Els preus de l'immobiliari digital es disparen

"Ridícul i guai". Aquest és el resum arquitectònic d'una nova torre d'oficines en construcció a Crypto Valley, un districte comercial de Decentraland, una plataforma virtual construïda sobre la cadena de blocs Ethereum. L'edifici –propietat de Tokens.com, un inversor en tecnologia blockchain– serà una barreja entre una discoteca d'Eivissa i el complex hoteler Bellagio de Las Vegas. En un món de fantasia que pot prescindir de les lleis de la física, un logotip de l'empresa giratori flotarà per sobre de la torre mentre els núvols veïns llancen trons amb la marca de la companyia. En comparació, es pot dir que l'objectiu de l’edifici –proporcionar oficines de lloguer a empreses i espais per a actes i conferències sobre el món cripto– és una mica monòton.

Els aficionats als videojocs han intercanviat propietats pixelades i altres actius digitals durant anys. Ara, però, aquesta activitat s'ha vist alimentada pel creixement d'uns artefactes digitals únics coneguts com a actius no fungibles (NFTs) i per l'exageració al voltant del metavers, un mercat virtual emergent que podria, segons a qui ho pregunteu, generar ingressos d'entre 1 i 30 bilions de dòlars.

Els diners reals estan canviant de mans. Algunes vendes impliquen rèpliques del món físic. Els usuaris de Legacy, una reproducció de Londres a través dels NFT, han gastat 54 milions de dòlars en parcel·les del joc (que encara està en desenvolupament i sense data de llançament). SuperWorld, un planeta virtual on la gent pot comprar versions digitals de qualsevol lloc de la Terra, assegura que els seus clients gasten una mitjana de 3.000 dòlars en la compra de propietats. El Taj Mahal i la Torre Eiffel es venen per l'equivalent en criptomonedes d'uns 200.000 i 400.000 dòlars, respectivament. Els seus actuals propietaris van pagar menys de 400 dòlars cadascun.

La inversió més gran

Però els mons totalment inventats també atrauen els inversors. Al novembre, Republic Realm, una empresa que gestiona i desenvolupa béns immobles digitals, va pagar 4,3 milions de dòlars per terrenys en una plataforma anomenada Sandbox. Aquesta és la inversió en propietat virtual més gran registrada fins ara. Aquell mateix mes, Tokens.com va gastar 2,4 milions de dòlars en una parcel·la al districte de Fashion Street de Decentraland.  Les discoteques i casinos on els usuaris poden guanyar diners virtuals omplen els carrers del districte dels jocs d'atzar. Al barri de l'art, la casa de subhastes Sotheby's hi ha obert una galeria virtual. Les parcel·les més petites, que es van distribuir per uns 20 dòlars cadascuna amb el llançament de Decentraland el 2017, ara es poden vendre per 100.000 dòlars.

Somnium Space, una plataforma competidora, va informar que al novembre els seus usuaris van moure més d'1,8 milions de dòlars en vendes de terrenys en només 30 dies. En altres mons virtuals, les sales de concerts retransmeten actuacions dels avatars digitals d'estrelles del pop com Justin Bieber o Ariana Grande. Les botigues virtuals buides aviat podran ser llogades per cases de moda com Gucci, Dolce & Gabbana, Burberry o Balenciaga. Totes elles han venut articles de les seves marques en un metavers o un altre.

¿Perdurarà el boom de la propietat digital? Com en el món físic, els beneficis depenen del trànsit i de la voluntat de la gent de gastar diners reals. Perquè això passi a gran escala, l'experiència de l'usuari ha de millorar. Les plataformes populars del metavers com Decentraland i Sandbox són maldestres. És possible que el consumidor mitjà no vulgui pagar les targetes gràfiques, les ulleres de realitat virtual i la banda ampla superràpida que utilitzen els jugadors avançats per fer que el ciberespai sembli més real.

El segon risc és la volatilitat. Les compravendes de propietats virtuals solen implicar un intercanvi en la criptomoneda exclusiva d'un metavers determinat. Decentraland té la divisa mana; Sandbox utilitza fitxes digitals conegudes com a sand. Però el preu d'aquestes monedes pot variar enormement, fins i tot en relació amb els diners cripto més establerts, com el bitcoin o l’ethereum, que tampoc són actius previsibles. Podrien enfonsar-se a zero si un metavers en particular esclata.

Per reduir el risc, els primers inversors, com Republic Realm, estan diversificant les seves participacions. L'empresa insisteix que té terrenys en 23 plataformes diferents del metavers. Però a diferència de la terra física, el valor de la qual també depèn de la seva escassetat, cada regne virtual és il·limitat. També ho és, en principi, el nombre total de metaversos. Ja existeixen centenars d’aspirants i en sortiran més a mesura que millori la tecnologia cripto. Tot això apunta a una paradoxa. L'augment dels preus de la propietat virtual es basa en l’èxit del fenomen. Però un metavers en auge implica menys escassetat i preus més baixos. Les lleis de la física poden resultar més fàcils d’aplicar que la llei de l'oferta i la demanda.