increment progressiu de la demanda i el descens mantingut de l'oferta expliquen la situació en què es troben les Illes. Només en el cas del lloguer, hi ha un desequilibri del 20% entre la demanda i l'oferta, és a dir, que es necessitarien un 20% més d'habitatges per arribar a cobrir la demanda actual. Aquesta és una de les conclusions del darrer informe del portal immobiliari Fotocasa, que ha presentat aquest dimarts la directora d'Estudis i portaveu de l'empresa, Maria Matos.

De fet, ni tan sols la pandèmia ha suposat un impediment per arribar a un altre fet insòlit, que és que els preus de lloguer i compra se situen en màxims històrics al mateix temps. "Per a les Balears, haver passat una pandèmia ha suposat que hi hagi més activitat en el mercat", ha declarat Matos. A hores d'ara, la participació és d'un 19%, superior a la d'abans de la crisi. Un dels fenòmens relacionats amb l'elevada activitat és el nivell de demanda de compra a les Illes, que no ha deixat de pujar des del 2021, mentre que l'oferta continua davallant. Actualment, hi ha un desequilibri de més d'un 15% entre l'oferta i la demanda, és a dir, hi ha un 10% més d'interés a comprar que a vendre.

En el cas del lloguer, la situació és encara pitjor. Fins i tot, la directora d'Estudis del portal immobiliari ha volgut demanar disculpes: "Em sap greu dir-ho avui aquí, perquè no és gens positiu". La diferència entre la demanda i l'oferta per llogar una casa a les Illes és de més d'un 20%, la qual cosa implica que hi ha molta més gent que vol llogar que habitatges disponibles. "Això el que fa és exercir molta pressió en l'oferta i empènyer els preus a l'alça", ha lamentat. "Mai abans havia estat tan car el preu del lloguer", ha afegit.

En dades concretes, l'oferta de lloguer ha passat de ser d'un 4% el 2019 a un 1% el 2022, però la demanda es manté en un 27%. "Aquesta situació és gravíssima: dificulta l'accés a l'habitatge de tothom, dels residents locals, que no tenen el mateix poder adquisitiu que els ciutadans estrangers", ha reconegut. Pel que fa la compra, l'oferta ha caigut d'un 5% a un 2% en tres anys, al mateix temps que la demanda ha passat del 14% al 16%. Pel que fa als preus per metre quadrat, la mitjana dels habitatges en venda és de 3.184 euros, mentre que en el cas del lloguer s'ha elevat fins als 13,93 €/m².

Les Illes, un paradigma a l'Estat

En comparació al conjunt de l'Estat, la situació és molt diferent i llunyana a la que es viu a les Illes Balears. De fet, els preus dels habitatges a Espanya són un 34% menors als que es registraven el 2007 durant la bombolla immobiliària. Pel que fa al lloguer, la situació és molt similar. Fotocasa ha detallat aquest dimarts que a les Illes Balears els preus s'han incrementat un 17,8% el darrer any, l'augment més gran des del 2017. Fotocasa ha detallat que és la primera vegada que tant el preu del lloguer com els dels habitatges en venda supera els màxims històrics en un mateix període.

Segons les dades del portal immobiliari, el sector illenc encadena 81 mesos, des del març del 2015, d'increments en els preus mitjans de la compravenda d'habitatges. En aquest sentit, han destacat que en 28 d'aquests mesos l'augment registrat era de dos dígits. Si bé és cert que la pandèmia va provocar una frenada en la crescuda dels preus i va suavitzar l'augment i l'arribada d'aquestes xifres, la reactivació i recuperació del sector ha disparat les dades fins a aquests màxims històrics.

De fet, dels darrers 21 mesos, les xifres d'increment dels preus de l'habitatge a les Balears han superat la mitjana estatal en 19 ocasions. Tot i això, el portal immobiliari ha remarcat que la crescuda registrada a l'Estat i a l'Arxipèlag és "similar", però han especificat que la diferència de preus ve marcada, principalment, pel preu mitjà dels habitatges del 2014, quan la diferència entre la mitjana en el conjunt d'Espanya i la comunitat autònoma illenca era diferencial.