El producte de km 0, la quadratura del cercle

PalmaSegons l’informe anual d’economia que elabora Circularity-gap Report, poc més d’un 8% de l’economia mundial funciona amb criteris de circularitat i, per tant, aplica la reintroducció dels productes dins un circuit que els doni nova vida cada vegada que es consumeixen, en comptes de funcionar sota el principi convencional d’extreure, usar i tirar. Això significa, segons explica a diferents seminaris l’economista i professor universitari expert en economia circular Manuel Maqueda, “que la nostra economia està destruint el 90% d’allò que agafa, d’allò que empra. És a dir, si hi feim la volta, significa que encara tenim un potencial del 90% per recuperar dels fluxos de materials”, assegura.

Per reduir aquest enorme volum de materials destruïts i d’energia consumida transportant d’un lloc a l’altre del planeta matèries primeres i béns elaborats, el producte de quilòmetre zero ha de jugar un paper fonamental, que encara no té. Cada pic que un consumidor decideix adquirir un producte fet a prop seu i, si pot ser, amb materials de proximitat, estalvia energia i recursos, a més de contribuir al desenvolupament econòmic de la zona. La característica principal, si bé no l’única, del producte de quilòmetre zero és que precisament la distància existent entre on es fan la recol·lecció, la fabricació i l’acabat i on té lloc el consum és molt petita. Diuen alguns especialistes, com a referència, que es tracta de menys de 100 km. 

Durant anys, per molts motius, però fruit d’una desindustrialització que s’ha produït de manera especialment significativa a Europa, s’ha anat desplaçant la producció a escala mundial cap a Àsia. Però a poc a poc, a partir de les crítiques de l’ecologisme i de l’inici de conceptes com la sostenibilitat aplicada a l’economia, s’han iniciat processos per revertir la situació i retornar la seva importància al producte local i, per tant, de quilòmetre zero. 

Reduir els impactes

Entre els principals avantatges de consumir productes de quilòmetre zero hi ha la reducció de la contaminació i una mitigació de la contaminació en el procés productiu, així com un model econòmic més sostenible i respectuós amb el medi ambient. A més, aquests productes solen estar vinculats a una economia més justa, ja que es redueix la importància dels intermediaris i, per tant, es pot assegurar una major rendibilitat als productors, principalment els que treballen en el sector primari, que tradicionalment s’ha mostrat preocupat pels preus baixos que cobren. Dit d’una altra manera, resulta complicat parlar d’economia circular i no comptar amb el producte local per fomentar el canvi de concepte. 

A les Balears ara mateix hi ha un important increment de la sensibilitat i de la demanda de producte local. Això esdevé molt important per fomentar una economia amb un nou paradigma, el de posar fi al concepte d’emprar i llençar als fems, que destrueix la cadena de valor i consumeix recursos de manera il·limitada. Només amb un consumidor conscient i que posi en valor les propietats d’un producte fet i recollit a prop seu, és possible canviar el cicle actual. Els darrers anys s’han posat en marxa noves explotacions agrícoles, s’ha incrementat de manera notable la producció ecològica, i activitats com l’artesania o la petita indústria estan aconseguint donar resposta a un mercat que comença a demanar i valorar elements com el consum energètic que suposa fer qualsevol producte i dur-lo de l’altre cap del món.

El portal digital

Però perquè una economia circular faci camí a les Illes no basta amb un públic local, sinó que és important implicar en el canvi el sector turístic i, també, els visitants, que arriben als 15 milions de persones anuals. Una de les iniciatives que aglutina un nombre important de productors locals i que els posa a l’abast del viatger és el web illesbalears.travel. En aquesta plataforma, el turista que vol planificar la seva visita a les Balears hi troba centenars de productes i productors de quilòmetre zero. “Productes locals de proximitat, fruit de la feina dels productors locals, els veritables protagonistes d’aquesta terra i els seus paisatges. Persones que treballen mogudes per la passió i pel compromís amb l’entorn”, explica aquest web, que gestiona i impulsa la Conselleria de Treball, Turisme i Model Econòmic.  

“Una manera diferent de fer turisme”, es pot llegir al web, que aglutina des de productors i comercialitzadors de mel fins als tradicionals oli, vi i carn, passant per l’artesania. Els visitants europeus, que són la immensa majoria dels arribats a les Illes, són generalment sensibles i estan interessats en el producte de proximitat, però cal agrupar i oferir la informació necessària perquè puguin trobar de manera senzilla i efectiva el ventall, cada vegada major, de propostes de quilòmetre zero que ofereixen les Illes Balears. La base de dades es pot consultar per illes i fins i tot per localitats, per fer-ne més accessible la consulta. Resulta molt útil.

A més de ser de proximitat, una part cada vegada major dels pagesos, ramaders i industrials treballen de manera ecològica, certificant les produccions. En el cas del camp, ja s’acosten al 20% les explotacions que tenen aquesta distinció, que ofereix un plus de qualitat i de garanties ambientals. Segons dades d’Agricultura i Pesca, el creixement del sector és exponencial, amb un 10% més cada any, mentre que a la Península l’augment de l’agricultura ecològica és d’un 6,5%