El preu de l'habitatge s'incrementa un 44,8% a les Illes Balears en cinc anys
Segons un estudi d'InfoJobs i Fotocasa, els salaris només han crescut un 7,4% a l'Arxipèlag en aquest període de temps
PalmaEls increments en el preu de l'habitatge i les millores salarials no han anat plegats els darrers anys a les Balears. El 2021 el preu per metre quadrat es va encarir un 3,4% i els salaris van descendir un 3,6% després de tres anys de pujades en cadena, segons l'estudi Relació de salaris i la compra d'habitatge el 2021. Si s'analitza l'evolució dels salaris i del preu de l'habitatge des del 2016, els sous s'han incrementat un 7,4% mentre que el preu de l'habitatge ha augmentat un 44,8% els darrers cinc anys.
Així, els balears han passat de pagar 1.996 euros/m² el 2016 a pagar 2.890 euros el 2021. A això s'hi afegeix que els salaris mitjans han passat de 21.961 euros a l'any fa cinc anys a 23.577 euros l'any el 2021. Segons explica María Matos, portaveu de Fotocasa, l'informe, que s'ha basat en els preus de l'habitatge de segona mà en venda de Fotocasa i les dades dels sous mitjans de les ofertes de la plataforma InfoJobs, "ens presenta clarament quina és la gran problemàtica de l'accés a l'habitatge: els salaris i el preu dels immobles no s'han incrementat al mateix ritme".
Aquest desequilibri, exposa Matos, ha ocasionat que els ciutadans "hagin de fer un major esforç per poder fer front a la compra d'un habitatge". A més, afegeix, en un context d'inflació desbocada, "la bretxa podria incrementar-se encara més, en encarir el preu dels immobles i rebaixar la renda disponible de les llars si perden poder adquisitiu per l'increment de l'IPC".
Per part seva, la directora de Comunicació i Estudis d'InfoJobs, Mónica Pérez, recalca que "la progressiva evolució de la mitjana salarial a Espanya entre 2017 i 2020 es va veure frenada pels efectes de la pandèmia en l'economia i l'activitat de les empreses". En aquest sentit, Pérez manifesta que, actualment, "travessam un període de moderació salarial que, si bé és necessari perquè les empreses puguin fer front a la difícil situació econòmica provocada per la crisi energètica i la falta de subministraments, també té un greu impacte en el poder adquisitiu dels treballadors".