Els preus es moderen al maig a l’espera de la decisió del BCE

BarcelonaLa inflació s'ha moderat a la meitat aquest mes de maig a Espanya després d'un trimestre d'increments a un ritme molt superior, segons dades avançades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida) publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística. Malgrat la moderació, la diferència amb els preus de fa un any continua per damunt dels objectius que es marca el Banc Central Europeu (BCE), que la setmana que ve ha de decidir si comença a retallar el preu del diner.

Així, el cost de la vida per a les famílies espanyoles ha crescut un 0,3% en relació al mes passat. Es tracta de la pujada més baixa dels últims tres mesos. Tot i la retallada dels preus, la inflació interanual a l'Estat s'ha situat al 3,6% (tres dècimes per sobre de la registrada el mes anterior).

Aquest increment es deu a l'anomenat efecte base, un fenomen estadístic provocat perquè el maig de l'any passat els preus dels carburants van caure a un ritme més fort que aquest mes i, també, per l'increment del preu de l'electricitat aquest maig, quan un any enrere va disminuir. Això fa que, tot i que l'IPC ha pujat menys que el mes passat, quan es compara amb el mateix mes de l'any passat hi hagi un increment. Aquest efecte també es va produir, però a l'inrevés, fa aproximadament un any: com que els preus es van disparar el 2022 amb la invasió russa d'Ucraïna, el 2023 semblava que s'havien moderat de cop si es feia una comparació anual, quan en realitat mantenien les pujades a un ritme bastant intens.

La inflació subjacent –que no té en compte productes volàtils com l'energia i els aliments frescos– ha seguit la tendència a la moderació i s'ha situat en un 3% anual, una dècima per damunt de la dada del mes d'abril i, de nou, per sota de l'IPC general.

Com que les xifres publicades aquest dijous per l'INE són un avançament (les dades ampliades i desglossades per autonomies es coneixeran el 13 de juny), no inclouen amb precisió quines són les partides del cistell de la compra que més s'han encarit. Davant d'aquesta situació, el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha decidit que espera a tenir més dades per determinar si prorroga la reducció de l'IVA als aliments, una mesura presa el desembre del 2022 per pal·liar els efectes de la inflació. "Hem d'anar al detall específic per saber què està passant amb els aliments en concret, i aquest detall el tindrem d'aquí unes setmanes", ha declarat. El març passat el govern ja va anul·lar la retallada de l'IVA al rebut de la llum.

Reunió del BCE la setmana vinent

L'evolució de la inflació al conjunt de països de la zona euro tindrà un impacte directe sobre la reunió del consell de govern del BCE dijous de la setmana que ve. En la trobada, l'organisme monetari podria decidir retallar els tipus d'interès per primera vegada des del febrer del 2016 si es confirma la moderació de preus a Europa.

Seguint l'ortodòxia econòmica, el BCE va aprovar una pujada dels tipus bàsics de mig punt percentual el juliol del 2022, després de més de sis anys amb el preu del diner al 0%. Posteriorment, va anar incrementant-los fins al 4,5% actual, seguint l'estela de la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) i altres bancs centrals de diversos països.

Els tipus bàsics són l'interès que cobren els bancs centrals als bancs comercials per prestar-los diners. Amb un encariment d'aquest interès, a les entitats financeres els surt més car obtenir liquiditat del BCE i, per tant, repercuteixen aquest encariment als crèdits que donen als clients. Així, famílies i empreses han de pagar interessos més alts pels seus préstecs (per exemple, hipoteques), la qual cosa redueix el consum i la inversió a l'economia, i això en teoria fa disminuir els preus.

Amb l'esclat de la guerra a Ucraïna, l'escassetat de primeres matèries després de la pandèmia i els colls d'ampolla a les cadenes industrials, el 2022 els preus es van disparar a Europa, però darrerament s'han anat desinflant i la inflació es torna a acostar al 2% a la zona euro (a l'abril va ser del 2,4%), que és la xifra que busca assolir a llarg termini el BCE. Això fa pensar, com han deixat entreveure diversos alts càrrecs de la institució –inclosa la presidenta, Christine Lagarde– els últims mesos, que la trobada de dijous que ve podria significar una primera retallada dels tipus ara que la inflació va camí d'assolir xifres més baixes.

Espanya va ser una de les economies europees amb una inflació més baixa durant el 2022 i bona part del 2023, gràcies a la menor dependència del gas i el petroli russos. No obstant això, la mala situació econòmica dels països del centre i del nord del continent, sobretot Alemanya, n'ha castigat la demanda interna i, com és habitual quan hi ha una frenada de l'activitat, ha empès a la baixa els preus, de manera que actualment la inflació espanyola supera la mitjana de l'eurozona.