El preu del metre quadrat a Santa Eulària, per sobre dels 4.500 euros
Les Balears són l’única comunitat de l’estat espanyol que té dues ciutats amb l´índex de l’habitatge per damunt dels 4.000 euros. Fins i tot superen Donostia, tradicionalment la més cara
PalmaSanta Eulària del Riu ha assolit el tercer trimestre del 2022 el rècord estatal del preu al qual es taxa el metre quadrat de l’habitatge: 4.507 euros. Ni tan sols Sant Sebastià, al País Basc, que tradicionalment era la ciutat més cara, arriba a aquesta fita i queda amb ‘només’ 4.286 euros el metre quadrat. Eivissa ciutat, amb 4.091 euros el metre quadrat, també se situa entre les ciutats més cares de tot l’estat espanyol. De fet, no hi ha cap altra comunitat autònoma que tingui dues ciutats amb aquests preus astronòmics. En el cas de Madrid i Barcelona, els preus taxats mitjans dels habitatges superen per poc els 3.500 euros i ja són considerats “inassumibles” pels col·lectius que denuncien l’escalada del cost de les propietats immobiliàries.
El preu taxat és una estadística que elabora el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana a partir de “les dades dels informes de taxació procedents de les empreses taxadores d’immobles situats a Espanya i que pertanyen a l’Associació Espanyola d’Anàlisi de Valor (AEV)”. Per tant, no és la mateixa dada que recullen altres estadístiques i que inclouen el preu de venda final o l’escripturat, però en tot cas permet “mesurar l’evolució dels preus de l’habitatge en el temps i establir comparacions entre els valors mitjans de les diferents tipologies d’habitatges”, explica la metodologia de l’estudi. En el cas de les Balears, l’informe corresponent al tercer trimestre de l’any –que s’ha fet públic aquesta setmana– incorpora més de 3.000 taxacions, 1.229 de les quals es varen realitzar a Palma, on hi ha més activitat immobiliària.
La pujada que ha experimentat l’habitatge a les Illes Balears queda palesa precisament en el cas de Santa Eulària: fa només un any, el preu taxat era de 3.791 euros. Per tant, el metre quadrat taxat ha augmentat més de 700 euros en només 12 mesos. En el cas d’Eivissa la situació és més estable, ja que els 4.000 euros per metre quadrat ja els va superar el tercer trimestre de l’any 2021. A l’altre extrem dels preus de l’habitatge es troben ciutats com Manacor, on els costos que fixen els experts en la matèria a l’hora de valorar un immoble és de 1.679 euros. També Inca, amb 1.580 euros, registra uns preus molt més moderats. Palma, on hi ha una gran variació de preus de l’habitatge en funció de les zones, assoleix un preu mitjà taxat de 2.383 euros, molt semblant al que tenia fa un any.
Diferències enormes a l’Estat
La tasca de recollida d’aquestes dades per part del Ministeri permet retratar també les exagerades diferències dels preus que té l’habitatge a l’estat espanyol. A la ciutat de Múrcia el metre quadrat costa només 1.165 euros, una xifra molt semblant a la capital de la Rioja, Logronyo, que se situa en 1.312 euros. Preus que no tenen res a veure amb els que han d’afrontar els residents a les Balears a l’hora d’adquirir un habitatge. Segons els càlculs dels principals actors immobiliaris de les Illes, com els Agents de la Propietat Immobiliària (API), s’espera que el 2023 s’alenteixi la pujada de preus, però en cap cas el sector confia en una davallada, com s’ha insinuat que pugui passar en altres indrets de l’estat espanyol. El motiu és la previsió d’un alentiment important del consum propiciat, entre altres causes, per la pujada del preu dels doblers.
Si en comptes del preu taxat es prenen altres referències, és cert que el metre quadrat no supera els 4.000 euros ni en el cas de Santa Eulària ni en el cas d’Eivissa. Però, en qualsevol cas, són ambdues ciutats les més cares de les Illes, tal com confirma cada informe de la societat de taxació Tinsa, que ja aquest estiu va advertir de com Eivissa estava un 20% per damunt dels costos de compravenda dels habitatges del 2008, just abans de l’esclafit de la bombolla immobiliària. Bona part de les ciutats i pobles de l’Estat encara no han superat les xifres que es pagaven en aquells moments per metre quadrat. En canvi, Santa Eulària ja havia arribat a l’estiu a un preu que també superava un 18% el del 2008. Tinsa va parlar en el seu informe de “sobreescalfament” del mercat immobiliari eivissenc i identificava l’illa com l’únic punt d’Espanya on els valors ja són alarmants. Aquest informe de Tinsa recull dades de 280 municipis de la costa espanyola.
Sigui quina sigui la referència, Eivissa és el lloc de l’estat espanyol amb l’habitatge més car. Ha duplicat el valor cadastral de les propietats en 15 anys, un fet que tampoc té precedents. Per aquest motiu, diferents iniciatives ciutadanes, com el Sindicat d’Inquilines d’Eivissa i Formentera, han reclamat a les administracions públiques que s’incrementin els recursos adreçats a donar suport a les persones més vulnerables, que a les Pitiüses no poden aspirar a comprar cap propietat i han de suportar uns preus de lloguer absolutament desorbitats.