El producte local representa el 60% dels menús escolars a Menorca
Un projecte nutricional aconsegueix augmentar significativament el menjar d’origen autòcton i ecològic a 23 centres educatius
MaóMenorca al Plat de l’Escola és un projecte propi de l’associació Leader, que neix per abastir amb producte local, de temporada i ecològic els menjadors dels centres educatius públics de l’illa. Els primers resultats són contundents: ha aconseguit incrementar la presència del producte local en els menús d’un 5% a un 60%, mentre que l’ecològic ha passat d’un 1% testimonial a un 20%. A més, aquestes xifres s’han obtingut sense encarir el cost alimentari i els alumnes gaudeixen de menús equilibrats, amb gran presència de verdures, limitats en carn -amb un màxim de sis racions al mes- i rics en llegums -amb un mínim de sis racions al mes-.
La iniciativa va començar el curs passat, amb la col·laboració de tres càterings: la cuina del menjador del CEIP Sant Lluís, que cada dia fa menús per a 80 alumnes de les dues escoles del municipi; Barber i Sintes, que des de la cuina del CEIP Verge del Carme distribueix entre 350 i 400 menús diaris a un total de deu centres de Maó i es Castell, i finalment, el Floma de Ciutadella, que prepara els menús des de la cuina del CEIP Pere Casasnovas per distribuir-los a 180 alumnes d’onze centres educatius de la ciutat.
Els dos primers trimestres del curs passat es van dedicar a obtenir un diagnòstic de la situació, de la qualitat i estructura dels menús, la quantitat, traçabilitat i cost de tots els ingredients utilitzats per fer el menjar, els distribuïdors implicats en els circuits de comercialització, es va quantificar el malbaratament alimentari als menjadors escolars, i es va temptejar la predisposició dels càterings i del sector de la producció local d’aliments a treballar per un sistema alimentari més sostenible. La nutricionista del projecte, Noemí Garcia, explica que els menús dels centres educatius públics de Menorca eren saludables, seguint els criteris de valoració nutricional estandarditzats per entitats validades en alimentació, però poc afavoridors d’una alimentació sostenible. “Els menjars s’elaboraven amb producte quilomètric, segons una planificació anual que no es corresponia amb la temporalitat del producte fresc local i amb presència gairebé nul·la de producte ecològic”, explica. A més, es malbaratava molt de menjar, diu.
Durant el tercer trimestre del curs anterior, les cuineres van rebre formació i recursos sobre com planificar un menú saludable i sostenible, a més d’assessorament sobre el catàleg de productes agroalimentaris del sector primari de Menorca, especialment, els ecològics. “Vam treballar amb l’Associació de Productors d’Agricultura Ecològica de Menorca l’elaboració d’un calendari de productes de temporada amb una llista unificada de preus anuals i a facilitar acords de comercialització amb els càterings dels menjadors escolars”. D’aquesta manera, explica Garcia, “els cuiners s’adapten a la producció dels aliments del moment, facilitant la feina de tots els implicats”.
Des del setembre es treballa amb la sensibilització de l’alumnat i les famílies, apropant-los el camp i la cuina del menjador, fent-los partícips de la planificació i valoració dels menús i oferint recursos per continuar una alimentació saludable, més justa i respectuosa. Amb vista al 2020, Garcia explica que es pretén millorar les xifres actuals, sobretot les relacionades amb el producte ecològic, estudiar les possibles vies de col·laboració amb les confraries de pescadors, per dur peix fresc i local els menjadors escolars, reduir la generació d’envasos, i incorporar a les cuines productes de neteja menys contaminants.
Un projecte en expansió
L’èxit de la iniciativa ha despertat interès a les altres Illes. La directora general de Sobirania Alimentària, Paula Valero, ha avançat a l’ARA Balears que el projecte es durà a Mallorca i Eivissa. “A Mallorca ens reunirem amb productors i APIMA (Associacions de pares i mares) dia 22 per presentar la iniciativa amb la mateixa gent que ho va fer a Menorca. S’ha d’aprendre de les experiències que han donat resultat, i aquesta n’és una. A Eivissa traurem pròximament el projecte a licitació”, afirma.
La Llei agrària actual no fixa una quantitat mínima de producte local en els menús escolars per afavorir la lliure concurrència en els processos d’adjudicació. El que sí que pot fer l’administració és incloure en els concursos criteris que sumin punts a les empreses que aposten per la introducció d’aquests aliments. De fet, el Decret sobre la promoció de la dieta mediterrània als centres educatius i sanitaris de les Illes Balears fa esment que l’elaboració dels menús es regeixi per principis bàsics sostenibles, però sense estipular-ne percentatges concrets.
La reunió d’aquest mes serà clau per acabar de perfilar els detalls de la implantació a Mallorca. Valero confia començar aviat la licitació, “amb una desena d’escoles en tindrem suficient perquè no deixa de ser una prova pilot. Ja hem iniciat una primera fase corresponent a la promoció i divulgació dels productes locals a les escoles”. La viabilitat depèn d’obtenir el vistiplau de les APIMA i, en aquest sentit, la directora general de Sobirania Alimentària intueix que hi posaran facilitats. “El repte és millorar les condicions dels menjadors escolars i potenciar l’entrada en els menús del producte local. Les APIMA en són les primeres interessades i creiem que no hi haurà problema per tirar-ho endavant”, ha sentenciat.
