Madrid / BarcelonaEn els últims dies són diverses les veus –Generalitat, sindicats i patronals inclosos– que han alertat que o s'allargaven els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) de força major, els causats pel covid-19, o l'atur es dispararia a una velocitat encara més vertiginosa que l'actual. Enmig d'aquest clam, finalment aquest divendres el govern espanyol ha anunciat que ha arribat a un acord amb sindicats i patronal per allargar-los fins al 30 de juny, data en què es preveu que es podria acabar l'estat d'emergència.
La patronal CEOE és la que més s'ha resistit a donar el vistiplau a l'acord, que tindrà forma de reial decret i s'aprovarà, si no hi ha canvis, en el consell de ministres de dimarts vinent. El motiu és que la patronal volia que s'allargués més enllà de la data fixada.
El text preveu ampliar fins al 30 de juny els ERTO de força major total (sense reinici de l'activitat) i els parcials (recuperació d'una part de l'activitat). Els treballadors fixos discontinus, a més, podran continuar cobrant la prestació fins al 31 de desembre.
Ara bé, s'introdueixen dues condicions per acollir-se a la mesura: que les empreses no tinguin domicili en paradisos fiscals i que no reparteixin dividends durant l'exercici fiscal, excepte si tornen a la Seguretat Social les quotes que no han pagat o, en data del 29 de febrer, tenien menys de 50 treballadors.
Pel que fa a les exempcions de les quotes, es mantindran amb diferents percentatges els mesos de maig i juny depenent de les circumstàncies de cada expedient. Els de força major total continuaran amb una exoneració del 75% per a les empreses de més de 50 treballadors i del 100% per a les que no arribin a aquesta xifra. En canvi, les que puguin reactivar parcialment l'activitat es podran acollir a una exoneració del 85% al maig i del 70% al juny si tenen menys de 50 treballadors. Si superen aquesta xifra a la plantilla, se'ls perdonarà el 60% de les cotitzacions al maig i el 45% al juny.
A més, es facilitarà la transició dels ERTO per força major als motivats per causes organitzatives, econòmiques o de producció. Aquests últims es podran tramitar mentre els primers siguin vigents perquè els treballadors "no quedin desprotegits", segons ha detallat la ministra de Treball, Yolanda Díaz, després del consell de ministres extraordinari.
Negociacions per la clàusula de manteniment
Un dels principals cavalls de batalla d'aquesta negociació sobre els ERTO ha sigut l'obligatorietat de les empreses de no poder acomiadar els treballadors durant almenys sis mesos després de reprendre l'activitat. La CEOE s'ha mostrat reticent amb aquest punt i el govern espanyol l'ha flexibilitzat: el mig any començarà a comptar des de les primeres reincorporacions a la feina de les persones afectades per l'ERTO, encara que sigui a mitja jornada o que només afecti una part de la plantilla.
Aquest compromís de manteniment de l'ocupació es considerarà incomplert si es fa fora qualsevol treballador afectat per ERTO, excepte si es tracta d'un acomiadament disciplinari procedent o l'extinció d'un contracte temporal. En el cas d'incompliment d'aquesta clàusula, les empreses hauran de tornar totes les quotes que se'ls han exonerat, amb recàrrec i interessos de demora.
Tot i així, la lletra petita també especifica que aquest compromís de mantenir l'ocupació sis mesos no és aplicable a aquells negocis que tinguin risc d'entrar en concurs de creditors. La ministra de Treball ha felicitat els agents socials per "haver estat a l'altura de les circumstàncies", però ha insistit que la clàusula de l'acord tancat "exigeix i garanteix el manteniment dels llocs de treball".
La titular de Treball també ha detallat que una comissió formada pel mateix executiu, sindicats i patronals examinarà la situació de cada sector econòmic cada quinze dies per determinar quins necessitaran ajudes una vegada s'aixequi l'estat d'alarma, com podria ser el cas del turístic, que serà un dels últims a recuperar la denominada nova normativa. "Aquells sectors que requereixin l'acompanyament i la protecció de l'executiu espanyol, la tindran", ha afirmat. En aquest sentit, ha insistit que "no hi ha motius" perquè els ERTO s'acabin convertint en acomiadaments definitius.
L'aval dels sindicats i la patronal
La patronal i els sindicats ja s'han pronunciat després de l'anunci de principi d'acord. La CEOE ha valorat que millora la proposta inicial però que volia un acord més llarg, que "hauria donat seguretat i certesa a les empreses i a les persones treballadores per acompanyar-les en el procés de recuperació total de l'activitat", ha explicat en un comunicat. Alhora, ha instat el govern a reunir-se "des de demà mateix" amb els sectors més afectats i consensuar mesures "necessàries i específiques per a cadascun d'ells".
El secretari general de CCOO, Unai Sordo, ha assegurat via Twitter que era "una de les claus per evitar la destrucció de treball".
I el seu homòleg de la UGT, Pepe Álvarez, ha apuntat que el preacord ratificava la necessitat que els ERTO siguin l'instrument que garanteixi la hibernació de les companyies sense destruir llocs de treball. Álvarez ha deixat clar, amb tot, que s'haurà d'anar "més enllà" del 30 de juny en alguns sectors, referint-se al turístic.
Per què és important l’allargament dels ERTO?El gran risc d’aquesta crisi és que els ERTO es converteixin en acomiadaments definitius, o EROs, cosa que faria disparar més les xifres de l’atur. Per això és important l’allargament fins al 30 de juny.
I després del 30 de juny, què passarà?
Hi haurà sectors com el turístic o els de les aerolínies que a finals de juny no hauran recuperat la nova normalitat. El govern espanyol assegura que "els protegirà i se’ls continuarà acompanyant".
Quines són les novetats d'aquest allargament?
Que no s’hi poden acollir les empreses amb domicili en paradisos fiscals i tampoc es podran repartir dividends durant l’exercici fiscal, excepte si en data del 29 de febrer tenien menys de 50 empleats.
Quina és la principal condició d’aquests ERTO?
Que les empreses han de mantenir les plantilles durant sis mesos un cop reprenguin l’activitat a canvi de rebaixes o l’exoneració de les quotes de la Seguretat Social mentre duri l’estat d’alarma.