La prohibició del dièsel a les Balears és un cas únic a Europa, segons la patronal de fabricants de vehicles
L'ANFAC argumenta que les mesures preses en altres països per impulsar la descarbonització no se centren només a reduir aquest combustible
PalmaL'Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions (ANFAC) ha recordat aquest dimecres que cap ordenament jurídic europeu ha aprovat una limitació similar a la futura Llei de canvi climàtic a les Balears per vetar la venda o la circulació de vehicles amb emissions de diòxid de carboni (CO2), informa Efe.
Aquesta futura llei, en avançada fase de tramitació, dibuixa, en opinió de la patronal, "un panorama per al sector de l'automoció inèdit a Europa", ha explicat l'ANFAC en un comunicat.
L'associació també ha assenyalat que, si bé diversos països europeus han anunciat mesures per a la descarbonització del parc automobilístic, "el fons i la forma difereixen en punts fonamentals, sobretot respecte del caràcter prohibicionista que representa el projecte de les Balears".
Malgrat això, l'ANFAC ha assenyalat que pocs països han pres "veritablement" mesures legislatives que siguin "vinculants" respecte dels programes d'incentius o la fidelització de les vendes de vehicles de combustió interna. En tots els casos, ha afegit l'ANFAC, "les restriccions s'articulen a través de documents estratègics que assenyalen objectius".
Exemples europeus
La patronal ha comentat que el que sí que s'han establert en diversos països europeus són limitacions a la circulació de vehicles de dièsel o benzina en zones denominades "de baixes emissions" en entorns urbans.
L'ANFAC ha insistit que, si bé els fabricants comparteixen l'objectiu de descarbonització del parc i estan fent esforços multimilionaris per ampliar les seves flotes de vehicles amb emissions zero i baixes, no poden "donar suport a mesures basades en el prohibicionisme i contràries al principi de la neutralitat tecnològica".
D'aquesta manera, la patronal ha recordat que l'estratègia del Regne Unit, denominada 'Road to Zero' i que té com a objectiu que tots els cotxes i furgonetes noves el 2040 siguin de zero emissions i que tot el parc estigui descarbonitzat el 2050, no té rang de llei.
A França, la llei d'ordenació de la mobilitat, la publicació de la qual està prevista per a pròximes dates, "enfoca la millora de la mobilitat des d'un punt de vista ampli, abastant no només el vehicle privat sinó també la millora d'infraestructures ferroviàries o les carreteres".
Aquesta normativa, que té un pressupost total compromès que ascendeix a 20.700 milions d'euros, inclou una partida per al desenvolupament d'una mobilitat neta i compartida.
D'altra banda, a Alemanya s'ha desenvolupat un pla de foment de la mobilitat elèctrica amb un pressupost compromès de 3.200 milions d'euros, que inclou 1.200 milions d'euros en subvencions de fins a 3.000 euros per vehicle en cas de la compra d'un híbrid i de fins a 4.000 euros si es tracta d'un elèctric.
Aquest pla també crea un fons de 300 milions d'euros per a la instal·lació d'infraestructures de recàrrega i dedica 2.200 milions a potenciar la recerca en mobilitat elèctrica.
Així mateix, Holanda apunta a eliminar el carbó i el gas del mix energètic i que el 100% dels vehicles nous siguin de zero emissions el 2035, mentre que Dinamarca vol que el subministrament d'energia per al transport provingui de fonts renovables el 2050, la qual cosa implica que el sector haurà d'afrontar una transició ecològica en els pròxims anys.