Els preus, encara més alts i els sous, encara més insuficients

PalmaUna passejada pel mercat de Pere Garau a darrera hora del matí és suficient per treure algunes de les conclusions de l’estat en què es troben les economies familiars de les Illes. Els comerciants calculen que el gènere s’ha encarit com a mínim un 20%, encara que molts preus s’han duplicat en només un any. La clientela, per la seva banda, revela les estratègies que ha desenvolupat per continuar omplint la gelera amb els mateixos ingressos:optar per quantitats més petites, comprar els aliments més econòmics i cercar les ofertes. Mentrestant, les entitats socials veuen com els seus usuaris no minven des de l’esclat del 2022. Aquest és l’escenari que dibuixa una renda per càpita que ha tingut la caiguda més accentuada de tot l’Estat: l’indicador ha baixat un 16% a les Balears en comparació amb el 2019, mentre que la mitjana estatal ha estat del 6,9% i l’europea, del 0,6%, segons dades de la Fundació Impulsa.

Ricardo Zalazar és un dels propietaris de Fruites i verdures Es Nostre Cantonet i explica, com a símptoma de l’ofegament que pateixen els clients de la zona, que enguany “s’han arribat a vendre moltes meitats de quarts de síndria, cosa que no havia passat mai”. La pujada que ha detectat Zalazar entre el seu gènere oscil·la entre un 20% i un 70%, segons el producte. Un dels increments més escandalosos ha estat el de la pastanaga, que durant deu anys ha venut a 95 cèntims el quilo i ara fa nou mesos que està a 1,65 euros. El meló pell de gripau també ha passat d’1,9 euros a 3,75, i si l’estiu passat la clientela s’enduia dos quilos de tomàtiga per empotar a un euro, ara en valen dos.

En una paradeta de devora, Rosario Cuenca, una veïna del barri, espera que li preparin el peix. “Venc a darrera hora perquè és quan està més barat”, explica. A ca seva són sis i això l’obliga a fer malabars. “Mir les ofertes de tots els supermercats per comparar”, revela com un altre dels seus “truquets”. Hi ha pujades, però, contra les quals no ha trobat cap remei, com la de l’oli d’oliva. La botella d’un litre que ella comprava abans valia prop de 3 euros i ara està a 6. Francisca Lladó és una altra clienta del mercat de Pere Garau, està jubilada i viu amb el seu marit. “Només som dos, no ho notam tant, però a les famílies que són quatre i cinc han d’estar rabiosos. Tot ha pujat, fins i tot la patata. A Mallorca la vida s’ha posat impossible, en comparació amb la Península”, lamenta la dona, que reclama “mitjans per controlar els preus”.

A través dels hàbits de compra, els comercials perceben com les famílies ho tenen de cada vegada més complicat per arribar a final de mes. Pedro Servera, de la Carnisseria Germans Servera, reconeix que ja “ni tan sols es fa feina a gust” i que també han hagut de reduir les quantitats que duen al mercat perquè “la gent de cada vegada s’endú menys quantitat i d’allò més barat; i si abans venien i carregaven per a tota la setmana, ara venen cada dos dies”. Al seu aparador no hi ha cap tipus de carn que no hagi pujat de preu més d’un euro o dos el quilo. Per exemple, Servera assenyala que l’estofat ha pujat d’11 euros el quilo a 13 en prop de mig any, mentre que els filets han passat de 16 a 18 euros el quilo, i la vedella, de 15 a 19 euros. Fins i tot la pitrera de pollastre, que és el més econòmic, s’ha enfilat dels 7 euros fins als 9.

En el cas del peix, tot i que el preu depèn de la captura, l’encariment també es troba al voltant del 20% en general, calcula el propietari de Ramon Peix, Ramon Palomares. El que més ha fet engreixar els preus és el peix de piscifactoria, atès que aquest s’alimenta de pinso, un dels productes més afectats pel conflicte d’Ucraïna. “El que més venem són els peixos comuns, com la sardina i el seitó, així com el llobarro i l’orada. És vera que hi ha certs clients que en lloc de menjar cap-roig tres pics al mes potser en mengen un, i van alternant”, apunta. I això en el cas de les famílies que es poden permetre el producte fresc. Pepa –que prefereix identificar-se només amb el seu nom– és al mercat amb la filla i admet que a casa seva “quan els doblers no arriben, hi ha truita de patates per dinar i per sopar o, si no, pa amb oli i tomàtiga”. I fins i tot això es complica de cada vegada més: “El lot de 24 ous ha passat de dos euros i mig a cinc”, adverteix. El que ara ja gairebé no es poden permetre, afegeix, són les costelles, que “han passat de 5 euros el quilo a 10”. Igualment, “les magdalenes abans estaven a 1,25 euros i ara, a 4”.

