La proposta dels ‘savis’ perpetua l’actual finançament autonòmic
El document no instaura plenament el principi d’ordinalitat
BarcelonaUn total de 21 experts -16 d’escollits per les comunitats, totes menys Catalunya, i cinc per Hisenda- van lliurar ahir la seva proposta de finançament autonòmic al govern espanyol. Després de sis mesos de reunions, el document lliurat presentava, a efectes pràctics, canvis mínims respecte al model actual.
Catalunya va ser l’única comunitat que no va assistir a les reunions, a part de Navarra i el País Basc, que són les dues autonomies amb règim foral de l’Estat. La Generalitat ja va decidir des del primer moment que no tindria cap representant en aquest comitè ni faria cap proposta a través de tercers. El departament d’Economia de la Generalitat es va limitar a seguir-lo a través del representant balear, l’economista Guillem López Casasnovas. Aquestes són les principals propostes del comitè de savis.
L’ordinalitat, encara no
Les comunitats que més aporten no s’asseguren més ingressos
Una reclamació històrica de Catalunya ha sigut l’aplicació del principi d’ordinalitat, que defensa que les comunitats de l’Estat que més aportin siguin també les que més rebin. L’informe del comitè d’experts intenta incloure aquest principi, però no acaba de moment amb la clàusula de protecció de l’ statu quo que compensa les comunitats que hi perdrien recursos, amb la qual cosa no instaura de facto l’ordinalitat.
Per al representant balear, López Casasnovas, la negació de l’ordinalitat és “un retrocés més”. A part, aquest fet també genera un desajust en els càlculs de cada comunitat respecte a la seva capacitat de recaptació. “Ja no es podrà oficialitzar la xifra de capacitat fiscal dels impostos aportats de cada comunitat respecte als recursos rebuts”, defensa l’economista de la UPF, que lamenta que “quan es liquidi amb el nou sistema s’amagarà fins i tot això”.
Un IVA col·legiat estèril
Les comunitats poden apujar-lo, però només si hi ha consens
Les comunitats autònomes es queden actualment el 50% del que recapten per l’IVA i el 58% pels impostos especials (tabac o alcohol, per exemple). Ara bé, els diferents governs regionals d’Espanya no tenen les competències per augmentar els tipus. L’IVA és, teòricament, un tribut harmonitzat a escala europea i, per tant, no pot haver-hi variacions dins un mateix estat (a diferència del que passa amb l’IRPF, per exemple).
La nova proposta de finançament permet que s’apugi l’IVA sota la condició que hi hagi consens de totes les autonomies. Guillem López no veu factible que es pugui aplicar aquest IVA col·legiat i esmenta el cas de la Comunitat de Madrid, que ja va dir en el seu moment que no tocaria els tipus actuals. En la mateixa línia, la consellera d’Economia i Hisenda de Castella i Lleó, Pilar del Olmo, creu que seria “complicat” desplegar una pujada col·legiada de l’IVA.
Impost de successions
Les mesures pretenen reduir les diferències actuals
El document que es va lliurar ahir al govern central també proposa una harmonització de l’impost de successions, actualment molt desigual entre comunitats. Segons el Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF), una persona soltera de 30 anys que hereti 800.000 euros hauria de pagar més de 160.000 euros a Andalusia, mentre que a les Illes Canàries només hauria d’abonar-ne 134. El panel d’experts planteja un impost que se situï entre el 4% i l’11% en funció del grau de parentesc. Aquest punt, però, no ha estat exempt de polèmica. Algunes comunitats volen eliminar-lo, mentre que d’altres el defensen. Per a López Casasnovas, “la fixació d’un màxim en l’impost de successions és contrari en bona mesura als principis teòrics de la descentralització fiscal”.
Continuen els privilegis
El País Basc i Navarra seguiran gaudint del règim foral
Una de les grans crítiques de López Casasnovas fa referència als privilegis de Navarra i el País Basc en matèria de finançament. “Si es vol reencaixar allò que cada cop està més desencaixat, s’ha de començar pels privilegis de les comunitats forals”, argumenta l’economista balear. No obstant, el document afirma que aquest privilegi fiscal s’ha de respectar perquè el consagra la Constitució i, per tant, n’allunya la desaparició.