Protegir els treballadors illencs ha costat més de 1.600 milions d'euros a l'Estat el 2021

PalmaMés de 1.600 milions d'euros ha estat el cost que ha tingut protegir els treballadors illencs dels efectes de la pandèmia per als comptes de l'Estat el 2021. Només en els autònoms el govern espanyol va invertir 302 milions d'euros en forma de prestació extraordinària. Els fixos discontinus, per part seva, varen rebre un total de 514 milions d'euros, dels quals es varen beneficiar unes 106.000 persones. El gruix del pressupost s'ha concentrat en els Expedients de Regulació Temporal de l'Ocupació (ERTO), als quals Madrid ha dedicat 845 milions d'euros, a repartir en prop de 177.000 treballadors de les Illes.

Aquestes són algunes de les xifres que ha presentat aquest divendres la delegada del govern espanyol a les Illes Balears, Aina Calvo, com a part de l'Informe de Rendició de Comptes del 2021. "El balanç és positiu" per a l'Arxipèlag, ha declarat Calvo, que ha defensat que el govern d'Espanya "consolida el seu compromís amb les Balears a través de projectes estratègics per a totes les illes i el reconeixement de la insularitat".

Bon exemple d'això són els 288 milions d'euros que ha rebut la comunitat autònoma provinents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) dels fons europeus. Algunes de les accions que en formen part són les que tenen a veure amb la transició ecològica i la innovació i modernització, en les quals l'Estat ha invertit 75 milions d'euros. Aquest total inclou 23,7 milions per a projectes de generació tèrmica i elèctrica amb fonts renovables, l'impuls de l'eficiència energètica en el sector industrial i els edificis residencials –amb 8,7 milions–, la descarbonització de la mobilitat en entorns urbans i metropolitans –amb 23,4 milions d'euros– i 10 milions per al Pla MOVES III.

Pel que fa a la digitalització, l'executiu estatal ha destinat més de 43 milions d'euros en la transformació de les administracions. Això es tradueix, per exemple, en la implantació de la banda ampla en 52 municipis i el finançament de quatre projectes de desenvolupament tecnològic industrial. Finalment, dins l'eix de la formació i la qualificació professional, s'han invertit 10 milions i mig d'euros en el Pla de Modernització de l'FP, i més de 24 milions en la qualificació i requalificació de la població activa. A banda d'això, l'Estat ha transferit 1.200 milions d'euros a les Balears per garantir la liquiditat de les administracions.

183 milions d'euros d'insularitat

Així mateix, Calvo ha destacat la feina feta entre el govern de Sánchez i el Govern balear, que s'ha traduït en fites importants, com ara incorporar el factor d'insularitat als Pressuposts Generals de l'Estat (PGE) –amb una partida específica que enguany és de 183 milions d'euros-, i també a la nova Política Agrària Comuna (PAC), on s'incorporarà aquest mecanisme per accedir a les ajudes del període 2023-27. Aquesta mateixa actitud de negociació ha permès desbloquejar projectes històrics a l'Arxipèlag, com els del futur tramvia i la nova depuradora de Palma, que ja tenen cabuda a les inversions estatals en aquesta primera meitat de legislatura, segons la delegada del govern espanyol.

Altres grans iniciatives que es duran a terme i que s'han concretat en el darrer any són la remodelació del passeig Marítim de Palma, la reforma del barri de la Marina-Dalt Vila d'Eivissa i el desplegament de nous projectes d'impuls a les energies renovables a Menorca, dins del programa Solbal II. Calvo ha assegurat que "són projectes que ens transcendeixen i beneficien a tots".