Aquests increments en el preu de la senalla de la compra de Pepa, Remedios i Francisca és el resultat d’una inflació que manté el ritme d’ascens en el darrer balanç de l’IPC (Índex de Preus al Consumidor) del mes de juliol, amb un increment a escala estatal del 2,3%. Ara bé, si es compara amb el 2020, en el cas de les Illes la pujada dels preus ha estat encara superior: del 14% de mitjana en total. En comparació amb la resta de comunitats autònomes, les darreres dades disponibles –del juny– revelen que l’Arxipèlag és la comunitat autònoma amb la inflació acumulada del 2023 més elevada. Mentrestant, els sous –de 1.721 euros de mitjana– es mantenen per sota de la xifra estatal –de 1.822 euros–, segons el IX Monitor Anual Adecco de Salaris. Per fer front al decalatge cada pic superior entre ingressos i despeses de les famílies, les patronals i els sindicats varen arribar a tancar l’acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva (AENC) –d’àmbit estatal– aquest maig per apujar els salaris fins a un 10% en tres anys, amb un increment del 4% enguany i d’un 3% el 2024 i el 2025. A partir d’aquí, cada sector ha de signar un nou conveni col·lectiu. En el cas de les Balears, ja s’han signat el de vehicles amb conductor, metall, comerç i hostaleria, els quals preveuen pujades superiors a les marcades per l’acord estatal, amb màxims del 15%.

Més exclusió social

Sigui com sigui, aquests increments no aconseguiran equiparar l’encariment d’alguns dels productes de primera necessitat, molts dels quals han més que duplicat el seu preu. Així mateix, cal tenir en compte que els sectors més vulnerables de la població ni tan sols opten a “una feina estable amb contracte”, atès que es troben en “una situació administrativa irregular”, recorda la responsable de l’àrea d’Extrema vulnerabilitat de la Creu Roja, Ana Espinosa. Al seu departament varen veure com, arran del primer esclat de preus del 2022, la demanda es va disparar un 64% i des d’aleshores no ha minvat. Només d’abril a juny d’enguany han atès 475 persones a Palma –entre estrangeres i residents–, sobretot per ajudar-les a cobrir necessitats bàsiques, com ara alimentació, habitatge o subministraments (aigua, llum i gas). Malgrat que durant l’estiu la demanda sol davallar, amb la temporada turística Espinosa assegura que és “una calma tensa”, perquè al setembre tornen a necessitar ajuda. Si bé “en la majoria de casos saben molt bé com optimitzar un recurs econòmic per poder gestionar els pocs ingressos”, defensa, “els sous que reben no els donen capacitat d’estalvi”.

En la mateixa línia, a Càritas han detectat que les persones ateses varen pujar un 200% entre el 2021 i el 2022, quan varen atendre 2.531 usuaris a tot Mallorca, i que enguany les xifres es mantenen igual. Segons la responsable de Comunicació de Càritas, Begoña González, les famílies els traslladen que “han hagut de reduir molt la compra de carn i que ja no poden comprar peix fresc”. El que més preocupa l’entitat és que la inflació ja afecta l’ajuda que els poden oferir, perquè amb el mateix pressupost que abans tenen menys capacitat de compra per abastir els CDA (Centre de Distribució d’Aliments). Fins i tot han caigut les donacions que rebien de supermercats de productes amb data de caducitat propera, perquè la gent els compra molt més. En qualsevol cas, González insisteix que l’habitatge sol ser la despesa que més compromet l’economia familiar: “Les famílies primer paguen la casa i, a partir d’aquí, la resta”. Com a conclusió, la membre de Càritas es remet al darrer informe de la Fundació Foessa (Fomento de Estudios Sociales y Sociología Aplicada) del 2022, en què les Balears apareixen com una de les dues comunitats on les despeses essencials representen un percentatge més elevat: el 65,1% de les despeses dels illencs es destinen només a habitatge, alimentació i transport.